Un professor de la Rovira i Virgili descobreix un nou tipus de morfema en català

Girocentre és un centre comercial de Girona. Girocleta, el servei de lloguer de bicicletes de la ciutat, on també hi ha un servei de pàrquings que es diu Giropark i una botiga de programari batejada amb el nom de Girotec, entre d'altres similars. En la formació d'aquestes paraules el morfema giro es repeteix, de manera que s'ha creat un patró a partir del nom Girona a l'hora de formar paraules noves. El filòleg i investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Xavier Rull s'ha fixat en 150 exemples com aquest i ha arribat a una conclusió. Al seu parer, des de la segona meitat del segle XX ha nascut una nova manera de formar paraules, majoritàriament noms, i l'ha batejada com a confixació. Altres exemples dels confixos més prolífics a l'hora de formar nous mots són cat per a Catalunya, barna per a Barcelona, bal per a Balears, coop per a cooperatives o gest per a gestories.

"Són exemples recurrents i es fan servir en denominacions noves", assegura Rull, que posa com a exemple el fragment de paraula cat dels serveis de la Generalitat: Meteocat, Inuncat o Idescat. "Si algú es planteja crear un festival de cinema català, probablement es decantarà per alguna cosa com Cinecat", explica l'investigador. Els lingüistes han anomenat històricament aquestes paraules mots creuats o acrònims però, segons Rull, no encaixen en aquesta descripció perquè "quan hi ha tantes paraules creades així ens trobem davant d'un procediment neològic específic i regular".

Rull ha trobat fins a 15 exemples de confixació per a cadascun dels 150 morfemes (Giro, Cat, Barna...), que es poden combinar entre ells o amb altres paraules. L'estudi, fruit d'una dècada de feina a l'Equip de Recerca en Llengua, Estructura i Ús de la URV, ha estat publicat al llibre Més enllà de l'acronímia: la confixació. Els confixos, una nova classe de morfemes en català (Publicia, 2017). Es tracta d'una editorial alemanya que Rull ha escollit per dotar el seu treball de projecció internacional.

"És normal que els lingüistes dels segles XVIII, XIX i principis del XX no ho veiessin", explica Rull. Segons ell la confixació és un fenomen nou. "Per a una llengua 40-50 anys són molt poc", reflexiona. Afegeix que s'ha adonat que aquesta nova manera de formar paraules l'ha observada també en l'anglès, el francès, el castellà i l'italià. No obstant això, destaca que té una especial "vitalitat" en llengua catalana. No ha detectat cap estudi com el seu en cap altre país i espera que, perquè la confixació tingui recorregut i pugui plantejar-se arribar a l'Acadèmia, universitats d'altres països també s'hi fixin com a fenomen específic.

Als anys setanta els filòlegs Lluís Marquet i Josep Ruaix van anomenar també confixació a la composició amb mots cultes com cefalàlgia. La denominació no va reeixir i, a tall d'homenatge, Rull ha decidit fer servir la mateixa paraula per donar nom al fruit del seu treball.