Puigdemont, Junqueras, Sanchis, una entrevista amable

Quan després de tres quarts d’hora d’entrevista, l’entrevistat et diu que totes les preguntes es respondran ben aviat és que alguna cosa ha fallat. TV3 va emetre ahir diumenge una curiosa entrevista amb el president i el vicepresident del Govern, tots dos alhora. Avui, a RAC1, entrevistaven Puigdemont en solitari. La fórmula de TV3 era un acudit periodístic o una necessitat de gratificar per igual els dos partits del Govern? De totes maneres, només va servir perquè el Govern ratifiqués la seva voluntat de fer el referèndum sense aclarir de quina manera pensen superar l’oposició del Govern de Madrid. Ho pensen explicar amb detall... però ahir no tocava.

L’entrevista es va fer al pati dels Tarongers i un Junqueras encorbatat va absorbir molt de protagonisme. Per compensar, i en funció de la distribució dels entrevistats i la ubicació de les càmeres, Puigdemont va tenir plans més frontals que Junqueras, més de perfil.

Vicent Sanchis, el director de TV3 i entrevistador, va mostrar la cara amable. Va practicar poc el necessari gènere de la repregunta i quan ho va fer amb més insistència va ser amb la futura conducta dels Mossos i una eventual aplicació de la llei de seguretat. “No em responen sobre els Mossos”, va dir abans de tornar sobre el tema per segona vegada. I la cosa va acabar amb un “vostè no ha de patir”. També va fer una breu correcció quan Puigdemont parlava dels criteris de la Comissió de Venècia sobre mínims de participació i no va esmentar que aquesta Comissió demana que el referèndum ha de complir amb la Constitució.

Junqueras, en particular, anava molt a la seva i quan li semblava que ja n’hi havia prou de parlar dels funcionaris, introduïa el tema de les pensions a la mateixa resposta. I Sanchis s’hi avenia. En aquest assumpte, va garantir les retribucions “als nostres pensionistes”. Junqueras va explicar que l’Estat espanyol hauria de mantenir, com fan altres estats, les seves obligacions amb els seus treballadors “estrangers”. I Sanchis va intervenir per aclarir-ho: en tot cas, va dir, en una Catalunya independent, aquest deure correspondria a l’Estat on els treballadors han cotitzat.

En alguna ocasió, a Sanchis se li va escapar la primera persona del plural a l’hora de fer la pregunta (“perquè hem tardat tant”, “hem de marcar els camins”) cosa que el convertia en membre, si més no sintàctic, del Govern. Una entrevista amable on només hi va faltar aquell destructor comentari de l’entrevistat al periodista: "m’agrada que em faci aquesta pregunta".