El dron policia

La xerrada de l’intendent dels Mossos Joaquim Bayarri té èxit. Al seu al voltant hi ha un brunzit de coses que volen. No és E. T. escapant en una bicicleta cap a la Lluna, són drons, vehicles aeris no tripulats, en una fira del sector que se celebra a Barcelona. Bayarri és allà com a ponent en una xerrada de seguretat ciutadana. Usen drons els Mossos d’Esquadra? L’intendent de la divisió de transports assegura que en tenen quatre o cinc, dedicats a la captació d’imatges o a la localització d’abocaments mediambientals. Tot és bastant experimental, admet.

Però no podrà seguir sent-ho durant gaire temps més. La metàfora és seva: “Ara estaríem en la situació aquella del 1900, que tothom anava amb carro i van aparèixer els primers bojos amb els cotxes”. La possibilitat d’aquest tipus d’objectes és infinita: drons per a detecció, sigui per ones sonores, per calor, per freqüència; drons per inspeccionar coves i clavegueres al subsòl; drons per a accidents de trànsit, que fan que s’interrompi menys la circulació; drons per controlar aldarulls… I fins i tot aparells que acabin substituint els policies en situacions de risc, com per exemple en desactivació d’explosius.

“Els límits els posaran els industrials, la capacitat tecnològica”, explica Bayarri, micròfon en boca, en un speech molt cronometrat, que no pot superar els 20 minuts. I anima la seva audiència, la majoria empresaris i alguns policies: “El que la imaginació permeti, estem interessats en això”. En l’actualitat, un dels obstacles és el temps d’autonomia. En general, necessiten “altes garanties”, com que els aparells volin ràpid, en condicions adverses, com la pluja, que siguin robusts, i que fallin com menys millor per evitar que caiguin, per exemple, damunt de la gent.

Un altre debat és la reacció: “Tinc l’amenaça, la identifico, però com la neutralitzo? Per impacte? Per anul·lació de les freqüències?”. Alguns cossos de policia, com el de Dakota del Nord, ja han autoritzat l’ús de drons armats amb el que es coneix com a eines menys letals: gasos lacrimògens, pilotes de goma, gas pebre… “El sector s’haurà d’esforçar a donar-nos solucions, com més segur sigui el dron, més llibertat hi haurà per al vol i més es podrà estendre”.

L’intendent de la Policia catalana no para de dibuixar les possibilitats del dron –“és una complementació a l’helicòpter, ens dona més comprensió operativa, pot baixar més, pot apropar-se als edificis, se li poden instal·lar càmeres termogràfiques, és més econòmic…”–, però admet que encara avui dia la Policia no té la llibertat que desitjaria. Ells formen part de l’ús professional general, regulat per llei i no poden fer certes coses, com sobrevolar una manifestació. En el futur, vaticina unes “condicions especials d’operacions” per a les forces de seguretat.

Figues d’un altre paner és l’ús recreatiu, que té una norma molt més indefinida. Alguns dels pilars bàsics sostenen que no es pot fer volar una nau d’aquest tipus a més de 120 metres, de nit, sobre persones i d’una manera que pugui considerar-se “negligent o temerària de manera que posi en perill la vida o la propietat aliena”.

Els 20 minuts de la xerrada acaben ràpid, i no hi ha ni tan sols temps per preguntar. Bayarri s’ofereix a respondre a tothom que vulgui a les portes de l’auditori. La cua és llarga: des de persones que han tingut problemes amb drons, a un grup d’agents rurals que estan experimentant amb la tecnologia. De fons, continua el brunzit d’una carrera entre drons a l’espai tancat, on, per cert, recorda Bayarri, no hi ha cap norma. I en un futur no gaire llunyà, i segons l’intendent… “Acabarem tenint unitats especialitzades de trànsit aeri”.