El Conca retreu al Palau la poca qualitat de la seva programació externa

Una de les competències del Consell Nacional de la Cultura i dels Arts (Conca) és l'avaluació els grans equipaments públics catalans. Després de fer-ho amb el MNAC, el Mercat dels Flors, l'Auditori, la Biblioteca de Catalunya, la Filmoteca de Catalunya i el Liceu, li ha arribat el torn a l'Orfeó Catalá i al Palau de la Música que, malgrat tractar-se d'una entitat privada, ha demanat passar per l'ull crític d'aquest organisme de la Generalitat. Aquest dilluns s'ha presentat el resultat d'aquesta anàlisi detallada realitzada als anys 2013-2016, possiblement els més convulsos de la història d'aquest emblemàtic equipament cultural.

La complexa estructura de govern —que sens dubte va propiciar l'embull econòmic on es va forjar el cas Palau— ha estat un dels problemes més greus que s'han trobat al Conca per dur a terme l'anàlisi realitzada en aquest centre. Per això, aquest dilluns Mercè Gisbert, secretària del Conca, va aconsellar concloure el procés de simplificació al govern de l'entitat —ara centralitzat en una fundació— una vegada hi hagi sentència. “Fins al gener del 2012, abans que saltés el cas Palau,la gestió es dividia en tres societats: l'Associació Orfeó Català, el Consorci del Palau i la Fundació Orfeó Català-Palau, en la qual s'ha decidit unificar tota l'activitat”, va explicar Joan Oller, director general del Palau.

Per al Conca, el costat positiu d'aquest cas de malversació i finançament irregular és l'oportunitat per a la direcció de “prendre les regnes” i contrarestar amb “reformes integrals, optimització de la gestió i transparència”. “No és fàcil aquesta simplificació i entenem que es necessita temps”, va reblar Gisbert que va treure ferro, després d'assegurar que el tema de la governança és una cosa que s'ha convertit en un punt feble de totes les institucions que s'han avaluat fins ara.

Tot i així, no va ser aquesta l'única recomanació que va fer el Conca al Palau en un acte presidit per Mariona Carulla, presidenta de la Fundació del Palau de la Música. També va exigir la definició d'un contracte programa amb les administracions, augmentar la cooperació amb altres institucions musicals de la ciutat com són l'Auditori i el Liceu, per ampliar l'oferta musical; augmentar la programació d'autors catalans, a més de buscar un equilibri entre la programació pròpia (125 concerts) del Palau i l'externa (més del doble, 290 concerts), d'inferior qualitat, i que ha crescut de forma vertiginosa en aquest període.

Pel Conca tota l'oferta programada al Palau s'identifica com a pròpia de la institució, cosa que pot “provocar una imatge desfavorable en referència a la qualitat percebuda de determinades promocions externes”. Per això, demana que es generin nous continguts per “garantir l'equilibri”, bé a través de convenis amb escoles de música o amb altres membres del sector. “El Palau és atractiu per als promotors externs i és una font de recursos molt bona, però hem de trobar l'equilibri entre la quantitat i la qualitat”, va explicar Oller, que ha assegurat que en cap moment s'han deixat de programar concerts propis per deixar les sales a actes externs.

El fet que el Palau de la Música autofinanci en un 88% els 14,7 milions d'euros que va tenir de pressupost el 2015 (un 16% més que el 2013), és una de les bonances que ha remarcat el Conca en un informe en el qual tots els guarismes són positius i creixents: públic (419.727, un 33% més), abonaments (2.386, 51% més) i visitants de l'emblemàtic edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner (191.218, un 12% més). També va ressaltar que es disposi de dues sales plenament operatives, que la mitjana d'espectadors serà relativament baixa (46 anys la genèrica i 56 els abonats); el foment del talent jove, així com l'existència d'un cor professional propi i interioritzat i de cors amateurs de bon nivell artístic, especialment el Cor Jove, entre molts altres valors positius.