Mercedes Vidal: “No puc posar data al final de la vaga del metro”

Mercedes Vidal (Barcelona, 1980) és regidora de Mobilitat a l'Ajuntament de Barcelona i presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Assegura que en el conflicte del metro fan el possible dins de la llei i subratlla que a TMB han “mogut, després de molts anys anquilosades”, qüestions com la transparència o les categories professionals.

Pregunta. Vostè és regidora de Mobilitat i, excepte en matèria de bicis, hi ha diversos projectes en crisi: Glòries, la superilla, el tramvia, el conflicte del metro… Van prometre molts canvis en mobilitat, però es notarà al final del mandat?

Resposta. Sí, s'avançarà més que mai. I també en el bus, on, a més d'invertir, estem revertint retallades de l'anterior mandat. Eren qüestions molt necessàries que no s'havien abordat amb ambició, la ciutat tenia molts dèficits de mobilitat. És una qüestió polèmica perquè afecta hàbits quotidians, però es tracta d'afrontar dos problemes: la contaminació i l'excés d'ocupació de l'espai públic per part del vehicle privat.

P. Encara no hi ha consens amb el tramvia.

R. Estem fent tot el possible en matèria tècnica perquè només falti el consens polític. Els partits que no avalin el projecte hauran d'explicar per què.

P. La preocupen les reticències del 30% de veïns a deixar el cotxe?

R. El canvi modal rarament és ideològic, la gent canvia de mitjà de transport quan és ràpid, barat i eficaç. Hi ha d'haver alternatives potents perquè es produeixi el canvi.

P. Set dilluns de vaga, 70 reunions i sense acord. Què és insalvable?

R. És un conflicte molt complex en una empresa molt complexa, on sempre ha estat difícil tancar convenis. Hi ha hagut 350 jornades de vaga en 15 anys, l'empresa no és aliena al conflicte. Sabíem que seria difícil arribar a un acord i hem ofert millores en termes econòmics i de contractació als treballadors, revertint retallades. I, no obstant això, hi ha una convocatòria de vaga indefinida.

P. Falta personal. En moltes estacions no hi ha ningú.

R. Al metro fa falta més personal i l'hem incrementat. Tenim la limitació de la llei Montoro, estem recuperant plantilla fent el màxim esforç dins de la legislació. Proposem una millora salarial del 7% en tot el període de vigència, per no quedar-nos en l'1% que fixa la llei, perquè el conveni no ha de ser inferior a l'IPC.

P. Els salaris estan congelats.

R. Plantegem trencar la congelació, que no ha estat real: en els últims anys l'IPC ha pujat un 13% i el sou dels treballadors de TMB, un 15%. També tenim la limitació pressupostària, tant de l'Ajuntament com de l'empresa: hem fet un esforç extra comprant busos, hem reprès obres aturades. Les condicions laborals són molt importants, però necessitem pressupost per a totes les necessitats del transport públic: tarifes, reposició de la flota, busos de barri. No podem destinar tot el cost a qüestions laborals.

P. Una altra demanda és frenar l'externalització del manteniment de vies i catenàries.

R. Qualsevol obra extraordinària es contracta fora, com a qualsevol altra àrea. Les retallades de personal de manteniment es van fer en el darrer mandat, els estem recuperant.

P. També hi ha crítiques als negociadors de TMB. S'han plantejat canviar-los?

R. En el conveni del bus es van canviar i això es va criticar. Sempre hi ha crítiques a la contrapart. Però no és una qüestió de negociadors, s'hi ha implicat tot el personal de TMB, de l'Ajuntament, la Generalitat...

P. Entén que l'escàndol dels sous de la direcció enteli la negociació?

R. Per descomptat, és un altre tema que hem començat a abordar. Potser la complexitat de tot plegat és la quantitat de temes polèmics que estem abordant a TMB.

P. Hi ha una sentència que obliga a incloure al conveni alts càrrecs que n'estaven fora.

R. Ho estem fent, amb el metro i el bus, n'hem refós la meitat. No existien categories per a ells, TMB les tenia desordenades, després de dècades de desgovern és molt complex. També hem publicat el nom, sou i càrrec de 31 directius. Hem guanyat en transparència, una altra qüestió que calia afrontar, fent el màxim possible sense entrar en col·lisió amb la protecció de dades.

P. Els pesen certes herències que hi ha a TMB, com que els partits han practicat les portes giratòries i tenen vergonyes per tapar?

R. TMB potser va servir per albergar portes giratòries. No és la nostra política. Contractem amb criteris professionals.

P. Si han fet tots aquests esforços, la culpa és dels sindicats?

R. Moure aquestes qüestions anquilosades és molt polèmic. Potser en altres èpoques la política era tirar terra sobre el conflicte perquè no afloressin.

P. S'atreveix a posar data per al final del conflicte?

R. No podria aventurar-me a donar una data. El conveni de bus es va negociar en menys temps amb els mateixos condicionants, hem de ser capaços d'aconseguir-ho al metro. El pitjor és la quantitat de gent afectada per la vaga, cada dilluns 1,2 milions de passatgers, dels quals un 20%-30% es busca la vida amb altres mitjans. Agraeixo la paciència de la ciutadania.

P. L'oposició els titlla d'incompetents. Li ha passat pel cap dimitir?

R. No som aquí per fer les coses fàcils. Sabíem que els reptes eren complexos. És natural que l'oposició faci la seva feina i és cert que hi ha un conflicte no resolt, però s'ha de fer amb responsabilitat i col·laboració.