Què és l’Assemblea Constituent de Veneçuela?

L’objectiu de les eleccions que se celebren aquest diumenge a Veneçuela consisteix a conformar un Parlament la principal comesa del qual serà escriure una nova Constitució. Aquesta cambra estarà formada per 545 diputats. El repartiment dels parlamentaris és una de les raons per les quals els partits de l’oposició, agrupats en la Mesa d’Unitat Democràtica (MUD), rebutgen en bloc aquesta convocatòria. Aquests comicis, a més de desmantellar l’Assemblea Nacional que els veneçolans van triar fa menys de dos anys –una institució controlada per les forces crítiques amb el chavisme– estan dissenyats amb unes regles del joc que beneficien el president Nicolás Maduro.

L’Assemblea Nacional Constituent, els delegats de la qual prendran possessió la primera setmana d’agost, inclourà 364 representants territorials, 173 del denominat “àmbit sectorial” (24 pels estudiants, vuit pels camperols i pescadors, cinc pels empresaris, cinc per les persones amb discapacitat, 28 pels pensionats, 24 pels consells comunals i 79 pels sindicats i gremis professionals) i vuit de les comunitats aborígens.

Hi ha gairebé 6.000 candidats. Les bases comicials de les eleccions van prohibir que les candidatures s’efectuessin des dels partits polítics, la qual cosa suposa un estratagema del Govern per evitar que el vot sigui influenciat pel rebuig a la seva gestió. No obstant això, una porció majoritària dels candidats és membre del partit de Govern i aliats, o simpatitzants. Nombrosos ministres i figures públiques properes al règim han renunciat als seus càrrecs per ser candidats. No es registra cap candidat, en canvi, les propostes del qual siguin contràries a les premisses bàsiques del Govern, com el socialisme o l’economia comunal.

Les crítiques dirigides a Maduro per aquestes eleccions no tenen a veure només amb el risc que augmenti l’autoritarisme. Enterraran, a més, la Constitució del 1999, impulsada per l’expresident Hugo Chávez, i amenacen de trair el seu llegat. Per això, fins i tot representants del chavisme crítics amb el Govern, com la fiscal Luisa Ortega Díaz, van manifestar des del principi la seva disconformitat amb l’Assemblea Nacional Constituent.