Ensenyament relega la memorització a favor de les competències

Per aprendre música un alumne pot memoritzar les notes o crear la seva pròpia peça. I per ensenyar valors cívics es pot donar una xerrada o fer que els alumnes reflexionin. A l'institut Quatre Cantons de Barcelona van optar per les segones opcions i fusionar-les en un projecte: crear un rap en contra de la violència masclista. “Havíem treballat els ritmes corporals i els vaig plantejar fer un rap sobre un tema que creia que calia posar sobre la taula”, explica Oscar Altide, professor de música. Amb una iniciativa com aquesta, els alumnes no aprenen només una cosa, sinó que desenvolupen les seves capacitats o competències artístiques (com a creadors de música), comunicativa (en escriure la lletra), digital (les bases musicals es van crear per ordinador) i humana (reflexionen sobre el respecte i la convivència).

Aquesta manera d'estudiar és la que es coneix com treballar per projectes —en substitució de les assignatures convencionals—, que és la base de l'ensenyament per competències, un model que té com a objectiu que els alumnes no només acumulin dades i coneixements durant la seva vida escolar, sinó que sàpiguen aplicar-los a la vida quotidiana i que es desenvolupin com a persones independents i crítiques. “A més d'aprendre com és una fracció, els alumnes hauran de resoldre una situació concreta i trobar la solució en un context real”, va explicar la consellera d’Ensenyament Meritxell Ruiz fa uns dies.

“El model de competències es basa en quatre pilars: aprendre a aprendre, a saber fer les coses, a ser una persona i a conviure. Ja no és una acumulació de saber”, explica Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill. I és que hi ha una coincidència entre administracions i experts per caminar cap a aquest model, basat en el Llibre Blanc per a la reforma del sistema educatiu de la Unesco (1989), en el seu moment cridat a revolucionar l'ensenyament. El punt de partida és clau. “Es passa de la figura del mestre com a transmissor de coneixements a un model on el protagonista és l'alumne”, resumeix Carme Ortoll, directora general d’Educació infantil i primària.

A partir d'aquí es dissipen les assignatures convencionals i desapareixen les clàssiques classes magistrals. “Saber filosofia ja no és aprendre's les obres d'un autor, sinó comparar visions dels autors i aplicar els pensaments a la vida quotidiana i tenir la capacitat d'analitzar les coses amb visió crítica”, explica Palacín. “El llibre ha quedat obsolet, no motiva els estudiants. Amb els projectes els poses en situacions reals i els dotes de més capacitats per enfrontar-se a situacions que es trobaran a la vida real”, explica el professor Oscar Altide, que exemplifica els beneficis aconseguits amb el seu projecte de rap. “Hi havia un nen que era incapaç de memoritzar dues frases, però es va aprendre tot el rap. Fins i tot va guanyar un premi. Estava eufòric!", afegeix amb orgull.

“És un model més inclusiu, perquè tot l'alumnat aprèn, tots se senten partícips i hi ha molta interacció entre ells”, apunta Lourdes Casanovas, directora de l'escola Roques Blaves d’Esparraguera. Aquest és un del mig centenar de centres pioners en l'ensenyament per competències que forma part de la Xarxa de competències bàsiques, que va ajudar l'exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau el 2013 a conjuminar metodologies i a editar unes guies amb indicacions perquè la resta d'escoles poguessin començar a implantar aquest model. Els centres de la Xarxa es reuneixen mensualment amb el Departament per explicar els aspectes que funcionen i els que no.

Segons Ensenyament, actualment tots els centres educatius ja treballen per competències, en diferents nivells. Però si s'ensenya d'una manera, cal avaluar d'aquesta mateixa forma. Així que quatre anys més tard la Generalitat ha implantat l'avaluació per competències —aquest curs, a primària i el vinent, a secundària—, la qual cosa implica que les famílies ja no rebran el típic butlletí amb notes que van de l'insuficient a l'excel·lent per a cada matèria, sinó que hi ha quatre qualificacions: no assoliment excel·lent, notable, satisfactori o no assolit. I les assignatures es converteixen en sis àmbits: lingüístic (català, castellà i llengua estrangera), matemàtic, coneixement del mitjà, artístic (educació plàstica, musical i dansa), educació física i educació en valors. De fet, actualment alguns exàmens ja estan dissenyats pensats en les competències, com algunes proves diagnòstiques que fa la Generalitat o l'examen PISA i en un futur es busca adaptar la Selectivitat.

Canviar les aules

Malgrat les bondats del sistema, també hi ha crítiques. La Fundació Bofill es pregunta si començar a avaluar per competències és tancar el cercle o començar pel final. “Falten molts passos intermitjos: canviar els espais de les escoles, formar els professors i canviar les pràctiques docents. No es pot ensenyar per competències en un aula amb tots els alumnes asseguts. I potser els centres només treballen per projectes en un àmbit i combinen tots dos models, quan hauria d'haver-hi un model unificat”, apunta Palacín. No obstant això, admet que també es pot fer la lectura inversa i amb el decret d'avaluació pot incentivar i accelerar el canvi perquè es marca els professors què i com han d'ensenyar.

Des de l'escola Roques Blaves es queixen que el nou sistema ha comportat molt treball per al professorat i lamenten la falta de temps per coordinar-se. “Els professors estan motivats, però han optat per formar-se ells mateix i aprendre de les experiències mútues, però fa falta temps per reunir-se i coordinar les accions”, incideix la directora. La Generalitat defensa que des del 2015 s'han format 1.700 caps d'estudis i que s'ofereix formació telemàtica i a les universitats, a més de materials i orientacions per treballar al centre.