Les màquines s’emancipen dels artistes al Sónar+D 2017

Les màquines ja no són només un suport per als artistes. Han passat a ser un subjecte que, gràcies a la intel·ligència artificial, és capaç de complementar la tasca dels creadors. Google ha presentat aquest dimecres els seus experiments en aprenentatge automàtic al congrés Sónar+D, que se celebra a Barcelona. Magenta és un projecte del gegant informàtic que investiga com les màquines poden generar art. El científic Douglas Eck, responsable d'aquesta branca de la companyia, ha presentat A.I. Duet, un software capaç de fer duo amb músics humans. A l'escenari de la presentació, un ordinador ha continuat un ritme marcat per una persona, amb unes baquetes, de manera sorprenentment coherent.

Les xarxes neurals artificials intenten imitar el funcionament del cervell humà. Aquest model, basat en connexions entre diversos nodes, és una de les tècniques que es fa servir per a l'aprenentatge automàtic en l'enginyeria informàtica. Les neurones intangibles van recollint informació i són capaces d'acabar prenent decisions. Per educar-les cal proporcionar-los moltes dades. I, pel que fa al big data, Google n'és un rei mundial.

A.I. Duet sap compondre música perquè té una xarxa neural que n'ha escoltat molta. També amb una quantitat ingent d'imatges s'ha alimentat X Degrees of Separation. Si la teoria dels sis graus de separació diu que es pot arribar a una persona a partir d'una cadena d'un conegut i cinc coneguts de coneguts, aquest projecte fa el mateix amb les obres d'art. És un software que es pot provar lliurement a Internet que fa de comissari i és capaç de buscar similituds de tot tipus, fins i tot de les més esbojarrades. Només cal seleccionar dues obres d'art d'un fons de "vuit milions d'artefactes culturals". No cal ni que siguin de la mateixa disciplina. Llavors, l'eina crea una petita exposició virtual: un recorregut d'una obra fins a la altra passant per quatre que serveixen de transició per la seva similitud.

X Degrees of Separation és capaç de crear un vector amb trets que identifiquen cadascuna de les imatges del fons. En rebre'n dues com a entrada, construeix un discurs a partir de similituds, una aproximació que seria difícil de fer per un humà. Aquest algorisme és similar al que fa servir el una eina de la multinacional més popular, el cercador de Google Images, capaç de trobar imatges semblants a una de concreta.

Si una màquina nodrida de tècniques d'aprenentatge automàtic pot identificar que en una fotografia hi apareix un gat, vol dir que dins seu té una representació de què és un gat, ha explicat Mario Klingerman, artista resident a Google Arts & Culture. Els resultats són onírics, transmeten el que capten els ulls de la màquina. "En Peter veu un ordinador i diu que les màquines només creen el que els humans li han dit que faci", ha posat com a exemple Klingerman. "També és el que fas tu", li respon la seva mare. D'aquesta manera ha volgut donar legitimitat al poder creatiu de les màquines.

La primera jornada del Sonar+D també ha estat dedicada al debat sobre la cerca d'un estàndard de codi obert de metadades per a la música, l'Open Music Initiative, que pretén unificar la fragmentació que hi ha actualment en els formats per descriure els atributs dels continguts musicals També s'ha parlat de com incloure la música i el so en els projectes de realitat virtual.