Puigdemont atribueix a Espanya la cronificació de la pobresa

El Govern va aprofitar aquest dimecres la seva compareixença sobre el compliment de les mesures contra la pobresa aprovades fa un any per defensar la idea que la dependència d'Espanya penalitza els catalans també en aquest aspecte. El president, Carles Puigdemont, va assegurar al  Parlament que si no es destina més pressupost a serveis socials és pel “dèficit fiscal brutal” que existeix, segons ell, i va fiar les millores a la posada en marxa de la renda garantida.

“Catalunya genera els recursos, té suficient capacitat per tenir un Estat del benestar així de potent, però els recursos se'n van per finançar altres despeses que no coneixem o, els que coneixem, no ens agraden”, va dir tirant la pilota a la teulada del Govern central. I va aprofitar el debat sobre pobresa per insistir en la idea de la independència. Segons ell, la construcció d'un Estat independent “no és un capritx, sinó una necessitat” per poder donar resposta a les necessitats bàsiques dels catalans a través dels serveis socials.

El Govern ha aprofitat per treure pit de l'acord que permetrà engegar la renda garantida de ciutadania a la tardor, una prestació que la consellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, ha posat com la punta de llança per lluitar contra la pobresa. El Govern, no obstant això, ha passat de puntetes per altres aspectes, com la seva incapacitat per fer que les companyies compleixin la llei contra la pobresa energètica.

La intervenció del Govern s'ha dividit entre les compareixences del president, Carles Puigdemont; del vicepresident, Oriol Junqueras; de la consellera de Presidència, Neus Munté, i de la titular de Treball i Afers Socials. Les 273 mesures contingudes en la resolució s'han complert en un 85%, segons ha explicat Munté. "Tenim un dèficit fiscal brutal, el 8% de la riquesa que creem en aquest país se'n va i no torna", ha assegurat Puigdemont. "I el dèficit fiscal és un dèficit social", ha afegit el president.

Junqueras, per la seva banda, ha desglossat les bones perspectives per a l'economia catalana, que, segons ha explicat, acabaran millorant les condicions de vida. El vicepresident ha posat l'accent en els tres anys i mig de creixement intertrimestral del PIB i la caiguda de l'atur. També ha recordat que els Pressupostos aprovats fa uns mesos inclouen, per exemple, un augment de 625 milions d'euros per a Ensenyament o de 408 milions d'euros per al sistema sanitari. La despesa social, ha assegurat, equival al 74% del Pressupost de la Generalitat.

Munté ha recordat el canvi en els barems per atorgar les beques menjador, una de les mesures contingudes en les resolucions del ple de la pobresa, o l'engegada per quart any consecutiu d'un dispositiu especial a l'estiu per atendre els menors més vulnerables. La portaveu, no obstant això, ha passat de puntetes per un altre dels punts en què les entitats socials sempre han insistit: la lluita contra la pobresa energètica. La Generalitat no ha aconseguit fer que cap companyia elèctrica signés els convenis que permeten complir la llei contra la pobresa energètica.

Bassa, per la seva banda, ha tret pit de l'acord per impulsar la renda garantida i ha recordat que implicarà un canvi en la concepció del sistema d'ajudes socials. "Canviarà tot totalment, implica l'empoderament de les persones", ha assegurat la consellera. La redacció de la llei encara no s'ha completat, però Bassa s'ha mostrat confiada que el tràmit permeti engegar-la al setembre d'aquest any.