La catàfora reapareix a la selectivitat i no agafa els estudiants per sorpresa

Una per saber i una altra per aprendre. La catàfora, el mateix recurs lingüístic que va agafar desprevinguts els alumnes de selectivitat el 2015 en la primera pregunta de l'examen, ha tornat a aparèixer a les proves d'accés a la universitat (PAU) d'aquest any a Catalunya. Aquesta vegada, no obstant això, els joves ja hi anaven preparats. “Ho teníem previst i ho havíem treballat molt”, explica l'Andrei, de l'institut La Salle Bonanova de Barcelona. Segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, la catàfora és “la relació d'identitat que s'estableix entre un element gramatical i una paraula o grup de paraules que se citen després en el discurs”, per exemple, el vincle entre les paraules això i que renunciava en la frase "el que va dir és això: que renunciava…".

Uns 32.055 estudiants estaven citats a les aules per sotmetre's als exàmens d'accés a la universitat a Catalunya, que han començat aquest dimarts. A les 9 del matí, els estudiants s'estrenaven, com de costum, amb l'examen de llengua castellana. “Si has estudiat molt, és molt fàcil. Ha estat curt”, descrivia Cristina Sueiras a la sortida de la primera prova al tribunal 21, situat a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB), tot just una hora després de l'inici de l'examen, començaven a sortir a comptagotes els primers estudiants.

“Ho sabia”, celebrava una professora quan ha vist que a l'examen tornava a aparèixer la controvertida catàfora. La primera pregunta de l'opció A demanava localitzar una catàfora i una anàfora al text (un fragment d'El oro de los sueños, de José María Merino). “L'opció A era la més fàcil. Això de la catàfora ja ho havíem previst”, comenten un grup de sis alumnes de La Salle Bonanova a la sortida de l'examen. El recurs lingüístic ha triomfat: tots han triat l'opció A, on també es demanava un exercici d'expressió escrita fent servir comparacions i hipèrboles i reescriure un text de narrador protagonista a narrador omniscient.

I encara que la catàfora i l'anàfora han triomfat entre la majoria dels alumnes del tribunal 21, també n'hi ha que han escollit l'opció 2. “La catàfora la vam fer a classe, però m'ha generat els mateixos dubtes, com si fos la primera vegada. Havíem de buscar-la al text i no era gens fàcil”, reconeix Mirem Agote. El forat negre a l'opció B de l'examen de llengua castellana ha estat, sens dubte, segons els estudiants, la descripció dels trets lingüístics dels textos jurídics. “Els més difícils” d'entre tots els tipus de textos estudiats, deien els joves. “Els textos jurídics eren molt complicats, el més difícil de tot”, lamentava Mara Rappanello, que precisament vol estudiar Dret a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). S'haurà de posar les piles en aquest camp, ha reconegut.

Selecció de matèries

Una de les novetats més controvertides de les PAU d'enguany ha estat la selecció de matèries en examinar-se. La selectivitat té una part general obligatòria amb cinc exàmens i una altra d'específica per pujar nota. Fins a l'any passat, a la part general, els alumnes se sotmetien a quatre proves comunes (castellà, català, una llengua estrangera i història d'Espanya o de la filosofia) i una pròpia de la modalitat, a triar entre una vintena de matèries de tots els batxillerats. En la part específica, els alumnes també podien triar una de les 20 assignatures de totes les modalitats.

No obstant això, aquest any, la Generalitat ha limitat les assignatures pròpies de la modalitat a triar en la part general. Els alumnes només poden optar entre quatre opcions: història i fonaments de l'art, matemàtiques, llatí o matemàtiques aplicades a les ciències socials. En la part especifica, no obstant això, es manté la selecció entre les 20 matèries.

Doble correcció en català

A causa dels canvis normatius que va engegar fa uns mesos l'Institut d'Estudis Catalans –va eliminar la majoria dels accents diacrítics, entre altres modificacions–, l'examen de llengua catalana se sotmetrà a una doble correcció i, en qualsevol cas, els alumnes poden emprar la normativa antiga i la nova. La Generalitat sosté que els alumnes no cal que estiguin plenament adaptats a les novetats lingüístiques i mantindrà la moratòria de la doble correcció en la prova de català –i en totes aquelles que es facin en aquesta llengua– durant els propers quatre anys.