El mosso més poderós

“Ell manava fins i tot quan no manava”, assegura una font que coneix Josep Lluís Trapero, de 51 anys, des de la joventut. Des de gairebé quan va deixar els estudis de biologia, i després d’un temps com a administratiu, es va sumar als Mossos d’Esquadra. D’això ja fa 26 anys. En l’actualitat és el mosso més poderós del cos. De facto i de iure. L’home al qual pocs s’atreveixen a discutir-li alguna cosa, a risc de sortir esquilats de l’enfrontament. Aquest dimarts el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l’ha nomenat major, un rang que feia 10 anys que estava en desús i que blinda les seves funcions. O es jubila o el fan fora.

Caparrut i dur de tracte. Obstinat. Intel·ligent i treballador. Ambiciós. Desconfiat. Els qui el coneixen coincideixen que Trapero és un home amb carisma, que ha donat un segell personal a la direcció dels Mossos, cosa que es va manifestar públicament el 25 d’abril del 2015, quan va agafar la guitarra, al sopar de gala dels Mossos, i vestit de comissari, davant de tothom, va cantar Paraules d’amor, de Serrat. Un any després se’l va tornar a veure amb la guitarra, en una imatge menys desitjada pel cap del cos, a Cadaqués, acompanyat de diverses personalitats, entre elles el president de la Generalitat. Duia barret de palla, camisa hawaiana i tocava la mateixa cançó. “No li devia fer gens de gràcia” que l’escriptora Pilar Rahola publiqués aquest vídeo a Twitter, assegura qui el coneix.

Trapero va arribar a ser el cap del cos de manera una mica inesperada. Precisament la seva independència política, sense haver-se significat mai a favor de ningú, el deixava fora de les principals travesses. El conseller d’Unió Ramon Espadaler el va nomenar el 2013. “Va ser un valent, on mana Trapero no mana ningú més”, assegura una altra font policial. Espadaler va intentar que el comissari en cap mantingués un perfil baix als mitjans i només li deixava concedir entrevistes una vegada a l’any, expliquen fonts d’Interior.

Ara amb l’actual conseller Jordi Jané s’ha prodigat més, encara que el cap del cos no ha amagat mai les seves crítiques a la premsa. Igual que amb els sindicats policials, amb els quals s’ha enfrontat quan ha considerat que no procuraven pel bé generalitzat del cos.

Fill d’un taxista de Valladolid, i criat al barri de Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, Trapero es va forjar des de baix en el món de la investigació. “Això li dona una manera de gestionar molt escrupolosa, basada en les proves, en el que es pot demostrar”, lloa una altra font policial. Però al seu torn, pot comportar certa “rigidesa” si s’aplica a tot. També destaca “la seguretat en si mateix, la seva autoestima” com una arma de doble tall que el pot portar a treballar “més sol del que seria recomanable”. “Té una manera de veure el món molt clara i de poc matís”.

A Trapero també se li atribueix visió, avançar-se al que vindrà. Ell va centrar el focus en els furtadors multireincidents a Barcelona des de la investigació, aconseguint ordres d’allunyament (“També tenia el do que li donessin els recursos materials que demanava”, assenyalen altres fonts). O qui després del desallotjament de la plaça de Catalunya, el 2011, va dir que la societat ja no tolera la imatge d’un policia colpejant un manifestant.

I va canviar la manera d’actuar dels antidisturbis, que van passar a aguantar més, recopilar proves i carregar menys. També va demanar perdó a Ester Quintana, la dona ferida per una pilota de goma a l’ull. “S’hauria d’haver fet molt abans”, asseguren que va dir els qui el coneixen. O no es va aixecar a aplaudir el discurs del comissari Piqué, ara ja desaparegut, quan el 2012 va comparar amb rates els antisistema, dels quals va dir que s’amagaven darrere d’una cadira d’universitat.

Sobre el paper dels Mossos en el procés ha estat taxatiu: els Mossos són policia judicial i han de fer complir la legalitat vigent. Així ho va fer saber als parlamentaris de la CUP quan aquests li van demanar que deixessin en mans de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional les ordres de l’Audiència Nacional.

“Aquests cinc minuts són els més difícils als quals m’he enfrontat. Dono gràcies als amics de l’inici i als que van arribar més tard”, ha dit Trapero en el discurs d’agraïment del seu nomenament com a major. Entre el públic el mirava la seva guàrdia pretoriana. Aquestes persones que han estat al seu costat, en les bones èpoques i en les dolentes, i sempre han reconegut en ell un líder natural. “Costa molt entrar en el seu cercle de confiança, hi ha incorporat molt poca gent”, lamenten altres fonts. “Era l’únic que podia ser comissari en cap al cos. O com a molt, un dels dos possibles”, conclou un comandament policial, a certa distància de detractors i partidaris.