Collboni: “Junqueras i Puigdemont no denuncien l’atac al bus turístic perquè són ostatges de la CUP”

Jaume Collboni (Barcelona, 1969) és aquesta setmana l'alcalde accidental de Barcelona. Els quatre regidors del PSC són socis de govern de l'alcaldessa Ada Colau (Barcelona en Comú) des de fa un any, del qual fa un balanç “positiu, sense ser autocomplaents”. Defensa que els socialistes han “donat estabilitat al govern” i contribueixen a complir els tres grans objectius: pal·liar els efectes de la crisi, garantir drets socials i facilitar la creació d'ocupació. Collboni respon després de la crisi que es va desencadenar el cap de setmana passat arran de l'atac a un autobús turístic.

Pregunta. Per què diu que la turismofòbia és xenofòbia?

Resposta. Quan es pretén estigmatitzar un grup de persones des del prejudici i amb sentit pejoratiu, és xenofòbia.

P. No creu que els seus socis de govern han alimentat aquest discurs?

R. En absolut. Com a govern estem donant resposta a la necessitat de tenir un model de turisme governable, planificat, sostenible i de qualitat. Exigeix prendre decisions i n'hem pres, evitant la concentració d'hotels al centre i combatent intensament els pisos turístics il·legals, que és el que genera problemes de convivència.

P. En la política turística, troba a faltar o li sobra alguna cosa?

R. Una vegada hem parat el cop prenent les decisions més difícils, com ha estat l'ordenació del creixement hoteler o el combat per terra, mar i aire contra els pisos turístics il·legals, el que ara toca en la segona part del mandat és promocionar el turisme que li interessa la ciutat: sostenible en el temps i de qualitat. Hi ha diferència entre els turistes que venen a veure arquitectura, espectacles o gastronomia, i els de borratxera, que tenen un impacte molt negatiu.

P. Prefereix menys turistes amb més poder adquisitiu?

R. No es tracta que tinguin més poder adquisitiu, sinó que siguin respectuosos amb la destinació. Com fem els barcelonins quan viatgem. Aprecies un tipus de coses diferents respecte al turisme que va de festa o de borratxera i té un altre comportament.

P. Va ser el primer membre del govern que va condemnar l'atac a l'autobús i l'alcaldessa encara va trigar 24 hores. Creu que els regidors de BComú van ser tebis?

R. No. El govern ha reaccionat amb claredat denunciant per la via legal que correspon i hi ha hagut declaració pública quan s'han conegut els fets clarament. La resposta ha estat adequada.

P. La CUP es nega a condemnar l'atac d'Arran i el defensa. Si la CUP no condemna aquests actes, poden asseure's a negociar amb ells aspectes de ciutat?

R. Cal ser molt clars i contundents pel que fa a donar empara a les actuacions violentes com les que hi va haver amb l'assalt. És la línia vermella que mai s'ha de creuar en democràcia, i és gravíssim que la CUP no només no hagi denunciat els fets, sinó que els hagi afavorit políticament.

P. Què en pensa del paper de la Generalitat, que governa amb la CUP?

R. També és gravíssim que a dia d'avui ni el senyor Junqueras [vicepresident de la Generalitat] ni el senyor Puigdemont [president] no denunciïn l'atac, perquè són ostatges de la CUP en el procés. Sembla que tinguin por de la CUP, per la seva dependència dels anticapitalistes. Tots els partits democràtics hauríem de denunciar-ho perquè atacs com el del bus posen en risc la convivència.

P. Ja són dos anys de mandat i Barcelona segueix sense rebre el 100% de taxa turística i tampoc ha creat una taxa per als visitants de dia.

R. La fiscalitat és una de les potes del Pla Estratègic de Turisme. Demano al conseller d'Empresa, Santi Vila, que obri la taula que teníem per negociar el 100% de la taxa. Augmenten les veus que diuen que han de ser les ciutats les que gestionin la taxa, com passa a tot Europa. És una anomalia que una ciutat com Barcelona no recapti la taxa i la destini a garantir el retorn social del turisme, compensant-lo amb inversions culturals, reforçant el transport públic o la conservació del patrimoni. Respecte a la taxa per als visitants de dia, hi ha diferents mesures en estudi, cal veure quin sistema impositiu apliquem per als turistes que ocupen la ciutat i no pernocten, ens permetria regular els fluxos i generar ingressos.

