Ferran Adrià fa encara millor Johan Cruyff

Ferran Adrià explica sovint que volia ser Johan Cruyff. I ho diu sense donar-se importància, com si fos un qualsevol i no el millor cuiner del món i alhora un exfutbolista d’una certa categoria, capaç de comparar l’exjugador del Barça i de l’Ajax amb Steve Jobs, el fundador d’Apple.

Más información

El ‘Big Bang’ de Wembley

Cruyff passa la pilota

Les aportacions d’Adrià, que ha reconegut haver-se saltat les normes d’El Bulli per Johan Cruyff, van fer fortuna en l’acte organitzat dimecres pels Amics de Johan, una colla d’admiradors de l’holandès que lideren dos periodistes tan solvents i ben considerats com Xavi Torres i David Torras. El xef català va fer de Ronald Koeman, excels en els canvis d’orientació, quan el rondo que Antoni Bassas dirigia de manera precisa i solemne es convertia en un teva-meva entre Pep Guardiola i Sergi Pàmies.

Va ser un diàleg molt fresc i divertit, gens carrincló ni nostàlgic, com bé deia el títol “Sortiu i disfruteu”, tal com va remarcar al final Susila Cruyff, en què les anècdotes personals van alternar amb la pedagogia d’Adrià. La gentada que omplia l’auditori de Mediapro es va fer un tip de riure i, de tant en tant, també va reflexionar molt sobre el llegat de Johan.

Va ser Adrià qui va preguntar què és crear i quina diferència hi ha amb innovar, i també qui va proposar que es faci una auditoria creativa de l’obra de Cruyff. “Ens falta encara temps per comprendre el que era Johan”, va dir a fi de donar-li un caràcter científic, allunyat de l’anecdotari que propicia aportacions personals, sovint subjectives i difícils d’objectivar, sempre presents entre els convidats als actes en favor de Johan Cruyff .

“Als jugadors del Barça els passen vídeos amb els entrenaments que feia l’Holanda dels anys setanta?”, va preguntar Adrià. “Per caminar cal mirar abans els clàssics”, va afegir després de dir que les converses que tenien el seu soci Juli Soler i Cruyff li resultaven indesxifrables, pròpies de dos genis, com si ell no ho fos, condicionat des de petit per voler ser Johan.

A Ferran Adrià li agradaria que es posés en solfa el llegat de Johan Cruyff amb el mateix rigor i dimensió que el cuiner difon i evoluciona el que va significar i suposa encara El Bulli. Al cap i a la fi, Adrià pensa que Cruyff hauria de figurar entre els deu personatges més importants de la història, únic en la seva dimensió de jugador i entrenador, al Barça i a Holanda.

El lideratge de l’holandès va quedar molt ben expressat amb les intervencions genials de Pàmies, que en va destacar l’audàcia, creativitat i valentia, la facilitat per ser compositor i no només intèrpret, i també la seva capacitat d’intervenir per fer feliç la gent, com es pot veure a la Fundació Cruyff. No cal dir que les aportacions de Pep Guardiola van resultar especialment enriquidores i fàcils de sintetitzar: “Únic i irrepetible, et portava fins al límit de l’exigència”. I especialment encertada va ser la pregunta de Bassas a Guardiola: com preveus que seria la relació Cruyff-Messi? A l’entrenador del Manchester City li va costar respondre després d’aplaudir: “Molt bona”, va dir per afegir més tard: “Diria que hi hauria hagut conflicte, però que finalment s’haurien trobat perquè tots dos són molt intel·ligents”.

I d’això va la petició de Ferran Adrià. Hi ha d’haver una manera de poder expressar el que va fer Cruyff com a mostra del seu talent universal i no com si fos una cosa fortuïta o accidental de la qual parla tothom, o tothom hi té a veure alguna cosa, la pitjor manera de banalitzar-lo i reduir-lo a “les coses del futbol”. La memòria de Johan Cruyff exigeix ser tractada per gent de la seva categoria, com ara Ferran Adrià.