El gran negoci de l’abocador de Cruïlles va acabar amb 6 milions més a Panamà

L’empresari Josep Mayola, un dels promotors de l'abocador de Vacamorta, a Cruïlles (Baix Empordà), va invertir a Panamà 6,3 milions d'euros després de vendre el 2003 la instal·lació al grup FCC per 13,2 milions, segons revelen documents en poder d'EL PAÍS. Aquesta informació aporta noves dades sobre el pelotazo fet amb l'abocador per Mayola, el seu soci Gustavo Buesa i un tercer inversor que roman en l'anonimat, i les ramificacions del qual s'estenen a dos paradisos fiscals i a altres negocis del sector dels residus a Catalunya.

Els documents mostren totes les societats i inversions que van orbitar durant la passada dècada al voltant de Vacamorta, una instal·lació inaugurada al setembre del 2000 després de ser autoritzada per la Generalitat i l’Ajuntament de Cruïlles, tots dos en mans de CiU. Només dos mesos després, Buesa i Mayola van fer entrar al negoci un tercer soci, que va acabar guanyant sis milions d'euros amb una inversió mínima. Ho va fer, a més, sense que hagi transcendit la seva identitat, ja que va canalitzar la inversió des del paradís fiscal de l’Illa de Man.

Buesa i Mayola, que rebutgen revelar qui era aquest soci, neguen que es tractés de Jordi Pujol Ferrusola, amb qui sí que es van aliar entre el 2002 i el 2004 en un altre abocador a Tivissa (Ribera d'Ebre). La Fiscalia Anticorrupció investiga dins del cas Pujol el cas de Tivissa, en el qual el fill de l'expresident català va obtenir 5,3 milions d'euros.

Buesa, Mayola i l'inversor ocult van vendre el 2003 el 80% de l'abocador de Cruïlles a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) per 13,2 milions. La societat que va rebre els diners va ser Aprilsnow Holding BV, amb seu a Holanda i creada tres anys abans pels dos empresaris per gestionar la inversió a Cruïlles.

Poc després de tancar la venda, Aprilsnow va destinar 3,3 milions dels diners rebuts a la compra d’un altre negoci del sector: el 90% d'una planta de tractament d'olis a Alcover (Alt Camp), una inversió que més endavant es veurà afavorida per la Generalitat i que amb els anys proporcionarà beneficis milionaris a Buesa.

El Govern català havia adjudicat 10 anys abans (el 1993) el monopoli del servei públic de recollida i tractament d'olis a l'empresa alemanya RWE Entsorgung. Ho va fer a través d'una societat mixta anomenada Catalana de Tractament d’Olis Residuals (Cator) de la qual l’Agència Catalana de Residus tenia el 10% del capital. El contracte inicial, segons els comptes de l'empresa, establia que a la concessió duraria 20 anys i que en acabar Cator lliuraria en bon estat “el terreny, l'obra civil i les instal·lacions” de la planta a la Generalitat.

Aquestes condicions, no obstant això, van ser canviades l'1 de desembre del 2003, just després de l'entrada en la concessió d’Aprilsnow Holding i just abans que l'últim govern de Jordi Pujol (CiU) deixés el poder.

En la modificació del contracte —que va avançar la revista quinzenal Directa al novembre del 2015—, la Generalitat va eximir Cator de retornar la planta al final de la concessió. A canvi, l'empresa havia d'escometre inversions per valor d'1,7 milions d'euros, quantitat cridanerament reduïda si es té en compte les dimensions del negoci: entre 2003 i 2015, Cator va facturar 192,5 milions i va obtenir uns beneficis de 29,4 milions.

El 2005, després de la sortida del soci ocult d’Aprilsnow Holding, Buesa i Mayola van dividir la seva empresa a Holanda “en dues societats de nova creació”. Buesa fundarà Maysnow Holding, des de la qual “assumirà la gestió de les activitats de negoci” —entre elles Cator i la planta d'oli—, i Mayola “es quedarà els diners en una nova Aprilsnow Holding”.

Pocs després d'aquesta divisió, al març del 2006, un despatx d'advocats fundat a Panamà —llavors considerat un paradís fiscal per a Espanya— la societat Tuskar Holding. Mayola, segons els comptes de la nova Aprilsnow Holding, és el propietari del 95% del capital de Tuskar, en una inversió valorada en 6,27 milions d'euros.

Clausura i restauració

En contrast amb els sucosos negocis assolits gràcies a Vacamorta, l'abocador ha acabat sent un colossal problema econòmic i ambiental per la Generalitat. Després de ser declarat il·legal fins a en tres ocasions pels tribunals, el Suprem va ordenar el 2014 la clausura de la instal·lació i la restauració de la zona.

El Departament de Territori estima que retirar els 2,2 milions de tones de residus de Vacamorta costarà més de 150 milions d'euros. A aquesta quantitat cal sumar-hi el risc de la demanda interposada per l'empresa propietària de l'abocador, que demana a la Generalitat 35 milions d'euros pels danys i perjudicis patits amb el tancament, dels quals l'empresa culpa una defectuosa autorització legal concedida per la Generalitat. Aquesta empresa és propietat de FCC, que controla el 80% del capital, i de Buesa i Mayola, amb el 10% cadascun.

Investigacion@elpais.es