L’impiu campus de la UIB: de Brokerval a Minerval

A les universitats s’admira el prestigi de Harvard i s’emulen els seus assoliments amb l’esperança de veure progressar el lloc que cadascuna ocupa en el rànquing de l’excel·lència. La universitat balear, no obstant això, a despit de l’ansietat que ocasiona aquesta competència, prefereix campar a gust i presumir d’un tarannà que, si bé no és digne d’enveja, provoca una sorpresa atònita.

L’original pla de gestió del campus balear va començar ja fa alguns anys, a principis de la dècada dels noranta, quan als gerents de la universitat se’ls va ocórrer treure rendiment dels diners de la institució pública i col·locar-los en una aventurera societat d’inversions. L’escàndol Brokerval va acabar llavors als tribunals, però es va donar per conclòs amb unes condemnes estranyes. Potser per això la comunitat universitària no va purgar la influència malèfica d’aquella gosadia i ha perllongat fins avui el seu majestuós desvergonyiment.

Aquesta setmana la policia ha detingut a Palma dos catedràtics de la universitat balear per fabricar, comercialitzar, vendre i prescriure un medicament fals. Aprofitant l’autoritat que els dona cobertura i protecció, els dos catedràtics es vanaven de la seva fulgurant patent i l’han receptat com el remei definitiu contra el càncer. Del patiment dels malalts estafats pels catedràtics de la UIB en dona compte el nom que la policia ha posat a la seva investigació: operació Impia.

Als laboratoris de la UIB es destil·lava el medicament Minerval que, segons la cap d’oncologia de l’Hospital públic de Son Espases, la doctora Josefa Terrasa, la primera a denunciar el cas que finalment ha arribat a la fiscalia, només és una mica d’oli d’oliva barrejat amb aigua en una càpsula. Segons el relat dels malalts i familiars enganyats, que en alguns casos van arribar a abonar fins a 25.000 euros pel beuratge –uns pacients ja morts–, els catedràtics feien publicitat del seu remei miraculós amb frenesí, però l’expenien al Campus d’una manera dissimulada més pròpia dels camells que venen heroïna als suburbis de la ciutat.

Els investigadors i professors seriosos que treballen a la UIB han sol·licitat a l’opinió pública que no es demonitzi tota la comunitat universitària a causa del desfalc organitzat per uns pocs. És lògic que tinguin por de veure’s esquitxats pel descrèdit impiu del cas, però els col·legues dels catedràtics detinguts demostren desconèixer què significa la pertinença a una institució. Òbviament, qui compareix davant els tribunals és el malfactor atrapat in fraganti, però el cas Minerval ha tret a flotació, una vegada més, un comportament incompatible amb la decència que s’atribueix a les institucions universitàries.

Les primeres denúncies contra els catedràtics de Minerval es van formular l’any 2011 i des de llavors (sis anys!) s’han reiterat als despatxos del rectorat de la universitat, que acomiadava els demandants amb un cop de porta als nassos. El vicerector d’investigació, Jaume Carot, rebia les denúncies com si fossin un rumor confús i des del rectorat es va considerar oportú inhibir-se, deixant que els malalts patissin el fals medicament fabricat en els seus laboratoris.

Serà interessant seguir el resultat de les investigacions policials i conèixer els detalls d’una trama incomprensible (per què l’autoritat universitària protegeix els fabricants d’un medicament fals?). Mentrestant, caldrà saber si l’actual mecanisme de control ranqueja per una de les tres causes clàssiques: subornat, mediocre o incompetent.