Espanya adverteix que el pacte amb Londres sobre el ‘Brexit’ no afecta Gibraltar

El Govern espanyol comptava amb el fet que la decisió del Consell Europeu d'incloure en les directrius del Brexit el dret de veto d'Espanya sobre l'aplicació a Gibraltar dels futurs acords entre la UE i el Regne Unit permetria aparcar el problema fins al final de la negociació.

Aquest mateix dilluns, el ministre d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis, es mostrava conciliador i advocava, en un acte organitzat per la Universitat de Nebrija i la Harvard Kennedy School, per arribar a un acord "fructífer i profitós" amb el Regne Unit, primera destinació de les inversions espanyoles a l'estranger i primer emissor de turistes cap al nostre país. Dastis va admetre que Madrid i Londres tenen "un petit problema al sud" de la Península, però va advocar per abordar-lo "de manera desapassionada; no vull que es converteixi en el tema fonamental" de la negociació, va afegir.

No obstant això, el document de 15 pàgines del Govern de Theresa May que perfila la seva oferta sobre el futur estatut dels ciutadans comunitaris residents al Regne Unit cita en dues ocasions la colònia.

El text assegura que "els acords recíprocs [entre Regne Unit i la UE] sobre els drets dels ciutadans s'aplicaran al conjunt del Regne Unit, que cobreix Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord i totes les parts d'Anglaterra, i Gibraltar". Afegeix que "les decisions que actualment prenen les Administracions autònomes [d'Escòcia o Irlanda del Nord] o el Govern de Gibraltar les continuaran prenent ells mateixos".

No es tracta de cap obvietat, perquè Gibraltar no forma legalment part del Regne Unit, sinó que és un territori d'ultramar i les seves relacions exteriors depenen de Londres, i Gibraltar és l'únic d'aquests territoris que pertany a la UE.

El document torna a citar el Penyal en el glossari de definicions, en concret quan defineix els "nacionals del Regne Unit". Aquest concepte, explica, s'utilitza per descriure les persones que es consideren nacionals britànics a l'efecte de la normativa europea. En realitat, no existeix tal definició en la legislació britànica, per la qual cosa recorre a declaracions realitzades pel Regne Unit en relació amb la normativa europea. Entre aquestes, en cita una del 1982 segons la qual han d'entendre's com a nacionals del Regne Unit els "ciutadans de territoris que depenen dels britànics que adquireixen la seva ciutadania d'una connexió amb Gibraltar".

En realitat, les fonts consultades admeten que el capítol del dret de residència (dels comunitaris al Regne Unit o dels britànics a Espanya) té poca incidència a Gibraltar. Són molt pocs els espanyols que resideixen a la colònia, ja que la immensa majoria dels gairebé 7.000 que hi treballen creuen cada dia la frontera i pernocten a Espanya. Respecte als gibraltarenys que tenen habitatge a Espanya, pràcticament tots mantenen la seva residència legal al Penyal, encara que només sigui perquè té més avantatges des del punt de vista fiscal.

La situació del Penyal requerirà un acord que inclogui el dret a pensió per als espanyols que treballen a la colònia i cotitzen allà o l'atenció sanitària per als gibraltarenys que recorren al sistema de salut espanyol, segons fonts espanyoles. També caldrà arbitrar un procediment que faciliti el trànsit fluid entre els dos territoris, per no perjudicar la població del Camp de Gibraltar, però tot això haurà de ser objecte d'un acord entre Londres i Madrid, adverteixen.

El document difós per Londres reflecteix la posició britànica, però la de la UE està clarament definida en les directrius per al Brexit aprovades el passat 29 d'abril pel Consell Europeu, en les quals es diu que "després que el Regne Unit abandoni la UE, cap acord s'aplicarà a Gibraltar sense un acord entre Espanya i el Regne Unit". Punt.

El Govern espanyol ha mostrat reiteradament el seu suport al negociador del Brexit per part de la UE, el francès Michel Branier, i està convençut que no se sortirà del guió.

Al marge de Gibraltar, Espanya, amb més de 100.000 nacionals residents al Regne Unit, ha acollit amb prudència l'oferta britànica. "No vull dir que m'hagi sonat malament, però em podia haver sonat millor", va dir divendres a Brussel·les el president espanyol, Mariano Rajoy, després d'escoltar-la dels llavis de la premier Theresa May.

Espanya, com els altres socis de la Unió, vol que els litigis sobre els drets dels comunitaris residents al Regne Unit se sotmetin al Tribunal de Justícia de la UE i no a la justícia britànica, com sosté Londres; i que l'anomenada data de tall, entorn de la qual es computen els anys necessaris per obtenir la residència, coincideixi amb el moment en què es faci efectiu el Brexit; en principi, març del 2019. També demana que se simplifiquin els complicats tràmits burocràtics que s'han de superar per acreditar la residència al Regne Unit.

Fins i tot si s'aplica el principi de reciprocitat, "hi ha un problema de falta d'equilibri", es lamentava aquest dilluns el ministre Dastis, perquè la UE reconeix més drets que el Regne Unit als seus propis ciutadans.