Els EUA a l’ONU: “El risc d’un atac nuclear de Corea del Nord a Seül o Tòquio és real”

La pressió dels Estats Units contra Corea del Nord va en augment. Després que el president Donald Trump alertés en una entrevista del risc d'un “gran, gran conflicte”, el secretari d'Estat, Rex Tillerson, va demanar a l'ONU una acció global per evitar “conseqüències catastròfiques”. “El risc d'atac nuclear a Seül o Tòquio és real i és només una qüestió de temps que Pyongyang desenvolupi la seva capacitat per arribar a territori nord-americà”, va sentenciar Tillerson. Les seves paraules van afegir pólvora a un enfrontament sobre el qual es cou l'espectre nuclear.

La pugna amb Corea del Nord creix. El claustrofòbic règim de Pyongyang està embarcat en una històrica pugna amb els Estats Units. El seu objectiu és posseir un míssil intercontinental i des de fa 20 anys no ha deixat d'afinar el seu rudimentari armament fins a desenvolupar una bomba atòmica de 30 quilotones (dues vegades la d'Hiroshima) i una potència balística suficient per amenaçar Corea del Sud i el Japó.

Els Estats Units han intentat frenar aquesta escalada. Després del fracàs de les sancions, han optat per augmentar la pressió militar i fins i tot han mostrat la seva disposició a emprendre un atac preventiu. En aquesta coreografia han enviat el poderós portaavions nuclear Carl Vinson i el seu grup de combat a aigües de la península coreana. Al mateix temps, han desplegat l'escut antimíssils a Corea del Sud. “La millor manera de reduir la tensió a la península coreana és proporcionar un poder de combat creïble 24 hores al dia i set dies a la setmana”, ha dit el responsable militar al Pacífic, l'almirall Harry Harris.

Aquesta demostració de poder ha servit per carregar encara més la retòrica de Pyongyang. Darrere del teló comunista s'oculta una tirania hereditària i verinosa que ha fet de l'amenaça de guerra el seu principal signe d'identitat. Una màquina de poder personal, en mans del líder suprem Kim Jong-un, que desafia Washington, una economia 1.600 vegades més poderosa, amb un plantejament suïcida: la disposició a rebre una andanada de l'exèrcit més important del planeta, a canvi de copejar amb l'arma nuclear, encara que només sigui una vegada, el seu enemic o alguns dels seus aliats. Aquest terrorífic escenari ha aconseguit mantenir el règim a flotació i ha evitat que les pressions reportin fins ara en accions militars.

En aquest horitzó, Trump ha apostat per una política de mà dura i, després dels èxits dels bombardejos a Síria i l'Afganistan, ha ensenyat les dents. La possibilitat que aquest duel acabi en un enfrontament armat és vista pels experts com molt llunyana, però la narrativa de Trump sembla indicar el contrari. “Ens agradaria resoldre aquestes coses diplomàticament, però és molt difícil”, ha afirmat en l'entrevista.

Conscient del poder de les seves pròpies paraules, el president va voler emfatitzar la importància de les pressions polítiques. Per a això va insistir en el paper de la Xina. El gegant asiàtic que, en la cosmogonia de Trump jugava fins fa poc el paper de gran adversari dels Estats Units, ha passat a ser un aliat en la qüestió nord-coreana. “Crec que estan intentant-ho molt. El president Xi Jinping no vol veure turbulències ni morts. És un bon home i el conec molt bé”, assenyala Trump, qui es va reunir a principis de mes amb el mandatari xinès a la seva mansió de Florida. “Ell estima la Xina i el seu poble. Sé que li agradaria fer alguna cosa, que està intentant tot el que està a les seves mans, però és possible que no pugui”, afegeix. Davant aquest panorama, amb un possible fracàs de la mediació xinesa i l'escalada nuclear en auge, Trump aprofita per enviar un missatge directe a Kim Jong-un: “Té 27 anys. El seu pare va morir i va aconseguir el poder. I no és fàcil a aquesta edat. No li dono crèdit ni n'hi trec. Només dic que és difícil. I no sé si és racional o no. Només espero que ho sigui”.