Biblioteques: ja no només per anar a llegir

En una cuina instal·lada a la la biblioteca Fondo de Santa Coloma de Gramenet, els usuaris intercanvien coneixements, receptes i aprenen a cuinar sense llibres al voltant d’una gran instal·lació culinària. És un reflex del canvi de model de les biblioteques públiques de Catalunya que trenca amb la seva tradicional funció com a centres dedicats exclusivament a la lectura i al préstec. “Fins avui, les biblioteques oferien l’accés al coneixement, però a partir d’ara també han de ser capaces de generar-lo a través de l’experimentació i la creació”, explica Marta Cano, gerent del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que al maig va presentar el model BiblioLab, un pla que fomenta les “biblioteques del futur” amb un pressupost de 300.000 euros. “En algun lloc s’haurà d’ensenyar a utilitzar una impressora 3D. Si solament prestem llibres això s’acaba, perquè ara la informació es pot buscar des de qualsevol lloc gràcies a Internet. La màgia és que puguem fer moltes coses alhora”, afegeix.

Els darrers anys, les biblioteques han passat de mers llocs per al préstec de llibres a autèntics centres culturals amb una àmplia oferta de serveis formatius i tecnològics. Des del 2011, el préstec de llibres, revistes i material audiovisual ha baixat un 12,7%, segons dades del Departament de Cultura. Per contra, el nombre d’usuaris ha ascendit gairebé mig milió.

Els experts aposten per un canvi de model basat en la creació i la innovació perquè les “biblioteques del futur” es converteixin en espais d’aprenentatge amb un rerefons més social, ja incubat des de l’esclat de la crisi econòmica. “Va ser llavors quan els polítics ens van demanar esforços i vam començar a acollir persones sense ocupació per formar-les a través de cursos d’inserció laboral”, diu Cano. A part de propostes culinàries, el pla BiblioLab desenvoluparà aquest any activitats musicals, artesanals i tecnològiques. Aquestes funcions, no obstant això, se solapen amb la raó de ser dels centres cívics i plantegen interrogants, com ara: quina diferència hi haurà entre tots dos centres? En un futur hi haurà biblioteques sense llibres?

“Amb els centres cívics ens diferencia la nostra raó de ser: nosaltres tenim la missió de transmetre el coneixement, ens autodefinim a partir d’aquesta premissa. Encara que cal no obviar que en alguns barris la biblioteca es converteix en un refugi per als veïns. Hi ha pares que hi porten els fills com un bon hàbit. Ho fan perquè saben que el nostre és un espai segur”, explica Josep Vives i Gràcia, cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat.

Per a Cano, la biblioteca ja fa molts anys “que va deixar de ser solament un espai de préstec”. Per això, una de les claus és comptar amb “plantilles multidisciplinàries”, des d’educadors socials fins a contacontes. “Això a Europa ja fa anys que passa. Jo, per exemple, fa molt que no consulto un llibre de cuina en paper. Ho busco per Internet i trobo la recepta des de casa meva. És un exemple que la forma d’accés al coneixement ha canviat. El bibliotecari és un guia que ajuda l’usuari a trobar el camí de la informació correcta. Com ara aprendre noves receptes a través de la pràctica”, diu Cano sobre la cuina de la biblioteca Fondo de Santa Coloma, que es va inaugurar fa tres anys ja amb aquesta idea de centre especialitzat en cuina. La biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat n’és un altre exemple: des del 2013 està especialitzada en el cultiu d’horts urbans i els usuaris hi aprenen a sembrar

Simular l’Starbucks

Per a Vives, el model de biblioteca del futur passa per diferenciar espais atractius per a tot tipus de perfils. “Per als joves, per exemple, una cosa tan simple com crear un ambient agradable com el d’una cafeteria Starbucks, amb bona connexió a Internet i que puguin prendre cafè, és bo”, diu Vives, que afegeix: “Hi ha gent que no té per què venir a estudiar, les biblioteques també són espais de creació i socialització. La nostra funció és difondre coneixements a través d’altres suports, no solament a través del préstec”, explica.

“Jo espero que això no es quedi com a simple propaganda política i que doni resultats. Fa anys que es fan coses diferents. Però arriba un moment en què s’acumulen accions i els polítics decideixen posar-li un nom”, explica Marga Losantos, presidenta del Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes. Per a Losantos aquests canvis també impliquen riscos, com la falta de formació o voluntat dels bibliotecaris a adaptar-se als nous temps. “A les facultat hi ha canvis constants a les guies docents. Ara s’ha d’ensenyar a fer anar les xarxes socials, o bé fer de contacontes o de gestor de projectes digitals, entre altres coses. És necessari formar millor els estudiants en gestió de dades, però el perill és que el paper del bibliotecari quedi desdibuixat”, afegeix. “La mitjana d’edat dels bibliotecaris de la Diputació està al voltant dels 50 anys. Jo crec que els estudis han de canviar i els professionals han de tenir una mentalitat més oberta per als nous temps”, precisa Cano.

Com a exemple de referència, Losantos parla de la biblioteca del Bon Pastor, que el 2015 va rebre el premi Biblioteca Pública i Compromís Social per la seva la tasca en la inclusió dels nens del barri. “El model BiblioLab està bé, però no solament pot quedar en una cosa purament tecnològica”, afegeix.

Gisela Ruiz, directora de la biblioteca Elisenda de Montcada (Montcada i Reixac) i que el 2016 va viatjar set mesos als Estats Units per aprendre el funcionament de la New York Public Library i la Brooklyn Public Library, creu que en un futur “la biblioteca deixarà de ser un espai on m’adreço a cercar informació i coneixement per passar a ser un centre per al desenvolupament personal. Per tant, caldrà que repensem els espais per destinar-los als nous usos”. Cano afegeix: “Les biblioteques perduraran en el temps i s’aniran renovant perquè sempre hi haurà noves necessitats”.