Trump aterra a Europa amb les espases alçades

Donald Trump aterra a Europa amb les espases alçades. Just abans d'iniciar la gira que el portarà a Polònia i després al G-20 a Hamburg, va recriminar a la Xina el seu tracte a Corea del Nord i va qüestionar mantenir acords comercials amb països que “no ajuden”. Tot un avançament de la doctrina hostil i aïllacionista que desplegarà en la seva visita. “Viatgem per reafirmar qui som”, ha resumit la Casa Blanca. Aquest serà el tret d'un president que, malgrat la seva retòrica, arriba profundament sol i amb comptes pendents amb gairebé tots els grans líders.

Trump trepitja Europa amb la lupa posada sobre els seus passos. Qualsevol moviment en fals o sortida de to provocarà tempestes. El republicà ho sap i intentarà tornar el corrent al seu favor. No al gust europeu ni del progressistes nord-americans. Aquests públics el preocupen molt poc. Trump dirigeix el seu missatge, una vegada i una altra, a aquest nucli dur de l'electorat que ovaciona les seves topades a Twitter. “És un sector extremadament fidel i que, excepte una catàstrofe, no canviarà d'opinió sobre ell, com tampoc ho faran els crítics”, afirma Larry Sabato, director del Centre per a Política de la Universitat de Virgínia.

A ells va dirigida la primera etapa del viatge, Polònia. Aquest destí ha estat escollit abans que el Regne Unit, per evitar les protestes de carrer, però també per la sintonia de Trump amb l'ultranacionalista i regressiu partit governant. Establerta aquí la posició de partida, Trump s'encaminarà després a Hamburg. Entre reunions bilaterals, corals i de passadís, el president té un objectiu clar i que ha estat resumit pel conseller de Seguretat Nacional, Herbert R. McMaster: “Abans de res, promourem la prosperitat d'Amèrica, la protecció dels interessos d'Amèrica i el sosteniment del lideratge d'Amèrica”.

Aquest senzill credo impregnarà tota la seva cimera. Com ja va fer en el G-7 de maig, Trump esgrimirà el seu aïllacionisme davant els seus homòlegs, especialment amb el president mexicà, però també haurà d'enfrontar-se a les seves conseqüències. No es tracta només del mur amb Mèxic, de la seva sortida de l'Acord de París o de la consegüent formació d'un front comú europeu a favor del canvi climàtic, sinó d'un element previ.

Sense una hegemonia clara, el lideratge s'exerceix ara al món en oposició a Trump. Ell s'ha convertit en la vara de mesurar. Emmanuel Macron, Justin Trudeau, Angela Merkel i Xi Jinping han patit els embats del president dels Estats Units. Alemanya pel dèficit comercial, la Xina per la pressió a Corea del Nord, Macron pel canvi climàtic i Trudeau pel Tractat de Lliure Comerç.

Conscient d'això, el republicà vol rebaixar la tensió en el seu segon viatge a l'estranger i sosté que hi va disposat a l'acord, fins i tot amb el canvi climàtic. “Amèrica primer, no significa Amèrica sola”, ha dit la Casa Blanca. Però el punt de partida és sempre el mateix. “Només estem disposats a renegociar o buscar un nou pacte si és beneficiós per al poble americà”, ha assenyalat el conseller d'Economia Nacional, Gary Cohn.

El mateix passa amb el dèficit comercial. És l'obsessió de Trump i un dels ariets del seu discurs electoral. Amb un desnivell a la balança de 470.000 milions d'euros, el republicà culpa l'entramat internacional i els seus beneficiaris: la Xina, Alemanya i Mèxic. “Els EUA han subscrit alguns dels pitjors acords comercials de la història del món. Per què hem de mantenir-los amb països que no ens ajuden”, va piular aquest dimecres abans d'agafar l'avió a Polònia.

Aquest serà el seu to. Agressiu i desafiador. Ni tan sols l'explosiu conflicte amb Corea del Nord se'n deslliura. “El comerç entre la Xina i Corea del Nord ha crescut gairebé un 40% en el primer trimestre. Tant que la Xina havia de treballar amb nosaltres, però havíem d'intentar-ho!”, va piular en un clar retret al president xinès, Xi Jinping, amb qui té prevista una reunió clau a Hamburg.

Aquesta trobada, com la que mantindrà amb Vladímir Putin, és crucial. La tensió amb Pyongyang, en plena escalada balística, s'ha disparat en els últims dies i el president dels EUA ja ha comunicat a Xi, després del fracàs de les seves pressions, que està disposat a actuar sol. Encara que ningú considera llançar una resposta militar directa, la tensió presagia un augment fort de la inestabilitat en una zona vital per a l'economia del Pacífic. La resposta xinesa a la petició d'ajuda de Trump serà fonamental per l'esdevenir del conflicte. I també, com tot el G-20, una prova per al president dels Estats Units.