S’equivoca, senyor Puigdemont

Descartat ja oficialment l'objectiu d'un referèndum independentista pactat, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es proposa anunciar avui la data i pregunta del referèndum unilateral il·legal que pretén convocar.

Una vegada més, el secessionisme fa servir de forma sectària les institucions que pertanyen a tots els ciutadans i no només a la minoria (encara que àmplia) que va votar Junts pel Sí i la CUP. Perquè emprar la centenària seu de la Generalitat per a un esdeveniment partidista i minoritari és un abús que simbolitza bé la degradació moral d'uns partits en algun cas poc sobrats de moralitat exemplar.

Fins ara, podia al·legar-se que la responsabilitat dels designis del moviment nacionalista era compartida. Des d'avui, la principal responsabilitat, política, històrica i ciutadana dels disbarats previsibles en una operació il·legal de ruptura de l'ordre constitucional i estatutari recaurà en la figura del president.

Per més que altres consellers i diputats hi sumin la seva signatura (invàlida) o prestin la seva cara (en alguns casos a contracor), qui ostenta les competències per convocar les urnes en l'àmbit autonòmic, segons l’Estatut, és ell. Per això hauria de reflexionar i evitar si no hi ha cap més remei que prendre les decisions previstes. Perquè trencar la legalitat no pot portar res bo per al conjunt dels ciutadans que presideix.

Tot i que es va comprometre a abandonar el càrrec 18 mesos després de les últimes eleccions, Puigdemont ja ha incomplit la seva promesa, ja que el termini es va acabar a finals d’abril. La pròrroga seria plausible si s'emprés per forjar una sortida pactada i constructiva al litigi català, obstinació en què ni el Govern central ni el català s'han esforçat. Però és inútil quan es pretén incrementar la tensió, accelerar el desacord i provocar més conflicte que l'existent.

El president Puigdemont té un deure ètic i polític addicional. Encara que la seva voluntat de retirar-se a la vida privada és respectable, només seria responsable en un escenari de normalitat. No d'enfrontament, com el que busca el secessionisme. Perquè qui gestionarà el dia posterior al fracàs, el fiasco segur del referèndum i la decepció dels il·lusionats de bona fe? Hi ha alguna cosa tan nefasta com abocar un país al desastre. Consisteix a evaporar-se després d'haver contribuït a sembrar el caos. Apel·lem a la seva responsabilitat i li demanem que no trenqui la convivència democràtica.