Els comuns busquen recer a Europa per blindar-se davant el referèndum unilateral

Els comuns, l’espai d’esquerres liderat per Ada Colau i Xavier Domènech, han armat una estratègia per blindar-se del referèndum unilateral que ha promès convocar Carles Puigdemont. Acusats pels independentistes de mantenir-se en l’ambigüitat, els comuns han reptat el Govern català a demanar el suport internacional de la Comissió de Venècia, un òrgan consultiu que depèn del Consell d’Europa. Amb la seva decisió, els comuns guanyen arguments electorals. L’independentisme ho considera un caramel enverinat.

Catalunya sí que es Pot va registrar divendres al Parlament una moció per instar el Govern a buscar el suport de la Comissió de Venècia, un òrgan integrat per 47 juristes –un per cada estat membre– i 12 procedents d’Àsia, Amèrica Llatina i del Nord d’Àfrica. Joan Coscubiela, portaveu de Sí que es Pot, va condicionar el suport del seu espai al fet que la comissió doni el beneplàcit al referèndum obviant el rebuig del Govern central. “Puc entendre que es faci la consulta contra el criteri de l’Estat. Però no que també sigui contra del criteri internacional”, va afirmar. La proposta serveix als comuns per despullar-se de l’etiqueta implícita que només donaran suport a un referèndum acordat amb l’Estat, cosa que ara és impossible amb les actuals majories al Congrés.

La moció es votarà al Ple i suposa una bombolla d’oxigen pels comuns, a l’ull de l’huracà entre els partidaris i detractors del referèndum. La seva estratègia busca treure’s pressió del damunt i guanyar arguments per no anar a unes eleccions alineats amb el bloc contrari a la consulta. La seva intenció és no actuar només per salvar la papereta a Puigdemont. Membres de Junts pel Sí i la CUP consideren en qualsevol cas que el seu pas és en fals. La Comissió de Venècia té un codi de bones pràctiques que fixa les condicions dels referèndums. I l’essencial és que han d’ajustar-se a la constitucionalitat. No només això: la llei de la qual dependrà la consulta ha d’estar aprovada un any abans de votar. I, ara com ara, a quatre mesos de setembre, quan s’hauria de realitzar, segueix en secret.

La proposta, formulada per Coscubiela, un diputat no precisament proper al nucli dels comuns, va desconcertar Junts pel Sí. Oriol Junqueras va avisar que a la comissió de Venècia només hi poden recórrer els estats. “No feu paranys”, els va retreure la diputada de la CUP, Mireia Boya. La realitat és que no només els estats poden fer-ho. Els estatuts de l’òrgan especifiquen que poden formular peticions el Consell de Ministres, l’Assemblea de Parlamentaris o, per exemple, el Congrés d’Autoritats Locals i Regionals d’Europa. L’Assemblea pot demanar dictàmens sobre “certes reformes legislatives o constitucionals d’un estat”. I, com al·lega Coscubiela, un comitè de l’Assemblea, sense atendre a la correlació de forces de la mateixa –reprodueix les majories del Parlament Europeu–, pot mesurar que monitorin els conflictes. Va ser així com, per exemple, la Comissió de Venècia va emetre un dictamen sobre la reforma de la Llei del Tribunal del Constitucional. El document va instar a aplicar millores sobre la seva capacitat d’obrir la via penal però la va validar.

Diferents juristes consultats sostenen que no és un problema de legitimitat de qui pot recórrer a Venècia sinó de la utilitat fer-ho quan aposta sense circumloquis per defensar l’adequació a l’ordre constitucional. El problema és que part de l’independentisme ha mitificat la Comissió de Venècia perquè no fixa un mínim de participació en els referèndums per evitar que els contraris fomentin l’abstenció –ho ha repetit moltes vegades la republicana Marta Rovira– ometent que exigeix l’acatament de l’ordre jurídic.