Aeroport paralitzat

En el conflicte laboral dels treballadors de seguretat de l'aeroport del Prat amb el contractista Eulen, AENA ha fet bé a involucrar-se per intervenir i tractar de trobar una solució al conflicte. Potser si ho hagués fet abans podria haver evitat l'enquistament. Això no significa que sempre calgui apaivagar amb millores als sectors laborals que disposen de posicions negociadores fortes a costa dels consumidors. Però sí que les empreses públiques han d'exhibir un plus de responsabilitat.

Els serveis de seguretat, que estaven externalitzats a Prosegur, es van concedir a una altra empresa, Eulen, que va assumir part del personal. I va dispensar unes condicions laborals molt precàries, pitjors que les que oferia la seva antecessora: en nombre de treballadors, inferior al necessari, i en sous, fregant el mileurisme. Com les privades, les empreses de capital públic han de tractar de ser rendibles, però no a qualsevol preu, sobretot si a més gestionen un monopoli. En realitat, el gestor aeroportuari és aliè a les relacions laborals entre Eulen i els seus treballadors, però AENA fa bé en tractar d'ajudar a buscar un acord i a sancionar al contractista si no compleix amb les seves condicions.

Després d'una molt criticable vaga de zel del personal d’Eulen, l'objectiu prioritari de la qual era provocar cues, els treballadors van convocar divendres passat una vaga en tota regla per als caps de setmana, el període més delicat del ja difícil mes d'agost. L'episodi d'aquest conflicte laboral se suma a uns altres, com els dels taxistes i altres cossos de serveis al mateix aeroport que tendeixen a convertir el Prat, la instal·lació que millors resultats ha obtingut en els darrers anys, en una font de males notícies per al turisme intern i exterior. Si la impaciència d'uns i la matusseria d'uns altres acaben matant la gallina dels ous d'or de la primera indústria nacional, tots ho lamentaran.