La llarga batalla per salvar CDC del ‘cas Palau’

El cas Palau ha durat tant que ha vist néixer i morir governs de diversos colors. I no ha estat aliè a aquests vaivens. Quan van sortir a la llum els indicis de finançament irregular de Convergència, el tripartit estava al comandament i es va alinear amb la fiscalia per acusar el partit d’Artur Mas. Al Consorci –l’òrgan que, llavors, gestionava els fons públics del Palau de la Música– la Generalitat de José Montilla va emprar la seva majoria per remar en aquesta direcció. I la Diputació de Barcelona, també pilotada pel PSC, es va personar com a acusació.

Tot va canviar després de l’arribada al poder de CiU. El 2013, la investigació tocava la seva fi. El fiscal va donar per bons els indicis que Convergència va cobrar 6,6 milions en comissions il·legals de Ferrovial a canvi d’obra pública. Les parts van presentar els seus escrits per anar a judici. I el Consorci va deixar fora al partit. També ho va fer la Fundació del Palau, l’òrgan privat que regia en època de Millet. La Diputació del convergent Salvador Esteve va anar més enllà i, el 2015, es va apartar de cop del procés per evitar “despeses”.

La presència de Convergència (i del seu ex-tresorer Daniel Osácar) al judici sempre ha estat garantida: tant la Fiscalia com la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, que exerceix l’acusació popular, els acusen com a partícips a títol lucratiu. Ha existit, no obstant això, una guerra soterrada perquè els organismes del Palau actuessin en una direcció o una altra. L’última batalla es va lliurar la setmana passada, després que l’Ajuntament de Barcelona, en mans d’Ada Colau, hagi intentat a última hora (i sense èxit) que el Consorci acusi Convergència. La negativa de la Generalitat ha provocat les crítiques d’Esquerra i l’enèsima divisió entre els socis del Govern de Junts pel Sí. Avui, amb les conclusions ja presentades en el judici, el Consorci es reuneix de nou per votar.

Aquest últim rampell polític a propòsit del cas Palau va començar al febrer. A les portes del judici, l’Ajuntament va plantejar la necessitat de revisar l’estratègia jurídica. Al març, els saquejadors confessos del Palau, Fèlix Millet i Jordi Montull, van admetre el pagament de comissions a Ferrovial. I el consistori va redoblar els seus esforços per convocar reunions i converses. L’última i decisiva, la del divendres 12 de maig.

El Consorci –que manté la seva estructura jurídica perquè és part en el judici, però que serà dissolt després de la reestructuració del Palau post-Millet– va votar en primer lloc. Té 12 representants: set institucionals i cinc de l’Orfeó. Només va haver-hi, no obstant això, vuit vots: van fallar dos membres de l’Orfeó i els dos representants de l’Estat, que ho són del Ministeri de Cultura i que van al·legar problemes d’agenda. El no a acusar CDC es va imposar per cinc vots a tres: els tres de la Generalitat (més dos de l’Orfeó) van guanyar la partida als dos de l’Ajuntament i un vers solt de l’Orfeó.

Va haver-hi una segona votació, la de la Fundació, l’entitat privada que també exerceix l’acusació particular en el judici per l’espoli del Palau. Dels seus 25 membres n’hi van anar 18. La majoria (16) són mecenes i membres de la junta de l’Orfeó. De nou, es va imposar per majoria el no. Entre els qui van votar a favor d’excloure Convergència hi figuren David Madí, ex-cap de campanya de Mas i president del consell assessor d’Endesa a Catalunya; Glòria Renom, exdiputada convergent, i els empresaris Ignacio García Nieto, Maria Àngels Vallvé i els germans Mariona i Artur Carulla.

Madí va ser especialment bel·ligerant i va exercir com a portaveu del bàndol del no. En anteriors reunions havia acusat el cap dels serveis jurídics de l’Ajuntament, Joan Llinares –que va gestionar el Palau després de l’escàndol– de “polititzar” el cas. El 2013, quan el Consorci va decidir no acusar Convergència, es va abstenir en la votació. Aquesta vegada, no.

La discussió és política, però s’ha vestit amb arguments jurídics. Els contraris a acusar CDC van esgrimir un informe de la consultora PriceWaterhouseCoopers. L’Ajuntament sosté que acusar no és només possible, sinó convenient perquè els 6,6 milions siguin destinats, en cas de condemna, al Palau. Però això no passarà de cap manera, assenyalen, si el Palau no reclama ara.

Després de les crítiques d’ERC a la posició de la Generalitat en la votació del dia 12, l’alcaldessa Ada Colau va demanar a Carles Puigdemont que convoqués una reunió urgent del Consorci. El Govern català s’hi va negar. I Colau la va convocar pel seu compte. Se celebra aquest dimarts. La CUP, per la seva banda, va forçar que es votés una resolució sobre l’assumpte el dimecres, el mateix dia en què les parts presentaven, en el judici, les seves conclusions definitives. El Govern català es va mantenir ferm en la seva negativa. L’Ajuntament va demanar al secretari de la junta de la Fundació, Joan Vallvé –exconseller de Jordi Pujol– que donés instruccions a l’advocat del Consorci per, almenys, demanar un ajornament i esperar els resultats de la reunió. No ho va fer. I l’advocat, que és un funcionari de la Generalitat, només tenia l’ordre emanada de la votació del divendres 12: no acusar Convergència. Havia preparat, no obstant això, dos escrits d’acusació de signes diferents. Per si de cas.