Excel·lència des de la humilitat

En ple centre de l’humil barri de la Florida, a l’Hospitalet, on les famílies fan el màxim per arribar a final de mes i el tràfec migratori de desenes de nacionalitats és constant, el col·legi Joaquim Ruyra desafia tots els dogmes del determinisme social. Amb un projecte educatiu adaptat a la realitat dels alumnes i la implicació absoluta de docents i famílies, els nens d’aquesta escola de barri han aconseguit resultats acadèmics similars, o superiors, als de qualsevol col·legi d’elit de Barcelona. La seva manera de fer els ha fet guanyar aquesta setmana el Premi Ensenyament de la Fundació Cercle d’Economia, dotat amb 15.000 euros.

Comença a ploure amb força i els nens entren de pressa a l’edifici. No és, ni de bon tros, una escola de moderns. Escoltat per blocs de cases desordenats, la mola del Joaquim Ruyra fa de celobert de mig barri. En un vestíbul de parets desgastades, un parell de professors saluden afectuosament els xavals, un per un. “Somnis aconseguits”, es llegeix en un petit mural. Una pissarra digital a cada aula, un esquelet per aprendre els ossos, activitats extraescolars i el tauler d’anuncis. Molt per a un col·legi on, si no és per l’encaix de docents i famílies, la majoria dels alumnes tindrien escasses possibilitats d’anar d’excursió al zoo. Amb els diners del premi compraran una taula rodona per a la ràdio escolar i un armari per guardar el mesclador.

“El projecte de l’escola pretén l’èxit educatiu i acadèmic i l’èxit social”, explica la directora, Raquel Garcia. “Som un barri pobre, amb famílies amb moltes necessitats i el que pretenem és que puguin arribar a tot allò que, en altres contextos, no podrien”, afegeix el cap d’estudis, Miquel Charneco. El 92% de la seva població és immigrant i la mobilitat de l’alumnat és tal que mai saben exactament quants nens tenen. “Estem entre 400 i 415 alumnes, depèn el dia. Ara tenim 28 nacionalitats”, remarca Charneco.

A mig matí, a l’aula de sisè de primària, els alumnes estan separats en quatre grups. Amb cada grup, un adult. “A l’escola funcionem a través de comunitats d’aprenentatge, que apliquen formats d’èxit, testats científicament, que funcionen i milloren els resultats acadèmics, així com la part social”, explica Garcia. El primer equip de nens discuteix animat sobre el perímetre d’un cercle de plàstic. Al seu costat, un altre grup mesura el professor i apunta el resultat en una llibreta. Estirats a terra, sobre un tauler de quadres, quatre xavals malden per ordenar unes coordenades a un robot amb rodes. No s’immuten amb la presència dels altres. No callen, però tampoc alcen la veu. Parlen, discuteixen, argumenten. Cadascú per ell.

“Al 50% de les classes sempre hi ha dos docents a l’aula. Treballem amb grups interactius que en dues hores treballen una activitat de la mateixa àrea en una dimensió diferent cada 20 minuts. Al final de la classe tots passen per totes les activitats i podem estar treballant al mateix temps comprensió escrita, oral, llengua…”, assenyala Garcia.

Els resultats del centre en les proves de competències del Departament d’Ensenyament són brillants. El 55% té un nivell alt d’anglès, mentre que la mitjana catalana és al 25% de l’alumnat. En matemàtiques, gairebé el 59% dels nens del Ruyra estan en el percentil més elevat quan la mitjana catalana és del 30% dels estudiants. “Se suposa que el determinisme social marca que en una escola com la nostra, en aquest entorn social, no pugui garantir que aquestes famílies tinguin èxit acadèmic i social. Nosaltres hem aportat un projecte educatiu d’altes expectatives quant a promoció de la vida acadèmica i social”, afegeix la directora.

Sense etiquetes

Garcia i Charneco rebutgen les etiquetes, tant la d’“innovadors” com la de “miracle educatiu”. “Hi ha molta feina al darrere”, afirmen. I encara que tot sembli molt improvisat, està calculat al mil·límetre. “Sembla un projecte molt hippie però no ho és gens”, afegeix. El seu pressupost és molt ajustat. No tenen grans luxes i recorren a l’enginy i a la solidaritat. Amb prou feines hi ha una tablet per aula i, fins fa poc, les pantalles dels ordinadors estaven molt lluny de ser planes. “Som una escola low cost, però volem que els nens tinguin accés a tots els formats que ens envolten. No volem que la vida triï per ells”, conclou. Acadèmics brillants en un entorn socioeconòmic complex.