Gairebé el 80% del deute català estarà en mans de l’Estat aquest any

El 78% del deute de la Generalitat estarà en mans del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) a finals d’aquest any. Segons el pla d’ajust acordat entre el Ministeri d’Hisenda i el Departament de Vicepresidència, al desembre el FLA haurà prestat 54.061 dels 69.855 milions d’euros que deurà l’Administració catalana. En el pla, el Govern es compromet, a més, a seguir sota la intervenció del FLA que l’Executiu central va imposar al novembre del 2015. Aquest control, que es va aplicar després de la resolució del 9-N, vol garantir que no es gasti en les anomenades estructures d’Estat.

Des que Catalunya es va acollir al FLA davant el tancament dels mercats el 2012, el mecanisme de liquiditat s’ha convertit en el principal banc de la Generalitat. La bola ha anat creixent any rere any, de manera que a finals d’any l’Administració catalana deurà, en total, 54.061 milions d’euros a l’Estat, en cas de complir amb l’objectiu de dèficit fixat, del 0,5% del producte interior brut (PIB). El 22% de deute restant correspon a deute a llarg termini amb bancs, sobretot estrangers; fórmules de finançament publicoprivades i préstecs i línies de crèdit a curt termini.

Aquests últims préstecs, que arribaran a la xifra de 4.427 milions d’euros, han estat objecte de negociació entre el vicepresident Oriol Junqueras i el Govern central perquè fossin assumits pel FLA. No obstant això, i malgrat comptar amb un informe positiu del Tresor i la pressió de les entitats financeres, l’Executiva de Mariano Rajoy mai ha donat llum verda a aquesta conversió.

Nous impostos

El pla, que permet seguir rebent el FLA, contempla també les mesures correctores d’ingressos i despeses que contempla la Generalitat per ajustar-se a l’objectiu de dèficit. Per aquest any, es preveuen 110,8 milions d’increment dels ingressos a través dels impostos i un estalvi de 87,5 milions d’euros pel costat de la despesa. La Generalitat també dona compte del seu pla de reestructuració del sector públic. En total, el Govern català haurà rebaixat el nombre d’ens de 510 al juliol del 2010 a 391 a finals d’aquest any i 364 el 2021.

Finalment, el programa contempla un conjunt de mesures i compromisos que la Generalitat acorda adoptar. Entre elles, Catalunya “es compromet al compliment de la condicionalitat addicional” que preveu l’acord de la Comissió Delegada del Govern per a Afers Econòmics de novembre del 2015. Aquesta decisió obeïa a la voluntat de lligar curt el Govern català amb un control ferri sobre l’ús dels recursos del sistema de finançament després de la resolució del 9-N. “L’objectiu és que no es gasti ni un euro en vel·leïtats independentistes”, va dir llavors el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.

La Generalitat, així mateix, assumeix realitzar multitud de tràmits, a adherir-se a mesures de política sanitària i a incorporar les decisions que adopti el Consell de Política Fiscal i Financera en matèria de racionalització administrativa. També assumeix mesures estructurals en matèria de comerç o col·legis professionals, entre altres.