Més de 500 nens del cor de Ratisbona van ser víctimes d’abusos al llarg de gairebé cinc dècades

L'aparentment plàcida i brillant vida dels “pardals de la catedral de Ratisbona”, el cor de nens més famós d'Alemanya, es va capgirar dramàticament la nit del 9 de març de 2010. Aquell dia, el famós director i compositor alemany Franz Wittenbrink va revelar al programa de televisió Menschen bei Maischberger que els famosos pardals eren víctimes de càstigs corporals i abusos sexuals. “En les gires érem estrelles, però quan tornàvem a l'internat ens endinsàvem en un món sinistre, propi de l'edat mitjana”, va dir. Avui dimarts l'advocat Ulrich Weber ha presentat l'informe final de la investigació encarregada per l'Església: uns 500 nens van patir maltractament físic i 67, agressions sexuals, incloent-hi violacions, entre el 1945 i inicis de la dècada de 1990.

Les denúncies del músic el 2010 van causar un terratrèmol a la ciutat bavaresa de Ratisbona (Regensburg, en alemany) i van deixar al descobert que el món dels famosos nens del cor tenia una faceta fosca, que avui ha quedat revelada en la seva total dimensió: almenys 547 nens van ser víctimes d'abusos, una xifra àmpliament superior a la publicada el gener del 2016, quan un informe intermedi va parlar de 231 víctimes. El febrer del 2015, les autoritats catòliques locals només n'havien reconegut 72, informa France Presse. 

Part d'aquests maltractaments van tenir lloc quan el germà del papa emèrit Benet XVI, monsenyor Georg Ratzinger, dirigia el cor, entre el 1964 i el 1994.

“Les víctimes han descrit la seva vida al cor com una presó, un infern i un camp de concentració”, ha assenyalat l'advocat en la presentació de l'informe de 450 pàgines a Ratisbona. “Ells han qualificat la seva etapa al cor com la pitjor època de la seva vida, marcada per la violència, la por i el desemparament”. 

Quan Alemanya es va assabentar de la violència i els abusos sexuals que havien marcat la vida dels nens cantors fins a començaments de l'última dècada del segle passat, el llavors bisbe de Ratisbona, Gerhard-Ludwig Müller, va intentar sense èxit minimitzar l'escàndol i va dir, a través d'un portaveu, que només quatre o cinc nens havien estat maltractats. El bisbe va deixar el seu càrrec el 2012, quan Benet XVI el va cridar per ocupar la posició de prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe al Vaticà, càrrec que va exercir fins al juliol passat, quan va ser destituït pel papa Francesc. 

L'actuació de Müller durant els anys que va estar al capdavant del bisbat de Ratisbona ha estat criticada durament aquest dimarts per l'advocat Ulrich Weber, que va denunciar que l'exbisbe havia jugat un paper decisiu per impedir que l'escàndol s'investigués a fons. “Pràcticament totes les persones que van tenir una responsabilitat al cor estaven informades dels casos de violència”, ha assenyalat l'advocat. “Tots van mostrar poc interès en el tema. Per a ells era més important protegir la institució; van ignorar les víctimes i van protegir els responsables”. 

En el curs de la investigació, l'advocat ha aconseguit identificar 49 persones, però el lletrat ha admès que els delictes comesos per alguns directors de l'internat, prefectes i altres treballadors ja han prescrit. En la presentació de l'informe, Weber també s'ha referit al paper que va tenir Georg Ratzinger, germà del papa emèrit, que va dirigir el cor des del 1964 fins al 1994. 

Quan va esclatar l'escàndol, el germà gran de Benet XVI va admetre que quan era al capdavant del cor havia clavat bufetades en nombroses ocasions als nens que no eren disciplinats, però va destacar que ell mai havia estat al corrent dels abusos sexuals comesos. “El problema dels abusos no es va abordar mai i tampoc es va parlar d'aquest tipus d'assumptes”, va dir en una entrevista publicada el març del 2010 pel diari Passauer Neue Presse. 

En l'entrevista, Georg Ratzinger també va admetre que el director de l'internat acostumava a infligir durs càstigs corporals als alumnes i va explicar que molts nens li havien parlat, durant les gires que feia el cor, dels maltractaments que rebien. “Si hagués sabut de la violència exagerada amb la qual s'actuava hauria dit alguna cosa. Demano perdó a les víctimes”, va dir. 

Ulrich Weber, en referir-se al rol que va tenir el germà gran del papa emèrit durant la seva llarga permanència com a director del cor, ha assenyalat que Georg Ratzinger no havia tingut coneixements dels abusos sexuals, però l'ha fet responsable d'haver ignorat a consciència els càstigs corporals. “El director del cor de la catedral, malgrat que n'estava informat, va preferir mirar cap a una altra banda i no actuar”, ha dit l'advocat. 

Weber va rebre l'encàrrec de dur a terme una investigació el 2015, quan l'actual bisbe de Ratisbona, Rudolf Voderholzer, aclaparat per l'escàndol, va demanar perdó a les víctimes i va posar en mans d'Ulrich Weber la titànica tasca d'investigar el pitjor capítol de la mil·lenària història del cor. 

La majoria dels casos ja han prescrit, per la qual cosa els 49 presumptes autors de violència identificats en l'informe no es podran jutjar, informa France Presse. No obstant això, el bisbat va aprovar una ajuda econòmica de 20.000 euros per a les víctimes. Fins avui, unes 300 persones han admès que havien patit abusos mentre eren al cor. Weber calcula, no obstant això, que hi ha més de 700 persones que van viure durant la seva infantesa “l'infern” de Ratisbona.