La llei del vot electrònic per a estrangers no estarà a punt per al referèndum

La llei que impulsa el Govern de la Generalitat per facilitar el vot electrònic als catalans residents a l’estranger no estarà a punt per al referèndum d’independència ni per a les eleccions autonòmiques que probablement se celebraran aquesta tardor. El Govern de Carles Puigdemont va prometre que posaria fi a la situació actual que dificulta el vot des de l’estranger, però el projecte de llei que tramita el Parlament ha topat amb la realitat: el vot electrònic no ofereix garanties de confidencialitat i la seva implantació requereix un temps que escapa al calendari polític per aconseguir la secessió.

La xifra de catalans residents a l’estranger ronda els 285.000. En les últimes eleccions autonòmiques del 2015 només van votar 14.781 persones d’un cens de 196.065 electors. Això va provocar la reacció irada dels partits independentistes, que van culpar la Llei electoral espanyola i el Govern del PP de dificultar el vot i es va prometre elaborar una normativa que posés fi a la nova situació. Aquestes dues xifres es van repetir amb insistència des de diverses tribunes, però no es va dir amb tant afany que només 21.771 catalans havien sol·licitat votar en aquestes eleccions. És a dir, que en realitat van votar el 68% de les persones que ho van sol·licitar, segons les xifres facilitades per la Generalitat.

La consellera de Governació, Meritxell Borràs, que és el departament que impulsa la llei, va prometre el passat 18 de gener al Parlament que els catalans a l’estranger podrien votar en el referèndum d’independència si es complien dues condicions: que s’aprovés el projecte de llei en tràmit al Parlament i que es prevegi aquesta possibilitat en el decret de convocatòria.

El projecte va entrar a la Cambra a mitjan octubre del 2016 i la seva tramitació trigarà entre vuit i 18 mesos, segons el calendari que preveu la mateixa Generalitat, en funció de les presses amb les quals es tramiti. Fins ara, no ha superat la primera de les sis fases per implementar-ho, la referida al marc jurídic. El que sí que se sap ja és que no estarà a punt per al referèndum, segons admet Joan Manel Gómez, coordinador del pla d’acció de la Generalitat per implementar el vot electrònic dels catalans residents a l’estranger. “És una llei pensada per a les eleccions, no per al referèndum”, explica Gómez, que recorda que requereix una majoria qualificada de la Cambra perquè és una llei que desenvolupa l’Estatut.

En la seva opinió, el vot electrònic és segur i la seva implantació depèn de nombrosos factors. El més important és que existeixi un ampli consens entre els partits que sembla que no es dona. “D’aquí a deu anys es redactaran articles de quina va ser la primera votació que es va fer per Internet perquè la gent ho demanarà a crits”, assegura Gómez.

David Pérez, diputat del PSC en la ponència que tramita el projecte no és tan optimista. “Cal seguir avançant en aquest tema, però fins ara no es donen les condicions ni les garanties de transparència que permetin descartar que no es produiran ingerències externes”, assegura.

Joan Coscubiela, de Catalunya Sí que es Pot, coincideix a mostrar les seves reserves sobre la seguretat del vot electrònic i recorda que els experts que han comparegut fins ara en la ponència han coincidit, amb major o menor mesura, en aquest advertiment.

Gabriel Colomé, exdirector del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i un d’aquests experts, és més contundent. “No existeixen garanties de confidencialitat, que és la base perquè el vot sigui secret, ni existeixen garanties de verificabilitat”, explica. També recorda que alguns països europeus que van optar pel vot electrònic o planejaven implantar-ho, com Alemanya, Holanda o França, hi han acabat renunciant, perquè s’ha demostrat la seva vulnerabilitat.

Per Colomé, la solució implicaria habilitar un espai similar a una cabina presencial en els consolats espanyols o als casals catalans a l’estranger, però la Generalitat descarta per complet aquesta opció. “Per fer una prova no cal fer una llei”, explica Colomé.

El responsable de la Generalitat que impulsa el projecte rebutja les crítiques. “No hi ha cap cas documentat que demostri que s’ha vulnerat la integritat del vot electrònic”, diu Joan Manel Gómez, que recorda també que el cost econòmic d’aquesta opció és quatre vegades inferior a la del vot amb papereta i sobre.