La Generalitat formarà “agents electorals” per al referèndum

Amb motiu del referèndum que vol celebrar l’1 d’octubre, la Generalitat formarà “agents electorals” amb la finalitat que supleixin els 4.000 funcionaris que, en una votació normal a Catalunya, compleixen la funció de fedataris públics a les meses electorals. Així ho va assegurar ahir Marta Rovira, secretària general d’Esquerra Republicana i portaveu de Junts pel Sí al Parlament. Rovira també va afirmar que la Generalitat ja treballa en l’elaboració del cens electoral, peça clau perquè el referèndum, que serà declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, tingui un agafador efectiu en què aferrar-se.

Quan se celebren unes eleccions s’activa una maquinària que funciona automàticament gairebé sense problemes: des del cens electoral a les persones que són designades per presidir les meses o els funcionaris que nomenen els ajuntaments com a coordinadors de la secció electoral i que vetllen per la transparència del resultat i estampen la seva signatura que certifica que l’escrutini que conté l’acta es correspon a la realitat.

En el referèndum d’independència no pot passar res d’això perquè, com que la mateixa convocatòria serà declarada il·legal, la participació de qualsevol funcionari en aquesta jornada li implicaria conseqüències laborals i judicials, com ha advertit el Tribunal Constitucional. Ho adverteix el Govern del PP des de fa mesos i ahir mateix ho va recordar el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo.

Per esquivar aquest escull, un de tants que la Generalitat haurà d’afrontar si vol complir amb la promesa de celebrar el referèndum, el Governa té la intenció de formar “agents electorals”, segons va anunciar ahir a RAC1 Marta Rovira, secretària general d’Esquerra Republicana i portaveu de Junts pel Sí al Parlament. L’independentisme té una veritable obsessió en què el referèndum no sigui una consulta actuació com ho va ser la del 9 de novembre del 2014, amb urnes de cartró, i d’aquí el desig expressat per Rovira que l’1 d’octubre “es reprodueixi el mateix format de les jornades electorals que s’han fet a Catalunya des de fa 30 anys”. La diferència és que aquestes jornades sempre han gaudit de l’empara legal i el referèndum no la tindrà, però Rovira va insistir que els problemes se solucionaran i que la Generalitat no posarà els funcionaris en la situació d’haver de desobeir o al Govern central o al català, en aquest cas el diputat de Junts pel Sí Lluís Llach els havia advertit que podien ser sancionats.

Responsabilitats polítiques

“No farem res excepcional del que s’ha estat fent. Només amb una prevenció: davant les amenaces del Govern estem treballant per a la màxima preservació dels funcionaris”, va insistir Rovira, per incidir en la idea que el personal de la funció pública no ha de preocupar-se. “Treballem perquè tot el que passi l’1 d’octubre recaigui només sobre responsabilitats polítiques. Serem els càrrecs electes, diputats i càrrecs polítics els qui assumirem totes i cadascuna de les responsabilitats de la jornada electoral”, va afegir.

La dirigent d’Esquerra va dibuixar un futur molt optimista per celebrar el referèndum. “El Govern de la Generalitat no només treballa en el cens, sinó en totes les coses que són necessàries per poder fer un referèndum amb garanties democràtiques: s’està treballant en el cens, els col·legis, les taules, les urnes, les paperetes”, va dir Rovira sense donar més detalls. “S’anunciarà en el seu moment”, va afirmar.

Al cap de pocs minuts que s’anunciés la data i la pregunta del referèndum, divendres passat, el diputat de Catalunya Sí que es Pot Joan Coscubiela, poc sospitós d’espanyolista, va escriure a Twitter: “Ara que s’ha anunciat la data i la pregunta del referèndum, només falta la norma que doni cobertura, l’Administració electoral, el cens. Gairebé res”.

Catalunya és l’única comunitat que no té llei electoral pròpia i, encara que Rovira va apel·lar ahir diverses vegades a la llei electoral espanyola, finalment va acabar anunciant que el marc legal que s’emprarà per regular el referèndum és l’anomenada llei de transitorietat jurídica. És la norma que Junts pel Sí i la CUP pretenen aprovar sense debat en el Parlament i per via d’urgència i que el Govern ja ha anunciat que impugnarà davant el Constitucional quan s’aprovi.

En l’esborrany d’aquesta llei, revelat fa uns dies per EL PAÍS, hi figura un apartat relatiu al referèndum en el qual es diu que tindran dret a vot les persones que poden fer-ho en unes eleccions al Parlament i que “estiguin inscrites en el cens elaborat per l’Oficina del Cens Electoral”. És a dir, els poc més de 5,5 milions de catalans majors de 18 anys de nacionalitat espanyola, la qual cosa suma poc més de 5,5 milions. Res a veure amb el cens de 6,2 milions de la consulta del 9-N, en el qual podien votar els majors de 16 anys i els 900.000 estrangers que tenien targeta de residència. En el mateix esborrany de la llei es diu que “s’habilita el departament competent de la Generalitat perquè elabori i esmeni el cens previst en l’article “Dret a votar” d’aquesta llei sota la supervisió de la Sindicatura Electoral de Catalunya”.

“La clau del referèndum és el cens electoral, sens dubte”, explicava aquest dissabte un ex-alt càrrec de la Generalitat, qui va admetre les dificultats que tindrà el Govern no només per elaborar el cens, sinó per determinar on haurà de votar cada persona, perquè encara que la dirigent d'Esquerra assegura que el format del referèndum serà molt semblat al d'unes eleccions, convé insistir que la convocatòria estarà al marge de la llei. Dels locals que s'empraran per a col·legis electorals, gairebé tampoc se'n parla, però no és una qüestió menor. La Generalitat diu que té previstos “tots els escenaris”.