Municipis bascos imiten Catalunya amb consultes simbòliques

"Bye, bye Spain" ha dit en un perfecte anglès, l'Amaia. Nascuda a Tolosa, de "trenta i escaig", i mare d'un fill, està convençuda que, algun dia, veurà una Euskadi independent. Ha votat sí a la pregunta de si vol formar part d'un Estat sobirà basc, en una de les 101 urnes instal·lades per l'associació Gure Esku Dago a 35 pobles de Guipúscoa. Sap, com els 124.000 ciutadans convocats aquest diumenge, a la segona onada de consultes que van començar el 2016, que és un referèndum simbòlic. Malgrat que vota amb el seu DNI i que el vot es registra en un ordinador, l'efecte legal de la consulta és nul, i la base de dades es destruirà avui mateix.

Malgrat els esforços de la plataforma organitzadora, Gure Esku Dago (És a les nostres mans), al migdia havia participat el 9% de les persones convocades en aquesta segona onada de consultes des que van començar el 2016. A les 17.00 havia participat el 19,3%, cosa que augurava una baixa resposta popular al final del dia. Les carpes electorals estaven obertes des de les nou del matí, aquesta vegada a les comarques guipuscoanes d'Astigarraga, Hernani, Oarsoaldea, Tolosaldea i el municipi biscaí de Larrabetzu i seguiran fins a les 20 hores. A les 12.15 passava per una de les urnes el senador del PNB Jokin Bildarratz. "Independentzia, noski (per descomptat)", ha dit després de votar i constatar que la normalitat que es vivia a Tolosa i a la resta de les urnes dels pobles convocats, "és una lliçó de la qual haurien d'aprendre". PNB i EH Bildu van sumar els seus vots al Parlament de Guipúscoa per demanar als ciutadans que acudeixin a votar a les consultes. La resta dels partits polítics no ha donat cap tipus de cobertura oficial al referèndum.

"Però crec que cada vegada som més, i que com a Catalunya aquesta onada seguirà creixent. Així doncs, bye bye Spain", ha repetit Amaia amb un somriure d'orella a orella. A pocs metres de distància, Basili Rodríguez, un dels observadors acreditats per Gure Esku Dago, català i membre fundador de l'Assemblea Nacional Catalana, ressalta la normalitat de la consulta. "L'important no és la independència sinó el dret a decidir", subratlla a la punta d'una rotllana que comparteix amb altres observadors d'Esquerra Republicana.

Bildarratz preguntarà aquest dimarts al president del Govern, Mariano Rajoy, en la sessió de control, la seva opinió sobre les consultes realitzades a l'empara de la llei de bases de règim local. El Consell de Ministres va rebutjar el dia 3 de març autoritzar una consulta popular als ciutadans de Sant Sebastià per saber si creuen oportú utilitzar les instal·lacions municipals per realitzar curses de braus.

A Tolosa era dia de regates juvenils de nois i noies, i contínuament calia apartar-se a la carpa de les urnes perquè hi passaven remers amb la seva embarcació a l'espatlla.

Les consultes seguiran en altres localitats basques el 2 d'abril, el 7 de maig, el 18 de juny i també a la tardor. Es tracta d'una sèrie que va començar el juny de l'any passat amb la instal·lació de les primeres 113 urnes a 32 localitats guipuscoanes, una de Bizkaia i una altra a Àlaba. Llavors van ser convocats 125.332 habitants dels prop de 700.000 que té la província i més de dos milions d'Euskadi. Al final, hi van participar al voltant de 40.000, gairebé el 30% dels convocats.

Si aleshores el delegat del Govern al País Basc, Carlos Urquijo -ara exdelegat- va comunicar als alcaldes que les consultes "no tenen suport legal" i va emplaçar a les autoritats locals a "no col·laborar" en una iniciativa "sense permís i aliena als interessos municipals" sobre la base de l'article 71 de la Llei de Bases de Règim Local, aquesta vegada no ha estat necessari. Saben on tenen límits i han après dels errors legals de la consulta catalana del 9N.

"El principal objectiu és fomentar la cultura democràtica", assegura Zelai Nikolas, encarregada de llegir el comunicat al migdia. "No hi ha una manera millor d'exercir el dret a decidir que posar-lo en pràctica". Per als responsables de les consultes "igual que a Escòcia o Catalunya, a Euskal Herria la ciutadania també tenim la voluntat de decidir lliurement el nostre futur".