_
_
_
_

La decadència dels polígons es converteix en una llosa per a la indústria

Quatre de cada deu naus estan buides, en part per la crisi i en part per la falta de condicions per fer-les rendibles

Josep Catà Figuls
Naus industrials a l'Hospitalet de Llobregat.
Naus industrials a l'Hospitalet de Llobregat.Carles Ribas

La modernitat dels nous centres de repartiment d'Amazon no representen, ni de bon tros, la realitat del sector industrial i logístic a l'àrea de Barcelona. Malgrat tenir més de 1.000 polígons industrials, un 40% d'aquesta superfície no té activitat econòmica. Alguns acusen encara la crisi i d'altres la decadència que els fan poc rendibles per als actuals temps que corren. La Diputació de Barcelona ha engegat un pla que repartirà 30 milions d'euros entre els ajuntaments per posar-los al dia, un pla que se suma a d'altres de la Generalitat i de l'Àrea Metropolitana.

El sector logístic està en auge, gràcies a l'arribada de les companyies de venda per Internet. La immobiliària especialitzada Prologis vaticina que el 2020 no hi haurà sòl logístic disponible. No obstant això, el sector industrial s'està quedant enrere. Entre les raons que expliquen el mal estat de gairebé la meitat dels polígons industrials de l'àrea de Barcelona hi ha el pas de la crisi econòmica. “Al cinturó de Barcelona està creixent la demanda de naus industrials per part de les empreses”, explica Carlos Rodríguez, director de l'Unió de Polígons Industrials de Catalunya. “Malgrat que hi ha disponibilitat, perquè moltes naus es van abandonar durant la crisi, és una oferta que no està en condicions”, afegeix, en referència a una dada que destaca l'estat antiquat dels immobles: més de la meitat dels polígons són anteriors al 1978.

Entre les preocupacions dels empresaris hi ha l'alt cost de manteniment i les dificultats perquè siguin edificis eficients a nivell energètic. En algunes zones, les més allunyades dels nuclis urbans, hi ha a més problemes en el subministrament de serveis, especialment el d'electricitat. “Els talls de llum poden paralitzar tota l'activitat d'una empresa, la qual cosa es combina amb despeses de manteniment i amb la falta de seguretat davant els robatoris”, explica Rodríguez.

“Al final són despeses la responsabilitat de les quals és compartida, però que acaben assumint els empresaris”, lamenta Marcela Véliz, de Pimec. Els empresaris associats a la patronal catalana de petites i mitjanes empreses es queixen de la mala imatge dels polígons industrials: neteja irregular i pocs espais verds. Així la competitivitat i la captació d'empreses és més difícil.

L'antiguitat s'afegeix a la falta d'adaptació de les companyies i les administracions als canvis tecnològics per desenvolupar la indústria 4.0. Els estudis i enquestes d'organitzacions d'empreses com Fepime indiquen que, tot i que la innovació tecnològica és una de les prioritats de les companyies, només el 25,5% de les pimes tenen la fibra òptica instal·lada, una mancança que es fa molt evident als polígons industrials, especialment de zones com Igualada, Ripoll o el Garraf.

“A les operadores no els surt a compte instal·lar la fibra òptica, la qual cosa té unes conseqüències deplorables per als empresaris: tenim associats que, per enviar i contestar correus electrònics, se'n van a casa", assegura Véliz. Al polígon de Castellví de Rosanes, “farts d'intentar negociar amb Telefónica, que pressupostava en 1,5 milions d'euros per instal·lar la fibra òptica, la vam instal·lar pel nostre compte per 40.000”, afirma Véliz.

AJUDES EN BENEFICI DE 6.000 EMPRESES

El programa de 30 milions d'euros d'inversió de la Diputació de Barcelona espera ser una eina per augmentar la competitivitat de 6.000 empreses i millorar les condicions de 120.000 treballadors que treballen disseminats per polígons industrials. “Incentivarem els ajuntaments perquè millorin els immobles, amb un pla de 15 milions el 2017 i de 15 més el 2018. A això se li sumarà una part de cofinançament entre consistoris i empreses que pot arribar a ser de 15 milions més", explica Marc Castells, vicepresident de la Diputació de Barcelona i alcalde d'Igualada.

Precisament en aquesta ciutat, el polígon industrial de les Comes va millorar el paviment gràcies a un pla semblant engegat per la Generalitat, però “encara queda molt per fer”, reconeix Castells. Entre les millores previstes hi ha des de voreres, accessos, enllumenat, Internet o la reutilització d'aigua. “Encara que hi ha bona voluntat, falten mesures per acabar amb els col·lapses dels camions a l'entrada de les naus, o per facilitar el transport públic als treballadors”, diu Rosa Fiol, directora general de l'Associació Empresarial de l'Hospitalet i el Baix Llobregat, que forma part de l'organització Fepime. “Ens agradaria que la velocitat de les inversions fos una altra, perquè passaran els anys i estarem pitjor”, afegeix. L'alcalde d'Igualada reconeix el feble esforç que han fet els ajuntaments per a la modernització de les naus: “Fins ara no hem invertit prou en el sector, ens hem centrat en l'urbanisme dins de la ciutat. Volem que canviï la tendència, perquè són zones que creen riquesa i ocupació, no són el pati de darrere”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Josep Catà Figuls
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_