Una biblioteca anomenada Oriol Bohigas

“Totes les ciutats espanyoles volien tenir un Oriol que les pensés”. L'arquitecte Rafael Moneo glossava d'aquesta manera el que per a ell representava la figura d'Oriol Bohigas. Alguna cosa difícil de resumir perquè Bohigas ha estat arquitecte, urbanista, polític, pensador cultural, agitador, fundador de revistes i editorials, director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, president de l'Ateneu barceloní…. I, per sobre de tot, una màquina d'engegar projectes i iniciatives. Com els “petits congressos” que es feien a Madrid en la dècada dels seixanta i que es van convertir en un instrument que va forjar la cultura arquitectònica de l'època: “Teníem molt interès a conèixer el que venia de Barcelona i també d'Itàlia i Bohigas n'era el fil conductor”, va continuar Moneo. En aquesta època, l'arquitecte català va ser l'impulsor d'una de les publicacions professionals de pes d'aquells temps, Arquitecturas Bis.

Afable i sense perdre el gest somrient als seus 92 anys, Bohigas assistia a aquest parlament i a uns altres en un acte que es va celebrar a la biblioteca de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) que a partir d'ara portarà el seu nom: Biblioteca Oriol Bohigas. Precisament ell, que va ser l'impulsor de la xarxa de biblioteques de Barcelona en la seva etapa com a regidor de Cultura de l'Ajuntament, entre els anys 1991 i 1994. “Encara recordo que ho qüestionava tot. Per exemple, quan es va començar a enfocar la necessitat d'un pla de biblioteques, Bohigas tenia clar un canvi d'escala. No volia que fossin només les típiques sales de lectura, sinó uns equipaments que fossin motors culturals dels barris en els quals passessin moltes coses”. Això ho explicava l'escriptor Jordi Coca que en els primers anys de la dècada dels 90 —amb Pasqual Maragall com a alcalde— va ser el responsable d'Acció Cultural del Consistori. 27 anys després d'aquell primer impuls, Barcelona té una xarxa de 40 biblioteques que són, a més, els centres culturals més valorats pels barcelonins.

L'arquitecte dona 4.000 llibres a més dels seus articles de premsa

Desenes d'estudiants ocupaven completament l'espai central de la biblioteca de l'ETSAB en un acte de reconeixement a Bohigas en el qual també es va oficialitzar la donació de la seva biblioteca professional del seu despatx MBM, integrada per 4.000 volums. 91 metres lineals de llibres, revistes especialitzades en arquitectura, urbanisme i història dels segles XIX i XX. Un fons bibliogràfic que Bohigas ha anat conformant en els seus viatges, especialment per Itàlia, França, Anglaterra i els Estats Units. De fet, estan agrupats per unitats geogràfiques. A més d'aquest fons, l'ETSAB també va rebre tots els articles de premsa escrits per l'arquitecte entre 1945 i 2015 que seran digitalitzats. A l'entrada de la biblioteca s'ha muntat una petita exposició Portafolios Bohigas amb alguns materials personals de l'arquitecte, com unes làmines del 1945, llibres i algun document dels seus més de 60 anys de professió que va arrencar el 1951 ja d'una forma enèrgica, involucrant-se en el Grup R, el moviment d'avantguarda arquitectònic.

Una altra faceta de l'arquitecte va ser el seu pas com a director de l'ETSAB, entre el 1977 i el 1980. Anys de canvis totals, polítics i universitaris.”La meitat dels professors eren joves que venien amb la idea d'un nou model d'ensenyament contraposat als temps immediatament passats”, recordava l'arquitecte Joan Ravetllat que llavors va ser ajudant a l'Escola. Una època en què tot allò relatiu a l'habitatge i al disseny de les seves polítiques es va introduir acadèmicament de la mà de Bohigas a qui Ravetllat definia com un director que mantenia un equilibri entre la visió acadèmica i la professional: “alguna cosa que ara s'enyora”.

Desenes d'estudiants de l'ETSAB assisteixen a l'acte d'homenatge

Immediatament després de la seva etapa a l'ETSAB, Bohigas va arribar a l'Ajuntament barceloní com a delegat d'Urbanisme, el 1980, des d'on va començar a desenvolupar i posar en pràctica la seva idea de ciutat, des de la urbanització i dignificació de l'espai públic —llavors lleig, brut i gris— fins al disseny de la Barcelona olímpica. “El tan grapejat model Barcelona que, en realitat, no existeix més enllà d'una manera digna de construir la ciutat per a tots els seus habitants”, explicava el també arquitecte Eduardo Mangada que va batejar Bohigas com l'“arquitecte i constructor de Barcelona”.