Els funcionaris catalans, en el punt de mira en una setmana clau

El pla independentista català entra aquesta setmana en un moment decisiu després de cinc anys d’enfrontament entre el Govern central i la Generalitat. El president, Carles Puigdemont, anunciarà previsiblement la data i la pregunta d’un referèndum de secessió que seria il·legal i que el Govern espanyol insisteix que no se celebrarà. Més enllà dels riscos polítics, els funcionaris públics catalans estan en el punt de mira dels uns i dels altres: per aconseguir la seva indispensable col·laboració en un cas i perquè ajudin a frenar els plans de Puigdemont.

La Generalitat té a punt un mil·limetrat programa d’actes per anunciar la data i la pregunta del referèndum i donar lluentor als seus protagonistes, començant per Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras. La comunicació formal serà previsiblement a finals d’aquesta setmana, entre dijous i divendres. Això no implica, tanmateix, que l’anunciat xoc de trens sigui tan imminent. El que farà aquesta setmana el Govern serà anunciar el dia en el qual pretén celebrar la consulta –res és segur, però l’1 d’octubre està marcat a tots els calendaris de la Generalitat– i la pregunta que es vol formular als catalans. Però ni una cosa ni l’altra quedaran formalitzades ara com ara en cap acord ni document oficial, dificultant així una impugnació per part del Govern de Mariano Rajoy.

Tant o més important que la data i la pregunta és la reunió que demà celebrarà el plenari de l’anomenat Pacte Nacional pel Referèndum. La reunió d’aquest grup de pressió format per desenes d’entitats i partits favorables al “dret a decidir”, encara que no necessàriament defensors de la independència, permetrà veure fins a quin punt Puigdemont té suports per convocar un referèndum unilateral, sense acord amb la resta de l’Estat. Els factors a tenir en compte són bàsicament tres.

En primer lloc, i encara que la reunió no deixa de ser una formalitat, es podrà mesurar si l’independentisme té el suport o no de tot l’espectre de Catalunya en Comú, el nou partit de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que es resisteix a dir clarament què farà si el referèndum –que defensa sense matisos– se celebra sense autorització del Govern central. El suport d’aquest sector, que també s’estén a Podem, s’antulla bàsic per a l’independentisme si volen que, davant una eventual votació tibant i no pactada, acudeixin a les urnes no només els més convençuts del si a la independència sinó també sectors que hi són contraris però que són partidaris de la consulta. “Repetir un resultat del 90% a favor de la independència no faria gaire creïble la votació”, exemplifiquen fonts properes a Puigdemont, recordant la consulta que ja es va celebrar el 9-N del 2014.

Complir la llei

La segona clau d’aquesta setmana se centra en el paper dels funcionaris de la Generalitat. Són gairebé 200.000 i s’espera que milers d’aquests tinguin algun tipus de paper ja sigui en l’organització o en el desenvolupament del referèndum. Tranquil·litzar aquest col·lectiu, deixar-los clar que no es posarà la seva situació laboral en risc, ha estat una de les obsessions de l’independentisme en els últims anys, però el Govern de Rajoy ha recordat que ningú quedarà exempt de complir les lleis. I facilitar el referèndum no és legal.

La mateixa pressió s’està situant sobre els càrrecs públics. La inquietud a les files independentistes no deixa de créixer amb actuacions com l’última de la Fiscalia, que ha demanat al Tribunal de Comptes que reclami als impulsors de la consulta del 2014 –Artur Mas i tres dels seus consellers, ja inhabilitats tots penalment– el reintegrament dels 5,14 milions que va costar la votació.

El tercer factor a seguir serà el nivell d’implicació dels grans ajuntaments. El paper dels alcaldes pot ser clau a l’hora d’obrir col·legis electorals i facilitar la votació. Tots els ulls estan posats en Ada Colau, la posició institucional dels quals dependrà en bona mesura del que decideixi el seu partit. Fins ara Puigdemont ha intentat projectar la idea que data, pregunta i metodologia del referèndum estaven oberts a ser pactats amb l’espai polític que representa Colau. No obstant això, fonts dels partits independentistes admeten que tot està molt més tancat del que s’ha dit i que la reunió amb els anomenats comuns no deixaria de ser una escenificació. El mateix pensa el Govern central, convençut que tot està decidit i només pendent de fer-se publicitat quan convingui més als seus protagonistes.