Clark, el geni de l’electrònica que no et pots perdre al Sónar

Sota aquestes premisses descrites a dalt podríem englobar no només un artista sinó tota una comunitat, la de l'IDM (acrònim d'Intelligent Dance Music), la injuriada etiqueta que tan bons rèdits ha donat en el passat a segells com Warp. A Clark se'l podria posar al mateix sac que els continuadors d'aquesta tradició i no ens estaríem equivocant; però, això sí, tampoc estaríem sent del tot justos. La trajectòria d'aquest productor anglès, que ja fa anys que viu a Berlín, és molt més excitant i variada.

Clark arriba ara al festival Sónar amb el seu vuitè àlbum, Death peak. "Has escoltat el disc?", em pregunta. És clar, Chris. "És que he estat fent entrevistes tot el matí i totes les preguntes han estat semblants. No trobo gent que realment hagi escoltat el disc perquè ningú pregunta res de nou". Chris, creu-me, t'he estat seguint des que vas decidir donar els teus primers espetarrecs digitals, i Death peak està en un nivell superior.

Podem entendre la seva suspicàcia: Clark és un músic introvertit que ha pencat molt per arribar fins aquí. Els seus primers discos eren exercicis excel·lents d'electrònica de dormitori. Fins que va decidir parar i anar-se'n amb el seu portàtil al camp. Allà va compondre Clark (2014), un disc que li va obrir el camí a un so i a unes maneres de fer diferents. Es va apropar a l'ordinador i es va allunyar de la multitud d'instruments que poblaven el seu estudi. "Les idees són molt més importants que les eines", deia llavors.

Ara, amb Death peak, ho torna a fer. Segueix apostant pels ritmes més pausats, el bombo fosc i les melodies impressionistes. "He estat escoltant molt de metal i My Bloody Valentine. D'alguna manera, la música rock m'influeix més que la de ball. Bé, i també el tecno de Detroit", assegura. "Crec que l'àlbum té molts estats d'ànim diferents", explica. "Cada pista és diferent. Veig el disc com una pel·lícula. Narrativament, cada pista podria ser un personatge".

Clark actua al Sónar el 16 de juny.