El pintor sordmut de l’excepcional retaule dels Moxó

Durant anys, el Palau Moxó, situat a la plaça de Sant Just i Pastor de Barcelona, era l’únic edifici barroc habitat pels seus amos, el llinatge dels Moxó, des del segle XVIII fins a l’actualitat. Un ecosistema que va quedar truncat quan la família el va vendre fa uns mesos després de buidar el mobiliari que durant tres-cents anys s’havia acumulat en aquest enorme edifici de 2.800 metres quadrats. Entre les obres que han sortit de l’edifici i que no se sap si ha viatjat a Sevilla amb la resta de mobles, hi ha un excepcional retaule del segle XVI dedicat a la Verge de l’Anunciació que els Moxó havien traslladat des del castell de Montcortès, a Lleida, una altra de les propietats d’aquesta família aristocràtica. Per fotografies antigues, com una del 1934, se sap que el retaule ja era en un dels salons del palau des d’abans de la Guerra Civil. Amb posterioritat, el moble va ser traslladat a l’entrada del pis noble i era la primera obra que rebia els qui visitaven aquest palau, tal com recorden algunes de les persones que van accedir-hi abans del seu tancament definitiu a començaments d’any.

La revolada generada després que EL PAÍS publiqués que el palau s’havia venut no només ha portat que els grups de l’oposició demanessin explicacions al consistori d’Ada Colau per deixar perdre l’oportunitat d’adquirir l’immoble per 7,3 milions d’euros. També que els historiadors d’art volguessin saber quines obres i quines peces contenia el palau barroc i la seva importància. Alberto Velasco, conservador del Museu de Lleida, especialista en pintura gòtica, ha comprovat que el retaule que els Moxó identificaven com del Mestre de Cérvoles és en realitat obra de Joan Pau Guardiola, Joanot de Pau, pintor documentat entre el 1500 i el 1548, amb producció a les terres de Lleida i amb la particularitat que es coneix que era sordmut de naixement, tal com reflecteixen els textos de l’època localitzats a Cervera.

“Fa temps que tenia notícies del retaule, sabia que estava en una col·lecció particular, però en veure la publicació de la venda del palau i que hi havia un retaule del segle XVI que venia de Montcortès he pogut comprovar, per fotos, que es tracta d’una obra de Joanot de Pau realment important que es conserva aparentment sencera”, explica Velasco, que ha estudiat aquest pintor i ha establert un primer catàleg de les seves obres a partir de la comparació estilística; un treball que va publicar el 2011 en el seu llibre Devocions pintades. Retaules dels valls d’Àneu (segles XV-XVI). En el retaule, la Verge apareix representada en diversos compartiments; a més d’una predel·la amb sants i un bisbe, en una peça en la qual destaquen els daurats de pa d’or.

El retaule, explica Velasco, és conegut des que el 1938 l’estudiós americà Chandler Rathfon Post el va atribuir al Mestre de Cérvoles i sembla que Agustí Duran i Sanpere va secundar l’opinió; els dos relacionen el retaule de Montcortès dels Moxó amb el d’Ivorra i Timor, dues localitats lleidatanes. Post devia veure el retaule a Barcelona, ja que com s’ha vist, el 1934 ja era al palau barroc dels Moxó. Quant a la data de realització, segons Velasco, no hi ha dubte que es va realitzar al voltant del 1495. “Va ser quan el mestre d’obres Joan Barrufet va contractar la remodelació del castell de Montcortès, per la qual cosa cal suposar que poc després va haver de decorar la capella i realitzar-se el retaule”.

En alguns documents conservats que fan referència al pintor s'esmenta que era 'mut a natura', mut de naixement

Per Velasco atribuir un nou retaule de Joan de Pau és molt important. “Serveix per aprofundir en la trajectòria del pintor i aporta un coneixement fonamental sobre la seva figura, ja que es tracta d’una obra completa de l’artista que va treballar gairebé sempre entorn de Cervera”.

En pintura gòtica no sempre es coneix l’autoria dels retaules. De Joanot de Pau se sap per la documentació que va pintar totes aquestes obres, però a més, també es coneix la seva condició de sordmut. “En alguns documents conservats que fan referència al pintor Joan de Pau es fa esment al fet que era mut a natura, mut de naixement, o que estava impedit per sentir i parlar”. Per això, en molts dels contractes és, sobretot la mare, però també la dona, les que apareixen com a part contractant per realitzar una obra. Una condició que no li va impedir guanyar-se bé la vida amb la pintura.