El referèndum que no figurava al programa electoral

El referèndum d'independència que el president català Carles Puigdemont ha anunciat per l'1 d'octubre emparant-lo sota el “mandat” dels ciutadans de Catalunya mai va figurar al programa electoral amb el qual Junts pel Sí, la seva plataforma política, va guanyar les últimes eleccions. El programa que va vèncer els comicis amb un 39,5% dels vots només preveia un referèndum una vegada ja declarada la independència i amb l'objectiu d'aprovar una eventual Constitució catalana.

La raó per la qual la coalició electoral formada per Convergència Democràtica i Esquerra Republicana va rebutjar incloure el referèndum al programa va ser que, per ells, les mateixes eleccions del 27 de setembre del 2015 ja eren un “plebiscit” sobre la independència. El resultat d’aquestes és conegut: els partits independentistes van sumar el 47,8% dels vots, un percentatge que el mecanisme de repartiment d'escons va convertir en una majoria absoluta parlamentària de 72 diputats sobre 135.

El resultat es va quedar lluny de les expectatives de Junts pel Sí, que aspirava a obtenir majoria absoluta sense dependre dels anticapitalistes de la CUP. D'aquí les cares llargues d'una nit electoral en la qual Artur Mas va començar a veure perillar la seva cadira per l'anunciat rebuig a donar-li suport. Amb tot, Mas va assegurar aquell dia que tenia una “gran legitimitat” per avançar cap a la independència i va demanar al Govern “que accepti la victòria de Catalunya i del sí”. No va parlar del referèndum que s'ha anunciat aquest divendres apel·lant al “mandat popular”.

El programa que va guanyar les eleccions té poc a veure amb el que ha acabat passant a Catalunya els últims 18 mesos. La promesa electoral era obrir una negociació amb l’Estat per “fer efectiva la independència”. S'apuntava que en aquesta fase “es mantindria una actitud expectant respecte a l'alternativa d'un referèndum vinculant per part de l’Estat”, però s'afegia que aquesta possible oferta havia de ser “compatible amb l'horitzó temporal” del programa electoral. O sigui que només podia haver-hi referèndum vinculant si era l’Estat qui el proposava i dins dels 18 primers mesos de la legislatura. Res d'això ha passat.

Però no només s'ha optat per intentar convocar un referèndum que els catalans no van votar. El Govern de Junts pel Sí tampoc ha complert el seu compromís de transparència. El programa era clar en aquest sentit i prometia “iniciar un procés constituent de base social i popular” amb un debat públic sobre el que havia de ser la Constitució catalana. Aquest procediment ha brillat per la seva absència i ha estat substituït en bona mesura per l'elaboració de l'anomenada llei de transitorietat jurídica. Aquesta llei, l'esborrany de la qual va publicar EL PAÍS, ha estat elaborada amb tota l'opacitat possible amb l'argument d'evitar la impugnació immediata per part del Govern.

El gran vencedor de l'actual panorama polític català no deixa de ser la CUP, que va quedar en última posició en les eleccions del 2015 amb el 8,2% dels vots i 10 dels 135 escons al Parlament. La nit electoral els cupaires van reconèixer obertament la “derrota” del plebiscit. Ja llavors els anticapitalistes van advocar per un referèndum, pactat o no, precisament el mateix que Puigdemont ha anunciat aquest divendres.