Sant Jordi suma punts fora del centre

Hi ha Sant Jordi més enllà del centre de Barcelona. Una bona prova d'això és que l'experiment de fa cinc anys dels primers llibreters que es van aventurar a posar les taules al passeig de Sant Joan, entre l'Arc de Triomf i la plaça Tetuan, s'ha consolidat i aquesta diada hi havia parades per tot el passeig fins a arribar a Rosselló, més amunt de la Diagonal. L'objectiu de l'Ajuntament de Barcelona d'esponjar el centre en diades multitudinàries com la d'aquest diumenge no es pot fer d'un any per l'altre, però s'està en aquesta línia.

Editorials independents, algunes que només venen exemplars per internet, llibreries petites però també una de les grans, com La Casa del Llibre, es van estrenar al passeig de Sant Joan. “Ha estat una decisió de provar com va fora de la Rambla de Catalunya. L'ambient aquí és diferent, més agradable perquè és més ampli, hi ha terrasses i la gent passeja d'una altra manera. Fins i tot ens han posat música”, comentava un dels encarregats sobre la nova ubicació, que era just al costat d'un escenari, a la cantonada amb Casp. Del creixement de parades en aquesta zona en donaven fe altres llibreters que, a més, s'alegraven que Sant Jordi caigués en diumenge: “En dies laborables solen venir veïns del barri i les escoles, però avui [diumenge] hi ha molta més gent que ha vingut a passar el dia”. Per a alguns va ser el seu primer Sant Jordi al carrer. Com la revista Cròniques de Larga Distancia, que tenia una cua considerable a mitja tarda a la cantonada d'Aragó perquè Xavier Aldekoa, el periodista i cofundador de la publicació, signava el seu llibre, Hijos del Nilo. També s'estrenaven LibrUp, d'autoedició, i Círculo Rojo per sobre de la Diagonal.

Passejar era agradable i els llibres es podien fullejar amb tranquil·litat. Res d'embussos, sinó que fins i tot hi havia el privilegi de poder asseure's en una terrassa a prendre alguna cosa. On sí que hi havia més enrenou era una mica més amunt, a Gràcia, amb diverses de les places a ple rendiment amb segells independents i moltes llibreries de barri. Com Blackie Books, que fa quatre anys que es col·loca a la plaça de la Virreina, a un pas d'on té la seu. “Tenim més vendes que l'any passat. Per la llibreria passen més aviat els clients habituals, però aquí és diferent i, a més, la signatura dels autors té molta tirada”, explicava una dels responsables. Es referia a James Rhodes, autor del llibre Toca el piano, un dels èxits de l'editorial. A les 11 del matí a la parada no donaven a l'abast reomplint les piles.

Al carrer Verdi es formava un tap a l'altura de la llibreria Taifa i una mica més avall, a plaça de la Revolució, petits llibreters i segells repetien parada: “Ja és el tercer any que venim. Ens va bé perquè, a més de vendre llibres, donem a conèixer els segells —Capitan Swing, Gallo Nero i Automática Editorial”, explicava la responsable de la parada compartida per les tres empreses de Madrid. “Això ja sembla el centre”, es lamentava una compradora que esperava a la cua per pagar a la llibreria La Memòria, a la plaça de la Vila de Gràcia, amb parada fora ja des de fa anys, com altres llibreries de l'entorn. “Per nosaltres serà l'últim Sant Jordi a Gràcia, hem marxat al Raval. En tres mesos hi hem venut més fanzines que aquí en un any”, apuntava el responsable de Sons of Gutenberg.