P. Què pensa del fet que després de dos anys de negociacions el Gremi de Restauradors faci pinça amb l'oposició i ahir presentés una iniciativa per tramitar l'ordenança de terrasses?

R. És una forma legítima de pressió. A l'Ajuntament en termes generals hi ha consens, el problema és quan baixes a la concreció. Venim d'una experiència negativa d'una ordenança aprovada per CiU i el PP amb el suport explícit del Gremi que no ha funcionat. Un pacte amb el Gremi no és la solució perquè també va participar a l'anterior fins i tot en la campanya de difusió.

P. Barcelona té una bona candidatura per aconseguir ser la seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA). El preocupa que el procés interfereixi en la decisió de novembre?

R. La Comissió Europea ha dit que no. El més important és que la candidatura sigui solvent i tingui tots els requisits. Barcelona els compleix: una seu simbòlica amb la clau a la mà, connectivitat, qualitat de vida, un clúster farmacèutic, universitats, centres de recerca, un sistema sanitari de referència, suport de la societat civil… Si atenem a la unitat inèdita entre les tres administracions, i gairebé miraculosa en aquest context, serà el que valorarà la Unió Europea.

P. Però a partir de l'1-O s'obre un escenari incert.

R. Es pot obrir una incertesa política que no ha d'afectar necessàriament una candidatura que defensarà el Govern d'Espanya, la Generalitat i la ciutat de Barcelona.

P. A l'Ajuntament li ha costat diners la candidatura?

R. Tindrà un cost, si es concreta, en serveis d'atenció que ja tenim per a l'aterratge d'empreses. Caldria ampliar i dimensionar el servei de Barcelona Activa per facilitar les inversions per acollir l'EMA. Però el 99% el fa l'EMA i el retorn serà espectacular.

P. Fa un any afirmava que la presència del PSC es notaria en la reactivació de la confiança als sectors econòmics i en el fet que la cultura recuperés protagonisme. Quin balanç fa del seu primer any al govern de Colau?

R. Sense ser autocomplaents, el balanç és positiu. Hem donat estabilitat al govern, hem consolidat un canvi que van votar els barcelonins el 2015 des de l'esquerra. Es van complint els tres grans objectius del govern: pal·liar els efectes de la crisi econòmica i garantir drets socials, com el transport o la sanitat. I en tercer lloc, ara prioritzarem oportunitats de futur perquè la gent pugui treballar i viure a la ciutat. Les dades ens avalen, Barcelona crea més ocupació i empreses i creix més que la mitjana de Catalunya i Espanya.

P. Però l'ocupació és temporal i precària.

R. Efectivament, perquè té a veure amb el model econòmic que hem heretat, per això l'EMA va en aquest sentit: atreure inversions i empreses que generin valor afegit. L'impuls al 22@ com a districte de la innovació serà clau.

P. En vista a les eleccions, haurà de marcar perfil propi dins del govern per dirigir-se als seus votants. Com ho farà?

R. Explicant el que hem fet, aplicant el nostre programa i fent propostes. La ciutat necessita un horitzó a mitjà termini d'oportunitats per viure i treballar a la ciutat. La cultura de la coalició serà normalitat en els propers anys a Catalunya i Espanya. No hi veig més inconvenient que saber entendre el moment polític, i no és incompatible amb tenir el teu discurs. En alguns moments ens hem pronunciat de forma diferent sense posar en crisi el govern, és una mostra de solidesa i maduresa política.

P. Per deixar-ho clar. No es planteja sortir del govern abans de les eleccions?

R. No, som un partit seriós i complim el nostre compromís.

P. Com a socialista, li sap greu que l'alcaldessa afirmi que és hereva de Pasqual Maragall?

R. No, tot el contrari, va ser candidat i alcalde del PSC i és un símbol de la socialdemocràcia en una ciutat com Barcelona. Benvinguts.