_
_
_
_

Municipis bascos imiten Catalunya amb consultes simbòliques

La iniciativa de Gure Esku Dago a 35 pobles, amb el suport del PNB i EH Bildu, aconsegueix una baixa participació

Pedro Gorospe
Una dona vota a les urnes a Tolosa.
Una dona vota a les urnes a Tolosa.JAVIER HERNÁNDEZ

"Bye, bye Spain" ha dit en un perfecte anglès, l'Amaia. Nascuda a Tolosa, de "trenta i escaig", i mare d'un fill, està convençuda que, algun dia, veurà una Euskadi independent. Ha votat sí a la pregunta de si vol formar part d'un Estat sobirà basc, en una de les 101 urnes instal·lades per l'associació Gure Esku Dago a 35 pobles de Guipúscoa. Sap, com els 124.000 ciutadans convocats aquest diumenge, a la segona onada de consultes que van començar el 2016, que és un referèndum simbòlic. Malgrat que vota amb el seu DNI i que el vot es registra en un ordinador, l'efecte legal de la consulta és nul, i la base de dades es destruirà avui mateix.

Malgrat els esforços de la plataforma organitzadora, Gure Esku Dago (És a les nostres mans), al migdia havia participat el 9% de les persones convocades en aquesta segona onada de consultes des que van començar el 2016. A les 17.00 havia participat el 19,3%, cosa que augurava una baixa resposta popular al final del dia. Les carpes electorals estaven obertes des de les nou del matí, aquesta vegada a les comarques guipuscoanes d'Astigarraga, Hernani, Oarsoaldea, Tolosaldea i el municipi biscaí de Larrabetzu i seguiran fins a les 20 hores. A les 12.15 passava per una de les urnes el senador del PNB Jokin Bildarratz. "Independentzia, noski (per descomptat)", ha dit després de votar i constatar que la normalitat que es vivia a Tolosa i a la resta de les urnes dels pobles convocats, "és una lliçó de la qual haurien d'aprendre". PNB i EH Bildu van sumar els seus vots al Parlament de Guipúscoa per demanar als ciutadans que acudeixin a votar a les consultes. La resta dels partits polítics no ha donat cap tipus de cobertura oficial al referèndum.

"Però crec que cada vegada som més, i que com a Catalunya aquesta onada seguirà creixent. Així doncs, bye bye Spain", ha repetit Amaia amb un somriure d'orella a orella. A pocs metres de distància, Basili Rodríguez, un dels observadors acreditats per Gure Esku Dago, català i membre fundador de l'Assemblea Nacional Catalana, ressalta la normalitat de la consulta. "L'important no és la independència sinó el dret a decidir", subratlla a la punta d'una rotllana que comparteix amb altres observadors d'Esquerra Republicana.

JAVIER HERNÁNDEZ

Bildarratz preguntarà aquest dimarts al president del Govern, Mariano Rajoy, en la sessió de control, la seva opinió sobre les consultes realitzades a l'empara de la llei de bases de règim local. El Consell de Ministres va rebutjar el dia 3 de març autoritzar una consulta popular als ciutadans de Sant Sebastià per saber si creuen oportú utilitzar les instal·lacions municipals per realitzar curses de braus.

A Tolosa era dia de regates juvenils de nois i noies, i contínuament calia apartar-se a la carpa de les urnes perquè hi passaven remers amb la seva embarcació a l'espatlla.

Les consultes seguiran en altres localitats basques el 2 d'abril, el 7 de maig, el 18 de juny i també a la tardor. Es tracta d'una sèrie que va començar el juny de l'any passat amb la instal·lació de les primeres 113 urnes a 32 localitats guipuscoanes, una de Bizkaia i una altra a Àlaba. Llavors van ser convocats 125.332 habitants dels prop de 700.000 que té la província i més de dos milions d'Euskadi. Al final, hi van participar al voltant de 40.000, gairebé el 30% dels convocats.

Si aleshores el delegat del Govern al País Basc, Carlos Urquijo -ara exdelegat- va comunicar als alcaldes que les consultes "no tenen suport legal" i va emplaçar a les autoritats locals a "no col·laborar" en una iniciativa "sense permís i aliena als interessos municipals" sobre la base de l'article 71 de la Llei de Bases de Règim Local, aquesta vegada no ha estat necessari. Saben on tenen límits i han après dels errors legals de la consulta catalana del 9N.

"El principal objectiu és fomentar la cultura democràtica", assegura Zelai Nikolas, encarregada de llegir el comunicat al migdia. "No hi ha una manera millor d'exercir el dret a decidir que posar-lo en pràctica". Per als responsables de les consultes "igual que a Escòcia o Catalunya, a Euskal Herria la ciutadania també tenim la voluntat de decidir lliurement el nostre futur".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Pedro Gorospe
Corresponsal en el País Vasco cubre la actualidad política, social y económica. Licenciado en Ciencias de la Información por la UPV-EHU, perteneció a las redacciones de la nueva Gaceta del Norte, Deia, Gaur Express y como productor la televisión pública vasca EITB antes de llegar a EL PAÍS. Es autor del libro El inconformismo de Koldo Saratxaga.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_