Corea del Nord assegura que ha llançat un míssil intercontinental

Corea del Nord ha anunciat aquest dimarts que l'últim míssil que ha llançat té un abast intercontinental. Es tracta d'un Hwasong-14 que va aconseguir una altura de 2.802 quilòmetres i va volar durant 39 minuts, segons ha indicat el règim en un anunci televisat, en el qual ha mostrat l'ordre de llançament escrita pel Líder Suprem del país, Kim Jong-un.

"Kim Jong-un va supervisar personalment el llançament i va declarar el seu èxit brillant davant el món", va indicar una presentadora en la retransmissió especial, acompanyada d'imatges del llançament del coet. Corea del Nord "té un míssil intercontinental molt poderós que pot arribar a qualsevol part del món", va declarar.

El míssil es va llançar al voltant de les 09.40 hora sud-coreana en direcció al Mar del Japó i va caure a menys de 200 quilòmetres de l'arxipèlag. La prova es va efectuar des de la base aèria de Panghyon, on el 2 de febrer l'Exèrcit nord-coreà va estrenar el Pukguksong-2, també conegut com KN-15, amb un abast de 3.000 quilòmetres. Segons les autoritats sud-coreanes, va recórrer més de 930 quilòmetres, una distància significativament més gran a la d'altres trets fets anteriorment. El Ministeri de Defensa nipó va calcular que la seva altura havia "excedit àmpliament" els 2.500 quilòmetres.

Els experts estan d'acord en què, a la vista de les dades, el projectil és un coet intercontinental.“Si els informes són correctes, aquest mateix míssil podria aconseguir un recorregut màxim d'uns 6.700 quilòmetres en una trajectòria estàndard”, ha apuntat David Wright, de la Union of Concerned Scientists. Aquest recorregut, apunta, “li permetria arribar a tot Alaska”. No podria, en canvi, arribar a Hawaii o als 48 estats de la gran massa continental nord-americana.

El nou assaig balístic ha suscitat una escalada en la tensió. El llançament va desencadenar aquest dilluns la ira de Donald Trump. Només de saber-se la prova, el president dels Estats Units va fer ús del Twitter i es va dirigir a Kim Jong-un, en aquests termes: “No té aquest paio res millor a fer amb la seva vida? És difícil creure que Corea del Sud i el Japó aguantin gaire més. Potser la Xina farà un moviment de pes a Corea del Nord i posi fi a aquest contrasentit per sempre”.

L'Exèrcit nord-americà va assegurar que es tracta d'un míssil de mig abast, però el president sud-coreà, Moon Jae-in, va explicar durant una reunió d'emergència del Consell de Seguretat Nacional que hi ha la possibilitat que el coet tingués un abast intercontinental, el gran objectiu que s'ha marcat el règim nord-coreà aquest any.

El primer ministre nipó, Shinzo Abe, va qualificar aquesta última prova d'"inacceptable" i va estimar que "clarament mostra que l'amenaça (nord-coreana) està creixent", informa Efe.

El divendres passat Trump va afirmar que la paciència amb Corea del Nord “havia tocat la seva fi”. “Ens enfrontem a l'amenaça d'un règim implacable i brutal, el programa balístic i nuclear del qual requereix una resposta ferma. El nostre país busca la pau i la prosperitat, però sempre ens defensarem i defensarem els nostres aliats”, va proclamar Trump en un discurs a la Casa Blanca, acompanyat pel seu homòleg de Corea del Sud, Moon Jae-in. Tots dos, no obstant això, van deixar oberta la porta al diàleg amb el règim nord-coreà si es compleixen certes condicions, cosa per la qual ha advocat el nou president sud-coreà des que va arribar al poder.

Pyongyang ha entrat en rumb de col·lisió amb Washington. El règim fa 20 anys que perfecciona el seu arsenal per aconseguir un míssil intercontinental que arribi als Estats Units. En aquest temps ha aconseguit desenvolupar una bomba atòmica de dues kilotones (el doble que Hiroshima) i en el seu radi balístic ja entren Corea del Sud i el Japó. El mes passat va provar amb èxit un motor que li permetria llançar míssils intercontinentals, segons els Estats Units.

Davant el fracàs de l'ONU, la Casa Blanca ha apostat per desplegar el seu poder naval i pressionar la Xina, que absorbeix el 90% del comerç nord-coreà, perquè freni Corea del Nord. Pequín, de moment, no ha respost positivament. Aquesta setmana, en el G-20 d'Hamburg tots dos presidents tenen prevista una reunió per tractar aquesta qüestió explosiva.

El llançament coincideix a més amb l'augment de les fissures entre Washington i Pequín pel programa d'armament nord-coreà. Després de la trobada de l'abril passat entre Trump i el seu homòleg xinès, Xi Jinping, el president nord-americà va optar per rebaixar el to amb la Xina en temes espinosos com el comerç bilateral a canvi d'instar-lo a pressionar Pyongyang.

Però en les últimes setmanes, les piulades del president i diverses accions preses per l'administració nord-americana donen senyals que a Trump se li està acabant la paciència amb Pequín. Entre aquests hi ha la imposició de sancions a un banc xinès acusat de rentar diners procedents de Corea del Nord, la venda d'un nou paquet d'armament a Taiwan o l'enviament d'un vaixell de guerra nord-americà prop de les illes Paracel, en el Mar de la Xina Meridional, focus de disputes de sobirania entre Pequín i diversos dels seus veïns.