El Govern del PP alleuja la pressió a CDC pel ‘cas Palau’ en plena reforma de l’estiba
ERC carrega contra el PDeCAT per entorpir la investigació sobre l'espoli de la institució
El Govern del PP ha alleugerit la pressió sobre el PDeCAT (antiga Convergència) a propòsit del cas Palau. Els dos representants del Ministeri de Cultura al Consorci del Palau de la Música van evitar assistir, divendres, a la reunió clau per decidir si la institució acusava el partit d’Artur Mas per rebre 6,6 milions en comissions il·legals. La Generalitat va imposar la seva majoria i va dir no. L’absència dels representants de l’Estat va arribar el mateix dia en què el PDeCAT va anunciar el seu suport a l’Executiu per tirar endavant la seva anhelada reforma de l’estiba.
El Consorci és l’òrgan que aporta els fons públics al Palau de la Música i està integrat per membres de les tres administracions. Exerceix l’acusació particular en el cas Palau, que es jutja aquestes setmanes a Barcelona. La vista tracta d’aclarir l’espoli de la institució (24 milions) a les mans de Fèlix Millet i Jordi Montull, però també el presumpte pagament de mordidas de Ferrovial a Convergència.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el seu conseller de Cultura, Santi Vila, integren el Consorci, si bé ni l’un ni l’altre van anar a la reunió del divendres. Van delegar el vot en el secretari general autonòmic de Cultura, Pau Villòria. Aquests tres vots (tots en mans d’antics càrrecs electes de Convergència i ara del seu substitut, el Partit Demòcrata Europeu Català) van superar els favorables dels dos representants de l’Ajuntament a acusar CDC i van obrir una nova bretxa en el si del Govern català.
Els convergents es van imposar perquè els dos representants del Ministeri de Cultura es van excusar al·legant problemes d’agenda, segons confirmen diferents fonts. Tampoc van delegar el seu vot en cap assistent. La petició es va discutir en diverses converses i en dues reunions a les quals van acudir els representants del Ministeri de Cultura en el Consorci: el director general d’arts escèniques i música i el seu número dos. A la del divendres, que era la decisiva, no s’hi van presentar.
El PDeCAT i la Delegació del Govern de Catalunya van negar ahir que l’“abstenció” del Govern central en el cas Palau i l’abstenció amb què els diputats neoconvergents permetran l’aprovació de la liberalització de l’estiba formin part d’un intercanvi de favors conjunt. Ambdues votacions, importants per a les dues parts, es produeixen en un moment de forta tensió entre els executius central i autonòmic pel procés independentista.
ERC va ser dura amb el seu soci de govern. “El Departament de Cultura s’ho hauria de mirar”, va dir la secretària general dels republicans, Marta Rovira. El PDeCAT va evitar entrar en el xoc, en el qual sí que va voler participar Ada Colau. Després de veure la polèmica que s’havia produït i la divisió existent en el Govern català, va remetre una carta a Puigdemont. Insistia en aquesta divisió de criteri –“les reaccions que la votació ha generat en el Govern de la Generalitat”, deia en la missiva– i demanava una “reunió extraordinària” avui mateix per replantejar la posició del consorci de la institució musical.
El tresorer que sortia de l’auditori amb bosses
El judici pel cas Palau arriba a la seva fi. A partir de demà, les parts (acusacions i defenses) hauran de decidir si mantenen o modifiquen les seves peticions sobre els acusats (penes de presó, multes, inhabilitacions). La Fiscalia i la Federació de Veïns de Barcelona assenyalen a l'extresorer de Convergència (CDC) Daniel Osácar i al partit per haver-se lucrat amb diners d'origen il·lícit. El Consorci i la Fundació del Palau també exerceixen l'acusació. Quan van aflorar els primers indicis contra CDC, el consorci va assenyalar el partit d'Artur Mas. Però amb l'arribada d'aquest al poder, i amb el convergent Xavier Trias al comandament de l'Ajuntament de Barcelona, el Consorci va canviar d'opinió.
Qualsevol canvi d’estratègia jurídica –que la Generalitat ja ha descartat– ha de tancar-se abans d’aquesta setmana. El motiu és que, una vegada presentades les conclusions definitives, ja no poden modificar-se. Els advocats de la fundació (un ens privat) consideren que no hi ha prou indicis per acusar Convergència de finançament irregular malgrat les confessions de Fèlix Millet i Jordi Montull, i malgrat els indicis acumulats al llarg de la instrucció i en el judici.
Una de les secretàries de Millet va aportar ahir nous indicis. Segons va explicar, Millet citava el tresorer de CDC, Carles Torrent (que no està acusat perquè va morir el 2005), a reunions fugaces en el seu despatx. Una vegada, va explicar Cristina T., Torrent va sortir del despatx carregat amb una bossa que no portava quan va entrar. La dona gestionava l’agenda de Millet i seus són alguns documents clau en els quals es basa la fiscalia per demanar el comís dels 6,6 milions que, presumptament, es va embutxacar Convergència amb comissions de Ferrovial. Millet, va desgranar la testimoni, trucava a la seu de Convergència i al cap de poca estona Torrent es presentava al Palau de la Música. No semblava que tinguessin converses massa extenses o profundes. “Era un momentet, pujava i se n’anava”.
“El nostre deure és col·laborar al màxim amb l’aclariment dels fets [...]. Això implica dirigir l’acusació contra totes aquelles persones i organitzacions sobre les quals recauen indicis raonats d’actuacions irregulars que han quedat acreditades al llarg de la vista oral”, assenyala Colau. Al tancament d’aquesta edició, la Generalitat no havia respost a aquesta proposta. L’empipament mostrat pels republicans es va estendre a altres partits, com Podem. El seu líder, Albano Dante Fachin, va denunciar que es repeteix “l’etern pacte de la dreta catalana i l’espanyola per tapar la corrupció”. El PDeCAT, per la seva banda, afirmava que la polèmica no té més recorregut i que va ser l’informe dels serveis jurídics de la Generalitat el que va determinar els vots dels representants del Govern català.
La Fiscalia, en un altre sentit
A diferència de la Fiscalia, el Consorci i la Fundació del Palau (aquest últim és l’òrgan privat i gestiona el cor) no assenyalen Convergència com a responsable civil a títol lucratiu. Ni acusen l’extresorer del partit Daniel Osácar, per a qui el fiscal demana set anys de presó per tràfic d’influències i blanqueig.
L’Ajuntament de Barcelona va demanar fa dos mesos un canvi en l’estratègia jurídica, sobretot tenint en compte el desenvolupament del judici: gairebé vuit anys després que els Mossos escorcollessin el Palau, Millet i Montull van reconèixer en la seva declaració que van fer d’intermediaris en el pagament de comissions de Ferrovial a CDC a canvi de l’adjudicació d’obra pública (Ciutat de la Justícia, línia 9 del metro) en l’últim Govern de Jordi Pujol. El Consistori pretenia canviar aquest posicionament jurídic: aquesta mateixa setmana, les parts emetran les seves conclusions definitives en el judici.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
