Cinc moments del concert benèfic d’Ariana Grande a Manchester

Coldplay – ‘Fix you’

Old Trafford va fer silenci. Chris Martin es va agenollar i va començar a entonar els primers versos de Fix you, pràcticament a veu nua i secundat pels milers d’espectadors. La tornada va entrar en escena acompanyada de les petites llums d’encenedors, i el cant a cappella del públic va adquirir la seva màxima expressió. La balada dels britànics Coldplay va ser una de les actuacions que més va commoure els assistents.

Robbie Williams – ‘Angels’

Sentiment a flor de pell. Un dels artistes britànics més importants dels últims 20 anys no podia faltar en una ocasió com aquesta. Robbie Williams és tota una institució i la balada Angels anava com l'anell al dit. La cançó va emocionar un públic que no es va poder estar de cantar-la. L’emotivitat que desprèn el tema es podia palpar en l’ambient i el retrobament amb la resta d’integrants del grup Take That −formació que Williams va abandonar el 1995− era la cirereta de l’espectacle.

Liam Gallagher i Coldplay – ‘Live forever’

El retorn del fill pròdig. Sempre polèmic però també una de les grans icones de Manchester, Liam Gallagher va sortir a l’escenari com si mai l’hagués abandonat. L’esperit d’Oasis es va apropiar d’Old Trafford. Per un moment fins i tot semblava que en comptes de Chris Martin −cantant de Coldplay− a la guitarra hi havia Noel, el germà amb qui manté una íntima enemistat. La veu clara i el posat característic del Liam de sempre van fer posar dempeus un públic entregat i que va fer una gran ovació a l’actuació.

Miley Cyrus i Ariana Grande – ‘Don’t dream it’s over’

Dues de les grans veus femenines del panorama actual. Ariana Grande es va fer acompanyar de la cantant nord-americana Miley Cyrus per versionar en acústic el clàssic Don’t dream it’s over, dels australians Crowded House. Les dues cantants, assegudes en unes escales de l’escenari, van protagonitzar una actuació intimista que va provocar els xiscles de les admiradores més joves. Va ser una de les cançons més celebrades pels seguidors d’Ariana Grande.

Ariana Grande i Coldplay – ‘Don’t look back in anger’

L’himne. Després dels minuts de silenci i en les concentracions en record de les víctimes la banda sonora cantada espontàniament per veïns, amics i familiars ha estat Don’t look back in anger, del grup de Manchester Oasis. No és una balada, tampoc una cançó delicada. És una oda al perdó i a acceptar el passat, un tema de força i per seguir endavant. Potser per això la gent se l’ha fet seva en moments tan delicats i difícils. Paradoxalment, no va ser Liam Gallagher sinó Chris Martin i la seva banda Coldplay els encarregats d’interpretar-la. Acompanyats a l’escenari per Ariana Grande, els britànics van captivar el públic amb una versió molt a l’estil original de la cançó. Com era d’esperar, milers de veus van secundar els versos del tema per acabar amb una tornada sense instruments, només amb el públic com a protagonista. Un gran homenatge.