Operacions Catalunya

El primer atropellament va tenir lloc a Charlottesville, com una premonició. Combatem la facilitat de fer mal amb la confiança que una cosa així no passarà, que el cotxe no atropellarà la multitud. Però va succeir i el conductor va matar una de les manifestants. Per a un racista el raonament és lògic: hi ha algunes vides que valen més que d’altres.

Com passa amb els símbols, els seus significats no són sempre iguals. Pot ser que el conductor de Charlottesville acumulés odi amb l’anticipació suficient per convertir-se en el criminal que és, però la decisió de carregar contra els manifestants la va prendre aquell mateix dia. Els terroristes de Barcelona ho van planificar amb temps i cura, i cada matí es mostraven tan convençuts o més que l’anterior que estaven fent el que era correcte.

Hi ha correlacions que funcionen i que serveixen per explicar-nos com es desenvolupen els fets, que ajuden a entendre a què ens enfrontem. Formen part de les eines que tenim per oposar-nos al mal, a la injustícia, a la fractura i a la mentida. Ens serveixen, des del periodisme, la literatura o la història, per intentar evitar que la tragèdia es repeteixi, per entendre-la i no tornar-hi a caure.

Però hi ha també comparacions i relats que van en la direcció contrària, es contaminen del que diuen que volen combatre. Solen obeir a interessos espuris, a la necessitat de tenir raó més que a la de tenir raons, a la inseguretat de veure que els esdeveniments no encaixen en les idees preconcebudes. El mateix dia de l’atemptat de la Rambla, quan encara es comptaven víctimes, es va barrejar de manera infame l’independentisme amb el gihadisme. No va ser casual, ja hi tenim tradició. Mentre llegia editorials, articles i vinyetes era impossible no recordar allò d’“ha estat ETA, deu estar content el senyor Carod-Rovira”, que Acebes va pronunciar l’11-M. Articulistes i editorialistes no es van esperar ni unes hores. Per què esperar, si n’estan convençuts?

L’independentisme ha omplert carrers de manera pacífica i mentre així ho faci la vergonya històrica caurà sobre els qui intentin atribuir-li el que no li correspon. Escriurem sobre ells, els recordarem els seus articles i que el simple fet d’ajuntar les dues paraules en una mateixa frase és miserable. Ho van escriure en calent? No, van tenir temps des de Charlottesville per rectificar les comparacions que ja havien fet entre l’independentisme i la dreta alt-right, però ja és massa tard. N’estan convençuts.

Tot ve d’una correlació pitjor, que té a veure amb el poder i amb el periodisme que ha afavorit i que ha creat el periodisme d’Estat. Durant els últims anys hem assistit a un sainet que avui recordem encara amb més escàndol: l’operació Catalunya i les seves derivades, que ens mostren que a l’Estat espanyol li ha importat ben poc la seguretat dels catalans. És la mateixa lògica: s’ha de culpar, d’una manera o altra, l’independentisme.

És que és molt greu. És que mentre els terroristes planejaven els atemptats, estàvem aguantant micròfons a la Camarga, Moragas i Fernández Díaz, el poder a l’ombra del PSC, vodevils amb amants i el més tèrbol de les guerres intestines de la policia. Ho hem pagat amb els nostres impostos i en la nostra contra. El que hauríem d’esperar de l’Estat i dels seus ministres és protecció, no desacreditar idees, que mentrestant, a l’imam de Ripoll ni el van veure venir. No es van parar a pensar sobre les conseqüències que podia tenir? Ni durant tot aquest temps de clavegueres i compareixences? Mentre estàvem en alerta 4 i es feien insinuacions sobre la vulnerabilitat davant dels atemptats? Així era com perdien el temps, enfrontant-se a l’independentisme, atacant el sistema informàtic de sanitat mentre teníem cèl·lules campant sense obstacles? Marginant els Mossos i no donant-los la informació necessària? És clar que sí, n’estaven convençuts.

No fa ni un mes el Govern espanyol en ple denunciava la creació de 500 noves places de Mossos sota el pretext de l’estabilitat pressupostària i del dret de veto. L’Estat fracassa estrepitosament: un ministre incompetent, una corretja de transmissió informativa que ho embruta tot i un desembarcament gèlid del Govern espanyol i un altre de propagandístic de la Corona. Això és tot el que són capaços d’oferir. I,a sobre, s’atreveixen a barrejar independentisme amb terrorisme gihadista.

“Bueno, pues molt bé, pues adiós”.