_
_
_
_

El fiscal a Mas: “No existeix dret a votar” en una consulta il·legal

La fiscalia s'oposa al recurs de l'expresident català contra la condemna pel 9-N

Jesús García Bueno
Acte previ al judici contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pel 9-N.
Acte previ al judici contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pel 9-N.Carles Ribas (EL PAÍS)

La fiscalia creu que els catalans no tenien “dret a votar” a la consulta del 9-N perquè el Tribunal Constitucional (TC) l'havia declarat il·legal. L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha al·legat que la seva condemna per organitzar la jornada de participació el 9 de novembre de 2014 “vulnera drets fonamentals” dels catalans, com el dret al vot. La fiscalia, no obstant això, s'oposa a aquest argument en un escrit en el qual sol·licita que el Tribunal Suprem confirmi la condemna de Mas a dos anys d'inhabilitació.

“No existeix un dret a participar en un procés de votació”, assenyala el fiscal del Suprem Jaime Moreno, quan “el propi intèrpret i garant dels drets fonamentals” (o sigui, el Constitucional) va suspendre la consulta quatre dies abans que se celebrés. La fiscalia recorda que “l'exercici dels drets fonamentals té límits”. I que, en el cas del 9-N, “no existia el dret a votar en una consulta que va proclamar el TC inconstitucional”

Malgrat el veto, la Generalitat va organitzar la votació (en la qual van participar 2,3 milions de catalans), la qual cosa va motivar un procés penal que va acabar, el març passat, amb la condemna per desobediència de Mas, de l'exvicepresidenta Joana Ortega i de l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau.

Dret a participar

Els tres han recorregut la sentència davant el Tribunal Suprem, que haurà de prendre una decisió definitiva. En l'informe, la fiscalia exhibeix la seva frontal oposició a tots els arguments esgrimits per les defenses de Mas, Ortega i Rigau. Sol·licita que els seus escrits no s'admetin o es desestimin.

Els tres havien al·legat, en els seus recursos, que la condemna havia vulnerat drets fonamentals dels ciutadans catalans que consagra la Constitució, com els de llibertat ideològica, d'expressió i de participació. A través de la condemna per desobediència, van adduir, “descoratja l'exercici legítim del dret de participació”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_