Junqueras liderarà el referèndum després d’imposar un Govern de fidels

El president Carles Puigdemont ha tancat aquest divendres la convulsa crisi que ha viscut el seu gabinet reforçant-lo amb consellers afins i disposats a portar fins a les últimes conseqüències l'aposta de celebrar el referèndum l'1 d'octubre. La renovació, imposada pel vicepresident Oriol Junqueras, que liderarà l'organització de la consulta, afecta tres consellers i el secretari del Govern, tots quatre del PDeCAT, el partit de Puigdemont, i cap d’ERC. Amb l'operació, el president s'ha imposat també a les veus més indecises del seu partit sobre el referèndum. El Govern donarà dimarts passos per adquirir les urnes.

Els consellers rellevats Neus Munté (Presidència i portaveu), Meritxell Ruiz (Ensenyament) i Jordi Jané (Interior) a més del secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana, a qui Puigdemont ja va estar a punt de destituir fa setmanes. Els seus successors, tots amb un perfil dur i marcadament independentista, han pres aquest divendres possessió del seu càrrec. Són Jordi Turull, fins ara portaveu de Junts pel Sí, que serà la veu de l’Executiu i assumirà Presidència; Joaquim Forn, portaveu de Convergència a l’Ajuntament de Barcelona, que dirigirà Interior; la catedràtica d’Economia i ja exmembre de l’Assemblea Nacional Catalana Clara Punsetí, que s'ocuparà de Ensenyament; i Víctor Cullell, nou secretari, que va dissenyar l'estratègia del Consell Nacional de Transició durant el mandat d’Artur Mas. Tots són del PDeCAT excepte la independent Punsetí.

Amb la renovació, Puigdemont i Junqueras formen un Executiu més cohesionat, els consellers del qual assumeixen el risc de les conseqüències jurídiques que pugui comportar el referèndum, com una inhabilitació o una pèrdua de patrimoni. En una compareixença amb Junqueras, el president ha anunciat els canvis i ha posat obstinació a salvaguardar la imatge dels consellers sortints, en assegurar que no tenia ni una sola raó per destituir-los, però que la seva determinació ha estat donar "un pas al costat".

Puigdemont no ha pogut o no ha volgut aclarir la raó d'aquestes sortides, però ha lliscat que feia temps que meditava canvis, perquè s'espera que el Govern central extremi la "hostilitat" amb operacions "grotesques" com la dels guàrdies civils que van demanar informació al Teatre Nacional de Catalunya després d'acollir un acte de Junts pel Sí. Aquesta intervenció va ser ordenada pel jutge de Barcelona que investiga els preparatius del referèndum.

El president ha volgut reforçar dues àrees essencials amb vista a la consulta: la d’Interior, que serà responsable de comandar els Mossos d'Esquadra, que poden veure's en la tessitura d'actuar contra els preparatius com a policia judicial. I, per una altre, la d’Ensenyament, encarregada d'habilitar els centres educatius com a col·legis electorals. Fonts properes a l’Executiu han assenyalat que tant Jané com Ruiz, que era la número dos de l'exconsellera condemnada Irene Rigau durant el 9-N, havien dubtat de la viabilitat del referèndum. La CUP, que ja va sol·licitar fa mesos la destitució de Jané, ha celebrat la sortida dels consellers "autonomistes".

El relleu de Munté obeeix més aviat a una raó de desgast en l'exercici del seu càrrec de portaveu i, de fet, Puigdemont li ha ofert seguir al Govern, però ella ho va rebutjar. La quarta àrea afectada és Governació: Meritxell Borràs, la consellera querellada per activar la frustrada compra d'urnes, conserva la seva cartera però perd, per les seves vacil·lacions, l'àrea de processos electorals, que passa a les mans de Junqueras.

Esquerra, intacta

La reorganització, segellada al Palau de matinada —Puigdemont hi va dormir— ha deixat intacta Esquerra. Els republicans han sortit airosos de la crisi i no perden cap conselleria malgrat que es va barrejar aquesta possibilitat per raons d'equilibris interns. El nom de Carles Mundó, titular de Justícia, d’ERC, va estar sobre la taula però els republicans, disposats a arribar fins al final des del primer dia, es van tancar en banda.

Puigdemont ha hagut d'esforçar-se a desmentir la conclusió general que el seu partit era el que havia sortit pitjor parat en aquesta crisi. El president ha al·legat que mai ha fet distincions entre els seus consellers en funció de la seva adscripció política i que tots són per Junts pel Sí. L'operació, en qualsevol cas, també ha enfortit Puigdemont en el seu partit després de les ferotges crítiques que va rebre després de destituir el conseller Jordi Baiget per dubtar del referèndum i no voler posar en joc el seu patrimoni familiar. El mateix Artur Mas, president del PDeCAT, havia donat suport prèviament als canvis de Puigdemont.

L’Executiu prendrà les decisions de forma col·legiada, com havia exigit el líder d’ERC, i reforçarà el seu grup d’opinió, que integrarà a Puigdemont, Junqueras, Cullell i Josep Maria Jové, secretari general de la Vicepresidència. La seva primera decisió serà encarrilar la compra de les urnes. "La forma com ho farem la decidirem dimarts. És irrellevant qui signi perquè la decisió serà col·legiada i solidària. L'important és la determinació de fer-ho", va dir a Nova York el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, informa Sandro Pozzi. Puigdemont ha garantit que la logística de la consulta estarà en marxa i ha vaticinat que el 2 d'octubre començarà una nova legislatura la direcció de la qual decidiran els catalans: si guanya el no, no trigarà ni 48 hores a convocar eleccions i si ho fa el sí, Catalunya començarà a caminar com a Estat independent. No ha contemplat que el Govern central i les institucions de l’Estat espanyol frenin el referèndum perquè, ha dit, no podrà impedir que milions de persones vagin a votar.