La permanència a la UE es dona per feta

Els redactors de la llei de ruptura catalana han decidit ignorar els advertiments del Govern espanyol o les institucions comunitàries i assumeixen que Catalunya seguirà formant part de la Unió Europea. Ho fan per defecte, establint que totes les lleis del patrimoni comunitari integrades en l'ordenament espanyol seguiran sent part del marc legal del nou Estat.

"El dret de la Unió Europea manté la seva naturalesa i posició respecte del dret intern", estableix l'article 4.

Al capítol dedicat a la successió d'ordenaments és un dels més complexos del text. És l'arquitectura legal amb la qual els autors del text pretenen emular allò "de la llei a la llei passant per la llei" que va inventar Torcuato Fernández Miranda per passar del règim franquista a un Estat democràtic sense saltar al buit. Bàsicament, retenen totes les lleis espanyoles, sempre que "s'interpretin i apliquin d'acord amb aquesta llei i la resta de normes catalanes dictades amb posterioritat".

En un exercici d'equilibrisme jurídic, no només val l'anterior si no contradiu el nou esperit constituent, sinó que es recupera la vigència d'aquelles lleis promulgades per la Generalitat i anul·lades pel Tribunal Constitucional.

"Les normes de la Unió Europea vigents a Catalunya en el moment d'entrar en vigor aquesta llei segueixen aplicant-se respecte de les obligacions que eren aplicables a les institucions catalanes”, diu el text, que incorpora el dret comunitari passat… i el futur. "La normativa de la Unió Europea que entri en vigor amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei s'integrarà automàticament en l'ordenament jurídic de Catalunya".

Perquè quedi clar, un article posterior estableix que el nou Govern assumirà els tractats internacionals "celebrats pel Regne d'Espanya que siguin aplicables a Catalunya" i els dona per vàlids fins que, sense un termini específic, "es renegociïn d'acord amb les normes del dret internacional o es vegin substituïts per un nou tractat internacional". En aquesta estratègia d'assumir realitats jurídiques noves sense considerar els obstacles, l'esborrany afegeix una suposada prova de bona fe en proclamar des del seu inici que "Catalunya actua respectant el dret internacional".