Margallo proposa destruir les urnes per evitar el referèndum

L’exministre d’Afers Exteriors José Manuel García-Margallo ha explicat avui que el 2014 va proposar d’aplicar per un dia l’article 155 de la Constitució perquè el Govern de l’Estat assumís el comandament dels Mossos d’Esquadra i els ordenés “requisar i destruir” les urnes de la consulta del 9 N. Segons el seu parer, el referèndum que ara vol organitzar el Govern català “no es pot fer”, per la qual cosa “tornaria a recomanar exactament el mateix”, perquè caldria “fer tot el possible perquè no se celebrés”. La seva afirmació arriba un dia després que la Generalitat hagi iniciat els tràmits per comprar urnes.

En el marc del cicle de diàleg organitzat a Barcelona per la Fundació Diario Madrid i l’Associació de Periodistes Europeus, juntament amb l’exvicepresidenta del Govern Joana Ortega, García-Margallo ha rememorat un dels plantejaments que va defensar al si del Govern central abans de la consulta sobiranista del 9 N del 2014.

Segons García-Margallo, “la consulta s’hauria d’haver impedit, les paperetes i les urnes s’estaven fent en una presó de Lleida”. “La meva tesi va ser demanar a la Generalitat la requisa i destrucció d’urnes i paperetes i, si la Generalitat no hagués obeït, posar els Mossos d’Esquadra durant 24 hores a les ordres del Ministeri de l’Interior. Simultàniament, començar una negociació sobre reforma constitucional”, ha exposat.

García-Margallo ha explicat que li va contestar “el mateix ministre de l’Interior”, llavors Jorge Fernández Díaz: “Ell no havia sentit parlar mai de l’aplicació de l’article 155, insisteixo, per 24 hores i només en un tema molt concret”.

Per a l’exministre, “això només s’arregla parlant dins del marc legal, és un problema polític que no es resol només anant als tribunals, les lleis cal complir-les, sens dubte, però a més cal fer política”.

Reflexionant sobre els “errors” que han conduït al problema territorial, ha esmentat la decisió de l’expresident Pasqual Maragall d’impulsar un nou Estatut “sense comptar amb el PP”. També va ser un error, ha dit, la renúncia del PP a “presentar una esmena” que plantegés una alternativa a aquest Estatut.

La sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l’Estatut “no va ser afortunada”, com tampoc ho va ser la manifestació que va convocar després el llavors president José Montilla, ha afegit. Per la seva part, l’exvicepresidenta catalana Joana Ortega, condemnada a 1 any i 9 mesos d’inhabilitació pel seu paper en l’organització del 9 N, ha dit que l’aplicació del 155 hagués estat “una gran irresponsabilitat”.

Ortega ha desafiat García-Margallo a dir “què opina” d’aquesta condemna, una pregunta directa a la qual l’exministre ha argumentat que no podia donar resposta: “No parlaré mai d’un procediment judicial. No sé si la sentència és justa o no perquè no me l’he llegit”, ha apuntat.

D’altra banda, Ortega ha explicat que “una setmana abans” de la convocatòria del 9 N va viatjar a Madrid per reunir-se amb la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a fi de “buscar un acord” que fes possible celebrar la consulta, però es va emportar un ‘no per resposta’.

Segons Ortega, en aquesta reunió “va topar amb una vicepresidenta que parlava d’una Constitució hermètica impossible de modificar”, per la qual cosa “no hi va haver punt de trobada” malgrat la “voluntat” del Govern d’arribar a un acord “fins a l’últim moment”.

Per a l’exvicepresidenta del Govern, “judicialitzar la política” ha estat “l’error més gran” comès en aquest procés, perquè “els conflictes polítics s’han de resoldre per la via política” i no s’ha d’utilitzar “la maça dels magistrats en comptes del diàleg”.