Jutges i fiscals veuen en la llei de ruptura un “deliri jurídic”
"Qualsevol intent de dirigir el poder judicial és la pretensió d'un Govern autoritari", adverteix la Unió Progressista de Fiscals
L'anomenada llei de ruptura de la Generalitat és un "deliri jurídic", igual que les seves propostes per construir el sistema judicial en una hipotètica Catalunya independent. Així ho considera el portaveu de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), Álvaro García, després d'examinar les propostes que conté l'esborrany de llei al qual ha accedit EL PAÍS. "Tota la construcció jurídica és un deliri si partim que la desconnexió es farà sense respectar la llei", opina García.
El portaveu de l'associació progressista de fiscals considera que ni tan sols es pot tenir la seguretat "que aquest disseny exprés i delirant sigui així" perquè la "via de fet" és la que portarà a la promulgació d'un Estat independent. "La seguretat jurídica" d'aquest hipotètic nou Estat, afegeix García, "és nul·la" perquè la llei "pot variar en qualsevol moment a discreció dels impulsors del procés".
García veu absurd que per aprovar un Estatut d'autonomia es necessitin majories qualificades i, en canvi, per declarar la independència "es rebaixin els requisits". Sobre la reforma del poder judicial, adverteix que "qualsevol intent de dirigir-lo o domesticar-lo és la pretensió d'un Govern autoritari". L'esborrany que ha preparat la Generalitat planteja un complex sistema d'elecció de jutges i de la cúpula de la magistratura que, en la pràctica, permetria al Govern tenir el control sobre el poder judicial. El president de la Generalitat podria nomenar el fiscal general i el president d'un hipotètic Tribunal Suprem català.
Aquestes competències del president de la Generalitat també alarmen els jutges. "No podem acceptar des de cap prisma que els jutges puguin ser nomenats i destituïts pel president d'una comunitat autònoma", opina Celso Rodríguez, portaveu de l'Associació Professional de la Magistratura (APM). Rodríguez recorda que la Constitució del 1978 "va despullar el poder executiu de l'antiga competència per nomenar i seleccionar" jutges i que per això va crear el Consell General del Poder Judicial, que és l'únic òrgan que té aquesta competència.
"Els jutges estan i estaran sotmesos a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic vigent", opina el portaveu, que veu "absolutament inacceptable" l'articulat de la llei de ruptura. Més enllà dels assumptes corporatius, Rodríguez creu també que la norma és un "deliri jurídic" i que el procés que impulsa la Generalitat és "inconstitucional" i es duu a terme "al marge de la llei".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Más información
Arxivat A
- Llei ruptura Generalitat
- UPF
- Relacions administracions
- Referèndum 1 d'octubre
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Legislació autonòmica
- Independentisme
- Referèndum
- Fiscalia
- Associacions
- Govern autonòmic
- Poder judicial
- Política autonòmica
- Comunitats autònomes
- Conflictes polítics
- Eleccions
- Ideologies
- Administració autonòmica
- Legislació
- Política
- Administració pública
- Justícia
- Catalunya
- Espanya