La Generalitat suspèn el recompte de menors amb mancances alimentàries

El Departament de Treball i Afers Socials ha deixat de comptabilitzar quants menors tenen mancances alimentàries a Catalunya, una feina clau per conèixer l'abast d'aquest problema social. L'última dada (70.239 nens) és del 2014 i des de l'àrea que dirigeix Dolors Bassa accepten que l'estadística s'ha suspès si bé recorden que les partides per a ajudes s'han incrementat. El recompte és una mesura recollida en el protocol per combatre la malnutrició i la falta d'aplicació deixa al descobert la descoordinació interdepartamental davant un tema que la Generalitat qualifica de prioritari.

Els qüestionaments sobre les mancances alimentàries en els menors catalans va esclatar el 2013 després de denúncies per part d'entitats socials i ampes. Després de negar-ho, la Generalitat es va veure obligada a ampliar el seu programa de beques menjador i a establir programes d'estiu per garantir l'accés a aliments en períodes no lectius. Els departaments de Benestar Social, Salut i Ensenyament van anunciar la signatura d'un protocol en el qual les escoles, els centres d'atenció mèdica i els serveis socials construïen una xarxa per detectar i seguir els casos.

El text es desenvolupa en un document explicatiu, signat el 2014. Allà, entre altres coses, es crea un grup de seguiment interdepartamental per avaluar la dimensió del problema i les iniciatives per solucionar-lo. Així mateix, obligava tots els actors a reportar trimestralment el nombre de casos de nens o menors que s'hagin detectat al departament encarregat de les polítiques socials que, diu el text, ha d'unificar les xifres. El secretari general d'Afers Socials, Francesc Iglesias, accepta que el recompte no es fa i que la comissió de seguiment no es reuneix des del novembre del 2015.

“Són dades que internament es va veure que no tenia sentit demanar, sinó que l'important era complir el protocol en detecció i abordatge i a partir d'aquí, prendre mesures des de les pròpies carteres de serveis que gestionen els ens locals”, justifica Iglesias i sosté que el que es comptabilitza “són les ajudes donades”. En ajudes d'urgència social, els ens locals van dedicar 37 milions d'euros el 2015, 11,2 més que el 2013. Així mateix, unes 147.500 persones (adults i nens) es van beneficiar de les ajudes d'urgència social per a manutenció el 2015, això és, 17.000 persones més que el 2013.

En el passat, no obstant això, la Generalitat sí que havia desglossat els nombres. L'últim data del 2015 i fa referència a l'any anterior. La llavors consellera de Benestar Social —antic nom del Departament d'Afers Socials—, Neus Munté, va explicar en una resposta parlamentària que 70.239 nens tenien problemes d'alimentació a Catalunya, amb 36.455 famílies afectades. La xifra, disgregada per comarques, provenia de la intervenció dels serveis socials bàsics, encara que no concretava quants s'havien detectat exclusivament a través del protocol desplegat per al cas.

Iglesias sosté que va aprovar un nou protocol el juny de l'any passat sobre maltractament infantil i que aborda el tema de les mancances alimentàries. No obstant això, des d'Ensenyament i Salut se segueix donant per bo el del 2014. Mostra d'això és una nota de premsa del passat 27 de juny, en què el departament encarregat de la política educativa explica que ha lliurat més de 106.000 beques menjador i emmarca aquesta activitat dins el protocol signat el 2014. "Es tracta que sigui un bon instrument de detecció a l'escola perquè es puguin derivar els caos als serveis socials", assegurava la llavors consellera Meritxell Ruiz.

Tant des d'Ensenyament com des de Salut recorden que el responsable de tenir la xifra de casos detectats és el departament de Treball i Afers Socials, que ha de portar la coordinació del protocol. Iglesias també reconeix que des que Bassa va assumir el càrrec (gener del 2016), el comitè de seguiment no s'ha reunit mai. "La comissió va tenir la seva última reunió el novembre del 2015. Em consta que no es van reunir més perquè la feina estava bastant feta", explica.

Malgrat la visió optimista d'Iglesias, lluny de reduir-se, cada vegada és més necessari que augmentin les ajudes vinculades a l'alimentació. A petició del Parlament, Ensenyament va haver de flexibilitzar l'accés a les beques menjador i abaixar el llindar d'entrada perquè més alumnes en risc d'exclusió poguessin rebre la prestació. L'exconsellera Ruiz, va assegurar que el canvi de barem ha fet que en els dos últims anys es donin gairebé un 13% més d'ajudes.