Dolors Bassa: “Després de la renda de ciutadania cal compactar ajudes”

ERC va quedar fora de la foto de la renda garantida de ciutadania (RGC) el 2015, abans de l’últim avançament electoral. La comissió promotora de la iniciativa de legislació popular (ILP) va qüestionar llavors el compromís republicà amb la prestació. Dos anys després, Esquerra presumeix d’aplanar l’aprovació de la conquesta social més gran en la Catalunya postcrisi: una prestació per a les llars que tinguin ingressos inferiors a 564 euros mensuals. La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa assegura que té analitzats tots els escenaris de finançament de la RGC i que hi haurà una revisió de la cartera d’ajudes socials.

Pregunta. Quina ha estat la renúncia més gran del Govern en la negociació de la RGC?

Resposta. Fer-la compatible amb les rendes del treball. El Govern i Junts pel Sí vèiem la prestació només per a persones vulnerables i pensem que els problemes de precarietat s’han de resoldre dins del món laboral. Era la línia vermella. Però amb generositat hem aconseguit, ara com ara, que la complementarietat arribi a les famílies monoparentals.

P. El desplegament fins al 2020 es fa d’acord amb l’índex de suficiència de renda (IRSC), congelat fa set anys. L’acord en bloqueja l’actualització?

R. No hi ha bloqueig però tampoc abordem la seva actualització. És una cosa que s’ha de fer en el debat pressupostari.

P. Ensenyament va deixar d’usar l’IRSC com a barem per a les beques menjador per recórrer al llindar de pobresa per fer la cobertura més efectiva. No es va fer la mateixa reflexió?

R. Els promotors demanaven usar l’IRSC. La majoria dels acords ja venien tancats de les negociacions amb els grups parlamentaris. El Govern només ha entrat a discutir la quantitat, la transitorietat i la complementarietat amb les rendes del treball.

P. La RGC serà un dret subjectiu. Com ho era la renda mínima fins que el 2011 el Govern d’Artur Mas se la va carregar d’un cop de ploma. Com es pot blindar?

R. La prestació ha estat fruit d’un gran acord entre entitats, partits polítics i agents socials sobre els requisits i els condicionants. Dubto que succeeixi alguna cosa com amb la de la renda mínima.

P. El dret subjectiu també implica no dependre de restriccions pressupostàries. Caldrà buscar 300 milions d’euros addicionals el 2020 els quals es destinen avui a la renda mínima. Es podrà finançar?

R. Els estudis que hem fet ens diuen que ho podem assumir i no es tracta d’una quantitat desorbitada. A més, la millora econòmica i del mercat laboral ens ajudaran al fet que hi hagi menys gent que la necessiti.

P. Fiar-ho tot a la recuperació econòmica no és molt arriscat? I si hi ha una pròrroga pressupostària?

R. És arriscat, però era més arriscat no fer res. Seguirem lluitant perquè hi hagi ocupacions més dignes.

P. Tenint a punt la mare de les prestacions, és hora de revisar la cartera d’ajudes?

R. Els promotors de la ILP primer demanaven fer una compactació d’ajudes per alliberar recursos per la RGC. Per responsabilitat no ho hem fet així, ja que hi ha moltes prestacions que van a col·lectius més enllà dels receptors de la renda. De tota manera sí que cal revisar la cartera d’ajudes, venim d’un paradigma de posar una ajuda per a cada problema que surt i n’hi ha altres que no es fan servir. Una de les missions de la Comissió de Seguiment de la Renda Garantida, on hi ha entitats i agents socials, és avaluar les prestacions i anar proposant les seves compactacions en la mesura de les necessitats que es vagin veient.

P. L’acord estableix que un receptor de la RGC no pot rebutjar una feina “adequada”. Què s’entén per això?

R. No és una definició política, és de caràcter tècnic. No s’objectivarà en el paper sinó que ho decidiran els tècnics d’inserció laboral del SOC en cada cas. Però es correspondria amb la formació que es tingui i el que un és com a persona.

P. El 41,2% dels contractes signats l’any passat a Catalunya van tenir una durada inferior a un mes. Però l’import de la RGC no es pot apujar si hi ha una reducció en la jornada laboral. Aquesta realitat tan complexa pot ser absorbida amb la renda?

R. Tenim la sort que tota la gestió estarà en el mateix departament. Estem treballant en l’eina per creuar les dades. Les persones podran entrar i sortir de la prestació sense problemes. Però la idea és generar feina estable, és la nostra meta.

P. És partidària de la renda bàsica de ciutadania, és a dir, cobrar per viure?

R. No. Aquest és un altre debat. El que hem de fer és que les persones tornin al món del treball, la millor política social és que cada persona pugui desenvolupar-se plenament a través de la seva feina. Una altra cosa és ajudar les persones amb més dificultat.