_
_
_
_
_

L’independentisme crea una caixa de resistència per pagar les multes per desobediència

Òmnium i l'ANC creen el fons per afrontar les condemnes pel procés polític

Dani Cordero
Carles Puigdemont i Artur Mas, en un acte del PDeCAT
Carles Puigdemont i Artur Mas, en un acte del PDeCATJoan Sánchez

Francesc Homs ha de pagar una multa de 30.000 euros com a part de la condemna que li va imposar el Tribunal Suprem per organitzar el 9-N, la mateixa que el va obligar a abandonar el seu escó al Congrés després d'inhabilitar-lo com a càrrec públic durant 13 mesos. L'exdiputat estava decidit a afrontar la quantia, però finalment no correrà al seu càrrec. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, les dues entitats que lideren el procés independentista, han pres de nou la iniciativa i assumiran el cost d'aquesta i altres multes.

Les dues entitats van enviar dimecres passat als seus associats una carta anunciant-los la creació de la caixa de solidaritat. L'objectiu és el de recaptar fons per sufragar les multes vinculades al procés independentista com la d'Homs. Quan hi hagi sentència ferma per Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau —els recursos els decidirà el Tribunal Suprem—, previsiblement el mateix fons s'encarregaria de pagar les sancions, encara que en el cercle proper a l'expresident català afirmen que no se sabrà qui paga la multa fins que hi hagi sentència ferma. Les tres penes per desobediència de Mas, Ortega i Rigau, més enllà de les inhabilitacions, sumen 90.500 euros (36.500, 30.000 i 24.000 euros, respectivament).

De la mateixa forma, la caixa de resistència creada per les dues entitats preveu cobrir altres condemnes que vagin sorgint, com la del periodista Joan Guirado, multat per fotografiar policies que requisaven estelades abans del partit entre l'Almeria i el Girona, o les multes previsibles als alcaldes catalans que s'han negat a hissar la bandera espanyola als ajuntaments que governen.

“Ara començaran a caure multes a càrrecs públics i particulars, però no ens hem imposat un objectiu de recaptació”, assenyala un portaveu de l'ANC, que afirma no tenir xifres sobre els primers dies de l'acció. La campanya, denominada Solidaritat contra les agressions de l'Estat, es va llançar el passat dia 8, quan la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, declarava per segona vegada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver permès a l'octubre la votació de dues resolucions sobre el referèndum, desoint la prohibició del Tribunal Constitucional.

Les sancions estan previstes en la reforma que va fer el Govern de la llei orgànica que regula aquest tribunal, per la qual cosa Forcadell té molts punts per ser de les primeres afectades per aquesta modificació legal. A ella la podrien seguir els membres de Junts pel Sí (Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet) i de Catalunya Sí que es Pot (Joan Josep Nuet) a la Mesa de la Cambra catalana.

Amenaça d'embargament sense executar

L'ANC i Òmnium actuen amb extrema cautela cada vegada que fan una campanya reivindicativa. En el cas de la caixa de resistència, no la van engegar fins que els seus serveis jurídics van trobar la fórmula adequada. Temen que cada moviment derivi en una actuació de la justícia per bloquejar la seva activitat a favor de l'independentisme. Aquest és l'únic argument que veuen en les sendes multes de 246.000 euros que els va imposar l'Agència de Protecció de Dades per la gigaenquesta feta el 2014, a les portes de la consulta convocada per Artur Mas.

L'expedient sancionador va ser ratificat per l'Audiència Nacional i les entitats van recórrer, però al febrer alguns proveïdors de l'ANC van informar que havien rebut notificacions de l'Agència Tributària segons la qual l'ANC seria embargada per 246.000 euros en virtut de la sanció esmentada. Fins avui no s'ha materialitzat l'embargament.

L'últim referent que es té d'una caixa de solidaritat és el fons que es va habilitar per protegir els mestres de les Balears que van decidir anar a la vaga per protestar contra la norma aprovada pel seu Govern autònom (PP) per impulsar el trilingüisme a les illes. Les caixes de resistència van ser a l'inici de la democràcia un recurs dels sindicats per protegir treballadors afectats per conflictes laborals. Ara l'ús és excepcional: es va emprar, per exemple, en suport als treballadors de Panrico el 2014, quan van protagonitzar una de les vagues més importants dels últims anys.

Diferències amb el PDeCAT

La caixa de resistència, la “necessària” creació de la qual havia estat recurrent en les converses del bloc independentista, es va habilitar després d'“afinar els temes jurídics”, expliquen les mateixes fonts de l'ANC. El punt d'inflexió per decidir-ne la creació va ser la mobilització del passat 6 de febrer en suport a Mas, Ortega i Rigau. Però malgrat això, el passat 2 de maig, i després de veure que el tema no avançava, el Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), va decidir crear el seu propi fons de solidaritat, amb crides al seu web i un compte corrent propi. Fonts del partit assenyalen que una vegada creat el fons de solidaritat conjunt han decidit tancar la seva campanya i derivar l'anunci del seu web a la campanya impulsada per Òmnium i l'ANC.

Però hi ha dubtes sobre la similitud de la campanya dels neoconvergents i la que ara han creat les dues plataformes ciutadanes, ja que la formació política buscava fons per pagar les multes i els costos judicials del procés. I aquest supòsit no es té en compte en les previsions de la campanya conjunta, que només preveu fons per a les sancions. Des de l'ANC assenyalen que el consell de savis creat per les dues organitzacions “acabarà decidint” qui es beneficia i si hi haurà excepcions, però de moment aquestes van dirigides a persones —mai entitats— per sancions, no per costos judicials. “En algun cas particular es pot decidir, però no s'arribaria a pagar la defensa d'un càrrec polític, sinó la d'algú que no tingui recursos”, afirmen des de l'entitat.

La caixa de solidaritat es presenta com una nova prova per a les organitzacions independentistes. L'ANC i Òmnium són les responsables de l'organització de les manifestacions massives a Catalunya amb motiu de la celebració de la Diada des del 2012. La primera va néixer aquell any i suma 33.000 socis i la segona, fundada per impulsar l'ús del català, ha disparat el seu nombre d'associats per sobre de les 65.000 persones des que es va iniciar el procés. És una de les entitats més grans de Catalunya per nombre de socis que paguen quota, després del RACC (assistència en carretera) i el Barça.

I tenen gran capacitat per recaptar fons. Entre juliol i novembre del 2014, van ingressar a través d'una campanya específica 3,5 milions d'euros per finançar la campanya Ara és l'hora, amb la qual cridava a participar al 9-N. I l'ANC, segons el seu últim balanç, tancat a l'abril, disposava en caixa (entre totes les entitats que la integren) de més de 2,5 milions, malgrat reconèixer que no s'ingressa tant com en el passat. Aquests recursos aniran destinats a la campanya del en el referèndum promès per al setembre.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Dani Cordero
Dani Cordero es redactor de economía en EL PAÍS, responsable del área de industria y automoción. Licenciado en Periodismo por la Universitat Ramon Llull, ha trabajado para distintos medios de comunicación como Expansión, El Mundo y Ara, entre otros, siempre desde Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_