“Catalunya sortirà automàticament de la UE si s’independitza”

La Comissió Europea ha insistit aquest dijous que si una regió o una comunitat autònoma d'un Estat membre es declara independent "estarà automàticament fora de la Unió Europea". Un portaveu del president de la Comissió Europea ha assegurat que Jean-Claude Juncker manté la línia marcada per l'expresident Romano Prodi el 2004: "Després d'una declaració d'independència seria un tercer país, els tractats no s'aplicarien" i aquesta regió "estaria automàticament fora de la Unió".

Tant Prodi com José Manuel Barroso van declarar sistemàticament que aquesta és la posició de Brussel·les. Juncker va dir el mateix durant la campanya europea, la primavera del 2014. Deu dies abans de les eleccions catalanes, el seu portaveu no s'ha apartat ni un sol centímetre d'aquesta línia.

La hipotètica declaració d'independència de Catalunya, en cas que les forces favorables al secessionisme –Junts pel Sí i la CUP– materialitzessin la seva iniciativa si guanyen les eleccions autonòmiques del 27-S, va obrir la incògnita de què passarà amb el seu estatus dins de la UE. La Comissió Europea s'ha pronunciat amb un èmfasi desigual des que va començar el procés sobiranista, tot i que en els últims mesos els dirigents europeus han deixat clar que la declaració unilateral d'independència provocarà la sortida de Catalunya de la UE, que es posaria a "a la cua" –com va manifestar el primer ministre britànic, David Cameron, a principis d'aquest mes a la Moncloa– dels països que volen ingressar-hi com a Estat membre. Aquest dijous l'Executiu comunitari es reuneix i s'espera un pronunciament exprés sobre la qüestió.

L'abril passat, la Comissió Europea va reiterar la seva posició respecte a la potencial independència de Catalunya. Per l'Executiu comunitari, la secessió tindria una primera repercussió automàtica: la seva sortida immediata de la Unió i la seva consideració com un "país tercer". Els dirigents europeus han sostingut que hauria de donar els mateixos passos que qualsevol altre país que volgués pertànyer al bloc comunitari. El mateix president de l'Executiu comunitari, el socialcristià luxemburguès Jean-Claude Juncker, va manifestar el juliol del 2014 que "un no es converteix en membre de la UE enviant una carta".

Però a l'inici del procés sobiranista, la Comissió evitava manifestar la seva posició sobre una potencial adhesió a la UE en cas que Catalunya es convertís en Estat independent. El novembre de l'any passat, Brussel·les no era encara contundent en la seva posició i va evitar pronunciar-se sobre el resultat del plebiscit del 9-N i les seves possibles conseqüències. "No és el paper de la Comissió expressar opinions sobre qüestions d'organització interna que tenen a veure amb l'ordre constitucional dels Estats membres", va explicar llavors un portaveu de l'Executiu comunitari.

Juncker continuava així la línia marcada per l'anterior equip de José Manuel Durao Barroso, que eludia respondre de forma expressa sobre la repercussió que tindria la independència catalana. No obstant això, ja se sentien veus de diversos membres de la Comissió en relació amb el procés català i el referèndum escocès, en el sentit que si una part d'un Estat membre aconseguís la independència passaria a ser un "tercer país" pel que fa a la UE i hauria de sol·licitar el reingrés, una posició que manté en aquests moments l'Executiu comunitari.

EL PAÍS va publicar dimecres l'informe de la Fundación Alternativas, coordinat per Diego López Garrido, exsecretari d'Estat per a la UE amb el PSOE, en el qual s'adverteix que Catalunya quedaria fora del sistema de l'euro i de tots els organismes internacionals dels quals forma part Espanya, a més de l'espai Schengen.