Barcelona guanya la meitat d’un pavelló de Montjuïc per a grans exposicions

Barcelona fa més de quatre anys que debat si ha de convertir Montjuïc en l'“Esplanada” o la “Muntanya” (segons el moment) dels Museus, un hub semblant al que podria ser l'Illa dels Museus de Berlín o el barri equivalent de Viena. Un projecte que implicava bàsicament la incorporació, als centres circumdants MNAC, Pavelló Mies van der Rohe i Caixaforum, de dos dels pavellons de Fira de Barcelona en desús, el d'Alfonso XIII i el de Victòria Eugènia, i que va anar creixent fins a adquirir, per a aquestes latituds, format faraònic, amb un pressupost de 169 milions. El resultat, la creació d'alguna associació, indefinició i paràlisi. Adoptant l'actitud machadiana de se hace camino al andar, el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i regidor responsable de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), Jaume Collboni, ha anunciat una inversió municipal de 2,5 milions d'euros per remodelar el segon d'aquests recintes, la meitat del qual (uns 6.350 metres quadrats) es convertirà en seu d'exposicions temporals “per a tots els museus de la ciutat i, de manera prioritària, per importància del centre i per proximitat, per al MNAC”, ha assegurat. Aquest matís no és trivial: l'anunci no és el que els gestors del batejat com “el Prado català” s'esperaven, ja que havien sol·licitat un d'aquests recintes per situar-hi les seves sales temporals, la biblioteca, l'arxiu i la col·lecció de fotografia i per desplegar l'art dels anys cinquanta als setanta.

“El debat sobre la Muntanya dels Museus és recurrent en aquesta ciutat: se n'ha parlat molt i no s'ha fet res; no podia ser que això fos una excusa perquè Barcelona no acollís grans exposicions de renom internacional per falta d'espai o que s'aturessin possibles iniciatives locals; ara, amb una inversió raonable, guanyem 6.000 metres quadrats de cop; això comença a caminar”, resumeix Collboni.

Una mostra blockbuster, com la de David Bowie, actualment al Dhub, és el tipus d'exposicions que podria acollir aquest recinte “a partir de setembre del 2018” i que Collboni qualifica, de manera una mica pomposa, com “el nostre Grand Palais de la ciutat”. Sí que ho és, proporcionalment, per espai: aquests 6.350 metres quadrats estan molt per sobre dels prop de 3.000 que té el Macba o dels 2.500 del Dhub destinats a exposicions temporals. La gestió del centre anirà a càrrec de l'ICUB.

L'Ajuntament transferirà al setembre a Fira de Barcelona, després de la signatura del conveni corresponent (per quatre anys, prorrogable per quatre més), els 2,5 milions per condicionar l'actual pavelló número set, uns 14.000 metres quadrats que la Fira té cedit fins al 2025, però que ja estaven en desús els últims anys. Seran els mateixos gestors del recinte firal, que seguiran utilitzant la meitat de l'espai per als seus esdeveniments, els que s'encarreguin de condicionar un pavelló construït entre el 1918 i el 1923, dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i declarat bé cultural d'interès local. No serà la primera vegada que aquest edifici, dels primers que es van construir a Montjuïc el 1929 per a l'Exposició Internacional, aculli cites culturals: el 1923 ja va acollir una exposició de mobles i decoració interior com a assaig general. Aquest palau i el d'Alfons XIII, gairebé bessó, es coneixien llavors com els de l’Arquitectura i de l'Art Modern, respectivament, i la plaça que conformen, als peus del Palau Nacional, avui de Puig i Cadafalch, es deia llavors plaça de les Belles Arts.

Collboni ha anunciat la iniciativa davant d'una nombrosa representació, amb una vintena de responsables dels museus de la ciutat, entre els quals hi havia Pepe Serra, director del MNAC. Adreçant-se tàcitament a Serra, el regidor socialista de Cultura ha recalcat la naturalesa d'ús “prioritari” per a aquest museu d'un espai en què està previst que hi hagi també una botiga i un bar-restaurant, entre altres serveis. Així mateix ha recalcat que aquesta zona museística es podrà dividir “gairebé en dues meitats, de manera que es podran mantenir un parell d'exposicions temporals alhora”. Però tot aquest plantejament dista molt de la idea exposada en més d'una ocasió per Serra, que veu com a l'espai que havia reclamat prescindint del macroprojecte de la Muntanya dels Museus està ara supeditat a la gestió directa de l'ICUB, en una iniciativa que, a més, sembla incompatible amb la instal·lació més o menys estable de departaments fixos del MNAC en aquest espai. Serra, que s'ha vist conversar amb cert acaloradament amb Xavier Marcé, assessor personal de Collboni, pocs minuts abans de començar la presentació, ha rebutjat fer comentaris perquè “no és el MNAC qui ha convocat avui això”.